¡°La meva mirada d¨®na un car¨¤cter especial als meus personatges¡±

Impossible no pensar, veient-lo assegut al davant, amb aquesta llegend¨¤ria mirada intensa i alhora perduda en uns ulls d'un blau t¨¨nue i pupil¡¤les min¨²scules ¡ªper¨° que semblen descarregar electricitat¡ª, en les dues seq¨¹¨¨ncies de cl¨ªmax d'El ca?ador, la pel¡¤l¨ªcula del 1978 de Michael Cimino per la qual va guanyar l'Oscar al millor actor secundari. Christopher Walken (Queens, Nova York, 1943) es posa la m¨¤ a la templa, per¨° ¡ªafortunadament¡ª no sost¨¦ un rev¨°lver com el que duia en el paper de Nick Chevotarevich durant el joc letal de la ruleta russa al Vietnam amb Robert de Niro. Vestit tot de negre (fins i tot els mitjons), extremadament p¨¤l¡¤lid, amb aquest pentinat caracter¨ªstic a l'estil Dr¨¤cula de Coppola, Walken es mostra pacient i amable a Sitges, on rebr¨¤ el Gran Premi Honor¨ªfic, i fins i tot simp¨¤tic. Encara que d'aquesta afabilitat i calma poden sortir els cinc trets que li clava el seu personatge de mafi¨®s Vincenzo Cocotti a Dennis Hopper a?Amor a boca de can¨®?o la insondable malenconia que dispara la bala amb qu¨¨ es mata el Nick a l'inevitable desenlla? d'El ca?ador.

Pregunta. Com s'interpreten moments de tanta intensitat com els d'El ca?ador?

Resposta. Fa tant de temps... Recordo el rodatge en escenaris reals. A mitjanit. Amb molt¨ªssima calor. L'atmosfera hi ajudava molt. A Bangkok, en la seq¨¹¨¨ncia final, est¨¤vem asseguts i les rates ens corrien entre els peus. Durant tanta estona que ja ni els feies cas. Era una atmosfera surrealista, on¨ªrica.

P. En qu¨¨ pensa per aconseguir un efecte en la pantalla com aquesta desolaci¨® i desesperan?a absolutes del seu personatge?

R. B¨¦, en realitat l'efecte m¨¦s pertorbador l'aconsegueixen el director i el muntador. El muntador t¨¦ un paper extraordin¨¤riament important en les pel¡¤l¨ªcules i la gent no ho sol recon¨¨ixer.

¡°Tinc por dels riscos f¨ªsics. No m¡¯agrada conduir r¨¤pid¡±

P. Molta gent est¨¤ d'acord que la seva seq¨¹¨¨ncia siciliana amb Dennis Hopper a?Amor a boca de can¨®, de Tony Scott, ¨¦s de les millors de la seva carrera.

R. S¨ª, ¨¦s molt bona. Una seq¨¹¨¨ncia meravellosa. La vam fer en un dia en una habitaci¨® petita. Cara a cara. Pla i contrapl¨¤. Va ser molt f¨¤cil. Ens vam adonar que era molt bona. Despr¨¦s vam anar a sopar per celebrar-ho.

P. ?s Tarantino abans de Tarantino.

R. S¨ª, ell va escriure el gui¨®. Jo llavors no el coneixia. Va ser despr¨¦s, amb Pulp Fiction.

P. Van improvisar en aquesta seq¨¹¨¨ncia en qu¨¨ Hopper el provocava fins gaireb¨¦ fer-lo riure perqu¨¨ el mat¨¦s r¨¤pid?

R. Gens. Tot estava escrit.

P. I?en la seva aparici¨® a?Pulp Fiction en el paper del capit¨¤ Koons, quan parla amb el nen que despr¨¦s ser¨¤ Bruce Willis i li d¨®na el rellotge del seu pare mort explicant-li que l'ha conservat en captivitat dels nord-vietnamites amagant-lo al cul?

R. Tampoc. Tot estava escrit per Tarantino, sempre. I per cert, la vaig fer sense el nen.

¡°Me¡¯n vaig anar amb un circ als 15 anys com a domador de lleons. Era jove i esbojarrat¡±

P. Vost¨¨ clava els papers de malvat i de soci¨°pata. T¨¦ a veure amb el seu aspecte?

R. S¨ª, crec que hi ha algun deix, la manera com miro. Aix¨° d¨®na un car¨¤cter especial als meus personatges. Sempre ¨¦s bo impressionar, ¨¦s el que vol qualsevol actor.

L'actor mira encara m¨¦s intensament, directe als ulls. ?s com una bofetada sorda. Una experi¨¨ncia f¨ªsica. Gaireb¨¦ ¨¦s com si poguessis sentir de fons el guarda vietcong cridant. ¡°Mau, mau! Didi mau!¡±. Cal ser Robert de Niro per aguantar aquesta mirada. Walken continua: ¡°A m¨¦s, s¨®c molt p¨¤l¡¤lid, no prenc mai el sol, no m'agrada. Segurament hi ha una mica de Dr¨¤cula en mi¡±. Somriu.

P. Per¨° alhora mostra un costat de molta fragilitat.

R. S¨ª, precisament: Dr¨¤cula ¨¦s molt fr¨¤gil.

P. Li hauria agradat fer el?Dr¨¤cula de Coppola?

R. Molt, per¨° ning¨² ho podria haver fet millor del que ho va fer Gary Oldman. Un Dr¨¤cula extraordinari.

P. Quin?considera que ¨¦s el seu millor treball?

R. No sabria dir-l'hi, he fet tantes pel¡¤l¨ªcules..., i moltes ni s'han vist, sap? De vegades me les trobo a la tele. Veure-les m'ajuda a millorar. La gent no sap quantes pel¡¤l¨ªcules es queden sense estrenar.

P. Expliquen que vost¨¨ ¨¦s un home de moltes f¨°bies.

R. No, no ho crec. Tinc por de riscos f¨ªsics. No m'agrada conduir r¨¤pid. En els rodatges quan havia de muntar a cavall me'n preparaven un que en realitat no es movia.

P. Ah, per¨° va ser domador de lleons.

¡°No s¡¯ha de confondre l¡¯actor amb els seus papers. La meva vida ¨¦s molt diferent¡±

R. ?s veritat. Me'n vaig anar amb un circ als 15 anys. Era jove i esbojarrat. I el lle¨® era un pobre animal.

P. T¨¦ fama de molt bon ballar¨ª des dels inicis de la seva carrera.

R. Ja no. Els ballarins de deb¨° nom¨¦s ballen per diners. No veur¨¤ mai un ballar¨ª ballant en una festa.

P. Malgrat tots els seus turmentats personatges, diria que vost¨¨ ¨¦s feli?.

R. No s'ha de confondre l'actor amb els papers que interpreta. La meva vida, per sort, ¨¦s molt diferent.