Bernard Pivot: ¡°El dimoni del llibre era al cable¡±

El pare posa els seus dos fills, amb prou feines adolescents, un a cada banda per fer-se la foto amb ell, mentre ja hi ha una vintena llarga de persones que l¡¯estan esperant perqu¨¨ els signi llibres. La nit abans, com a convidat estrella dels actes de commemoraci¨® dels 75 anys de Jaimes, la llibreria francesa de Barcelona, va omplir el teatre Romea: 500 persones el van veure recitar amb una energia impr¨°pia d¡¯un senyor que acaba de fer 81 anys. Per¨° ¨¦s que tot ell ¨¦s impropi: Bernard Pivot (Li¨®, 1935) ¨¦s, m¨¦s que mai avui, un periodista m¨ªtic: el presentador de dos dels millors programes de llibres que s¡¯hagin fet mai a televisi¨®, Apostrophes (1975-1990) i Bouillon de culture (1990-2001), encara ara enyorat i model irrepetible plorat per la intelligentsia de mig m¨®n, potser perqu¨¨ voldrien que als seus pa?sos es congreguessin davant la televisi¨® tres milions d¡¯espectadors, com ell va fer a Fran?a, cada divendres a la nit.

Pregunta. Fa 22 anys, quan visit¨¤ Catalunya per recollir un premi de l¡¯Escola Superior de Relacions P¨²bliques de Girona, va dir: ¡°La cultura no est¨¤ feta per a la televisi¨® i acabar¨¤ tamb¨¦ desapareixent de la tele p¨²blica¡±. La profecia s¡¯ha complert gaireb¨¦ fil per randa...

Resposta. S¨ª, i ho lamento, per¨° era f¨¤cil de preveure: ¨¦s aquesta escalada de la mercantilitzaci¨® de la societat, de la recerca sense l¨ªmits dels guanys, que requereix grans audi¨¨ncies...

"El truc era llegir-me els llibres de dalt a baix, notes al peu incloses"

P. Vost¨¨ les va tenir.

R. S¨ª, per¨° avui serien impossibles: hi havia menys cadenes competint; avui no arribar¨ªem ni a 400.000 persones... Per fer-li un bon forat a la graella a un programa aix¨ª, ara caldria una voluntat pol¨ªtica i cultural que no existeix; a m¨¦s, estem en un moment en qu¨¨ la civilitzaci¨® de la pantalla est¨¤ substituint la figura de l¡¯escriptor; la paraula recula clarament davant la imatge.

"El franc¨¨s est¨¤ quedant com la llengua d'una certa elit intel¡¤lectual"

P. I aix¨°?

R. No en tinc una explicaci¨® cient¨ªfica, les temptacions d¡¯oci s¨®n, avui, infinites, per¨° tot i que ja no sigui el vector cultural dominant, no som davant la fi de la paraula escrita ni del llibre: sempre mantindr¨¤ un prestigi. Fixi-s¡¯hi: quan volen fer mem¨°ria, deixar llegat, des de pol¨ªtics fins a esportistes, escriuen un llibre; i aix¨° ¨¦s pel prestigi que t¨¦. Aix¨° pot salvar el llibre. Aix¨° i que cada vegada hi ha m¨¦s gent instru?da, i que, per tant, poden accedir a la cultura i a la literatura. Fins i tot hi ha apostes de ciutats senceres en aquesta l¨ªnia: Marsella, Li¨®, Bilbao...

P. Per¨° aqu¨ª es barreja el negoci del turisme i l¡¯espectacularitzaci¨® de la cultura.

R. S¨ª, ¨¦s clar, els grans museus, el cinema, els concerts musicals... tot ¨¦s m¨¦s espectacular que el llibre, modest paral¡¤lelep¨ªpede de paper que, en canvi, crec que ser¨¤ sempre immortal per la seva sensualitat imbatible; com a producte ¨¦s perfecte.

P. Es pot fer un programa o un gran contingut de llibres en l¡¯entorn de les xarxes socials?

R. Ja hi ha a la xarxa continguts interessants de llibres: blogs, microespais a YouTube... El problema ¨¦s la fragmentaci¨®: all¨¤ tot ¨¦s molt epis¨°dic, dispers; la tasca de prescripci¨®, aix¨ª, sense cap mena d¡¯unitat, ¨¦s dificil¨ªssima: qui recorda seguir unes piulades o un blog davant tanta allau, sense un espai i un temps determinat?

P. En alguns ¨¤mbits ho aconsegueixen...

R. La cultura sempre ha estat molt m¨¦s modesta que la pol¨ªtica o el futbol; la cultura ha estat i ¨¦s una for?a tranquil¡¤la.

P. Fran?a ha perdut pes cultural al m¨®n. Qu¨¨ ha passat?

R. Home, davant l¡¯angl¨¨s i Nova York, potser s¨ª, tot i que Par¨ªs queda encara com a pla?a cultural forta. Per¨° si ens ho mirem m¨¦s detingudament, en les arts ens defensem i en literatura hem tingut dos premis Nobel ben recents: Jean-Marie Le Cl¨¦zio i Patrick Modiano... El que passa ¨¦s que Fran?a s¡¯equivoca en retirar, per raons pressupost¨¤ries, el suport a la llengua francesa, especialment a l¡¯estranger. ?s un greu error. Tothom ataca el sistema educatiu franc¨¨s: que si el programa ¨¦s dolent, que si els professors no s¡¯adapten als nous temps..., per¨° cada vegada als liceus francesos de l¡¯estranger hi ha m¨¦s alumnes; potser ¨¦s perqu¨¨ els altres sistemes escolars nacionals s¨®n encara pitjors, per¨° crec que ¨¦s perqu¨¨ el franc¨¨s est¨¤ quedant com la llengua d¡¯una certa elit intel¡¤lectual arreu del m¨®n. Als pa?sos de l¡¯est europeu aix¨° ¨¦s clar¨ªssim. El franc¨¨s et d¨®na un prestigi que el xin¨¨s o l¡¯angl¨¨s avui no tenen. Caldria treballar en aquesta l¨ªnia.

P. Vost¨¨ treia suc i bruc d¡¯un gremi molt dif¨ªcil d¡¯entrevistar, els dels escriptors. On era el truc?

R. A llegir-se els seus llibres sencers de dalt a baix, fins i tot les notes a peu de plana... Algunes de les millors preguntes que vaig fer les treia d¡¯aquelles notes.

P. Aix¨° ¨¦s tot?

R. B¨¦, i regar-los una mica l¡¯ego: un escriptor sense ego no ¨¦s un escriptor.

P. S¨®n m¨ªtiques les seves entrevistes, amb un punt de show, de Bukowski i d¡¯Arrabal beguts a plat¨®; o les que va fer a estrelles pol¨ªtiques com Mitterrand o Kissinger; i, ¨¦s clar, la de Simenon amb les seves confessions. ?La m¨¦s dif¨ªcil, per¨°, va ser la de Nabokov, que no es deixava entrevistar mai?

R. Feia un programa de llibres, per¨° calia crear tamb¨¦ un cert espectacle televisiu... No, la m¨¦s dif¨ªcil que vaig fer mai va ser la de l¡¯antrop¨°leg Claude L¨¦vi-Strauss: era molt rigor¨®s i em feia por fer el rid¨ªcul preguntant-li segons quina bajanada. Vaig passar-ho malament llegint-me tot el que vaig poder d¡¯ell; va ser un veritable examen.

P. No va tenir mai la temptaci¨® de saltar al m¨®n editorial?

R. La veritat ¨¦s que vaig rebre una invitaci¨® de Robert Laffont per fer d¡¯editor amb ell, per¨° jo s¨®c un periodista i crec que les qualitats del periodista s¨®n just les antit¨¨tiques de les d¡¯un bon editor: la paci¨¨ncia, un grand¨ªssim bagatge cultural...

P. El sector del llibre pateix en general, per¨° especialment les llibreries, colpides ara per Amazon. Com ho veu?

R. Cal donar suport i defensar totes les llibreries, especialment d¡¯Amazon, un tir¨¤, un ogre. Est¨¤ passant arreu que tanquen, i si les perdem, el m¨®n del llibre trontollar¨¤ definitivament. ?s cert que el sector va reaccionar molt tard... ?s curi¨®s: ning¨² ho va veure, per¨° el dimoni del llibre era al cable.