Llibertat i poder

L¡¯octubre del 1871, un Flaubert a punt de complir la cinquantena i a punt de comen?ar l¡¯empresa colossal de redactar, en forma de novel¡¤la, un compendi general de l¡¯estupidesa humana que haur¨¤ de deixar inacabat despr¨¦s de consagrar-hi els deu ¨²ltims anys de la seva vida, escriu en una carta a l¡¯escriptora George Sand que, essent ell com ¨¦s home de molt escasses conviccions, en t¨¦ una de fortament arrelada, i ¨¦s que la massa sempre ¨¦s idiota. Tal afirmaci¨®, que avui dia ha de resultar insofrible per als milions d¡¯orelles que dipositen en la massa les seves esperances de renovaci¨® pol¨ªtica, no ¨¦s segurament la m¨¦s escandalosa de les que apareixen en aquesta carta de l¡¯autor de Bouvard i P¨¦cuchet; hi diu tamb¨¦ que el sufragi universal i la proposta d¡¯implantar a Fran?a una educaci¨® obligat¨°ria i gratu?ta no faran altra cosa que augmentar el nombre d¡¯imb¨¨cils. A la gent ¡ªpuntualitza¡ª, se li ha de concedir la plena llibertat, per¨° no se li pot entregar el poder.

Flaubert arriba a aquestes conclusions perqu¨¨ ha viscut prou per con¨¨ixer a fons la tirania de les opinions populars i tamb¨¦ perqu¨¨ ¨¦s hereu d¡¯una tradici¨® de pensadors excepcionals, la dels moralistes francesos, que no es va refiar mai del que anomenaven idees p¨²bliques, dels prejudicis, la intoler¨¤ncia i el furor de la societat. Avui dia, el sufragi universal ¨¦s indiscutible ¡ªi ho ha de ser sobretot perqu¨¨ no t¨¦ una alternativa raonable¡ª, per¨° alguns ja el troben inacceptablement insuficient (¡°La democr¨¤cia no ¨¦s votar cada quatre anys!¡±). Els grans l¨ªders del nostre moment present valoren m¨¦s el tumult i l¡¯ocupaci¨® de l¡¯espai p¨²blic que el sufragi universal. Els dirigents de Podem i la CUP, per exemple, no es cansen mai d¡¯apel¡¤lar a la mobilitzaci¨® del poble, i la coordinadora del nou partit convergent, Marta Pascal, preguntada pel periodista Nacho Mart¨ªn Blanco als estudis de RAC 1 sobre quina majoria qualificada es necessitaria per proclamar la independ¨¨ncia, va contestar: ¡°La independ¨¨ncia el que necessita ¨¦s que la majoria estigui situada als carrers i les places¡±. A difer¨¨ncia de la declaraci¨® de Flaubert, aquesta negaci¨® del sufragi no escandalitza, ans al contrari, els que s¡¯autoelogien sense parar com els ¨²nics dem¨°crates del m¨®n.

Mentrestant, amb la tornada a l¡¯escena europea i americana del triangle d¡¯acci¨® que formen l¡¯extrema dreta, l¡¯extrema esquerra i el nacionalisme, s¡¯ha comen?at a obrir pas el q¨¹estionament de la democr¨¤cia entesa com a govern del poble. Un dels autors m¨¦s radicals d¡¯aquest corrent, Jason Brennan, ha tret un llibre de t¨ªtol provocatiu, Against Democracy, on proposa un sistema de ponderaci¨® del vot i un control de la informaci¨®. No s¨¦ si Flaubert hi estaria d¡¯acord, per¨° em sembla que de moment ja far¨ªem prou si aconsegu¨ªssim recuperar el prestigi de la democr¨¤cia representativa.