Els ¨²ltims dies de Constance Dowling

Com que ¨¦s evident, si jutgem el que s¡¯ha premiat, que el Nobel de Literatura ja no t¨¦ cap escriptor viu per guardonar, jo proposo un Nobel p¨°stum. La llista d'aquest premi seria tan extensa com la que existeix entre els vius que encara mereixen que se'ls premi?n, encara que el jurat suec no se¡¯n vulgui assabentar. Si alg¨² em pregunta a qui, per exemple, li donaria aquest impossible Nobel, jo triaria en primer lloc Cesare Pavese. I per qu¨¨ Pavese i no Virginia Woolf o Graham Greene, per citar dues abs¨¨ncies excessivament escandaloses? Sens dubte que premiaria l'autora de Les ones. I ja no dic l'autor d'El tercer home. Per¨° avui dic Pavese perqu¨¨ precisament aquests dies em vaig retrobar amb la persona amb qui per primera vegada vaig parlar de l'autor itali¨¤ ben arribat a Barcelona. I tamb¨¦ perqu¨¨ resulta que acabo de llegir un llibre (El amargo sabor de la victoria, de Lara Feigel, Tusquets), en el qual surt un cognom que em va recordar l'autor de Treballar cansa i els seus ¨²ltims dies.

Al llibre de Feigel es parla, entre altres q¨¹estions no menys importants, de la culpabilitat o no de l'alemany corrent en els crims contra la humanitat que va cometre el r¨¨gim de Hitler. Per fer-ho, els aliats van convidar diversos intel¡¤lectuals i artistes a pronunciar-se sobre una mat¨¨ria tan terrible. Des d'Ernest Hemingway fins a Hanna Arendt, passant pel poeta Auden i el cineasta d'origen jueu Willy Wilder. En un moment del llibre l'autora assenyala uns problemes sentimentals del cineasta austrohongar¨¨s. Sembla que compartia la seva dona amb dues noies molt joves, Doris Dowling i Andrey Young. A mi em va quedar gravat el nom de Doris Dowling, de manera que pr¨¤cticament vaig deixar el llibre en aquella p¨¤gina i em vaig dedicar a bussejar per la xarxa l'exist¨¨ncia d'aquella llunyana noia americana. Aix¨ª, va resultar que Doris tenia una germana que es deia Constance. Constance Dowling tenia 24 anys. Estem al final de la Segona Guerra Mundial. Dos anys m¨¦s tard, les dues germanes marxen a It¨¤lia, ja que per Hollywood el futur es presentava dif¨ªcil. Per aquella ¨¨poca, Constance, a la qual el m¨®n del cel¡¤luloide no va tractar tan b¨¦ com ella hauria volgut, va con¨¨ixer el poeta, novel¡¤lista i traductor eximi de la literatura nord-americana Cesare Pavese.

A finals dels setanta, la revista Camp de l'Arpa va encarregar a l'excel¡¤lent cr¨ªtic literari Robert Saladrigas un monogr¨¤fic sobre Cesare Pavese. El que escriu aix¨° va participar en aquest n¨²mero fent una valoraci¨® de la seva poesia. Sempre em va cridar l'atenci¨® el coneixement que es tenia per aquests verals del poeta torin¨¨s. Es llegia L¡¯ofici de viure amb devoci¨®. A Barcelona no em va faltar mai la companyia d'algun pavesi¨¤ amb qui compartir lectures. Una de les que m¨¦s ens apassionava era la relativa a la relaci¨® sentimental de Pavese amb Constance Dowling.

Constance Dowling va morir el 1969, als 49 anys, d'una parada cardiorespirat¨°ria. La seva vida professional gaireb¨¦ no li va permetre destacar en cap pel¡¤l¨ªcula de g¨¨nere que avui seria molt dif¨ªcil recordar. Sembla que va tenir m¨¦s relleu una relaci¨® fuga? amb el director de cinema Elia Kazan. Vaig rastrejar la seva vida per Internet i vaig poder veure que alguna ¨¤nima pietosa havia penjat algunes fotos seves, per¨° n'hi ha una que em va cridar molt l'atenci¨® per la celebritat del mitj¨¤ que la va publicar, una portada a la revista Life. Si es punxa el seu nom unit al de Pavese, se'ls veu junts compartint alguna festa, segurament liter¨¤ria. La majoria de vegades se'ls veu relaxats, prenent una copa. Ell la mira embadalit. Ella, amb un cigarret entre els dits, mira sempre a un altre costat. Vaig voler saber com van ser els ¨²ltims dies de Constance Dowling. La seva vida professional es va acabar el 1950, despr¨¦s de trencar amb Cesare Pavese i tornar als Estat Units.

Dels ¨²ltims dies de Cesare Pavese no vaig haver de buscar res. Tothom ho sap. Es va su?cidar perqu¨¨ la bell¨ªssima Constance Dowling no va respondre la seva ¨²ltima trucada. Va ser ella la dona de la veu ronca que cita el poeta en el seu diari? Va ser ella la que li va inspirar Vindr¨¤ la mort i tindr¨¤ els teus ulls? I que ning¨² no li don¨¦s el Nobel a aquest gran poeta i alhora l'home m¨¦s trist d'Europa, com va dir alg¨² d'ell amb tant d¡¯encert.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.