¡°Bastards democr¨¤tics¡±

A dos quarts de deu del mat¨ª hem quedat uns quants periodistes per esmorzar. Un arriba a l'hora, un altre gaireb¨¦ a l'hora i la resta gaireb¨¦ gaireb¨¦ a l'hora. A fora ens guanyen en puntualitat. La seva cita ¨¦s a les deu, i quinze minuts abans ja hi ha diverses persones de Democracia Nacional, de la Falange i del Movimiento Cat¨®lico Espa?ol esperant a l'avinguda Paral¡¤lel, a l'altura del metro de Poble Sec. Els antidisturbis els observen a escassos metres, amb les furgonetes als marges del carrer. El cel est¨¤ gris. ?s el dia de la Hispanitat.

La marxa arrenca. S¨®n unes setanta persones encapsulades pels Mossos d'Esquadra en una avinguda buida de tres carrils per sentit. Els c¨¤ntics trenquen el silenci d'un dimecres festiu en una ciutat que es treu la mandra de sobre: ¡°Espanya 1 i no 51!¡±, ¡°Separatistes, terroristes!¡±. Un home eixut amb ulleres Ray-ban crida tant com pot amb el micr¨°fon a la m¨¤: ¡°Espanya cristiana i no musulmana!¡±, ¡°No s¨®n refugiats, s¨®n invasors!¡±.

Un senyor vestit amb una t¨²nica de color crema els mira desfilar des de l'altra vorera. Agafa de la m¨¤ el seu fill petit, que tamb¨¦ els mira. Igual que els miren dos joves amb el els cabells negres trenats, asseguts a la parada del bus. ¡°Pa per als nostres!¡±, els c¨¤ntics ressonen. Un espontani surt a un balc¨® onejant apassionadament una bandera amb crits d¡¯¡°arriba Espanya!¡±. Els manifestants salten, el coregen i l¡¯aplaudeixen. Des d'un altre balc¨®, arriba el ress¨° ofegat d¡¯uns crits en contra.

Ja gaireb¨¦ a la pla?a Espanya, apareix un home fort amb una samarreta blanca de Democracia Nacional que agafa el comandament: ¡°Moveu les banderes! Vinga! Tots alhora!¡±. La marxa obeeix i enarbora les d'Espanya, les de la Falange, les de Democracia Nacional; banderes preconstitucionals, ¨¤guiles, el jou i el feix de fletxes, creus c¨¨ltiques¡­ ¡°Canteu! Per¨° no cadascun el que vulgui, tots el mateix! ?s possible?¡±, els crida. Ells, una altra vegada, compleixen la seva voluntat mentre pugen la muntanya de Montju?c.

Amb La conquista del para¨ªso, de Vangelis, de fons, els manifestants s¨®n rebuts a la pla?a Sant Jordi, on es reuneixen cada 12 d'octubre. Fan la seva entrada flanquejats per diverses persones amb bengales que tenyeixen de vermell el paisatge i amb m¨¦s banderes. ?s la fi de la marxa i el moment d'asseure's a xerrar i a menjar.

Alguns manifestants ja agafen lloc a les cadires de fusta de davant d'una tarima que fa d'escenari. D¡¯altres fan el curi¨®s entre les taules que ofereixen records, com un obridor amb la cara de Franco, clauers de la Falange o llibres de les JONS. Una dona passeja incansablement venent loteria de Nadal: ¡°Segur que no vols l'¨²ltim n¨²mero de la Falange?¡±. Dos joves rapats al zero, amb jaquetes bombers, intercanvien parers sobre les seves botes negres, mentre s'assenyalen la punta de ferro.

La pla?a est¨¤ plena quan comencen els parlaments. Primer parla Jos¨¦ Luis Corral, del Movimiento Cat¨®lico Espa?ol. A ell el segueix Manuel Andrino, cap de la Falange, amb antecedents per haver estafat una dona gran i condemnat per un delicte de desordres i un altre de danys per l'assalt a la Centre Cultural Blanquerna, a Madrid, quan diverses persones celebraven la Diada el 2013.

Rebut amb aplaudiments, Andrino fa una crida a donar ¡°un cop de puny a la taula o a la cara¡± contra l¡¯¡°esc¨°ria separatista¡±. Parla de ¡°la rata anomenada Artur Mas¡±. ¡°Tenim l'obligaci¨® d'actuar, i impedir-ho a qualsevol preu, siguin quines siguin les conseq¨¹¨¨ncies que se¡¯n derivin¡±, diu animant, sobre el proc¨¦s independentista.

Corejat, es refereix als ¡°bastards democr¨¤tics¡± que consideren que la negaci¨® de l'holocaust ¨¦s apologia del genocidi. ¡°Aquest anomenat holocaust jueu¡±, segueix, i defineix com ¡°gossos de presa¡± els que van ordenar el tancament de la Llibreria Europa al juliol, del neonazi Pedro Varela, que va ser detingut per difondre llibres que promouen l'odi i la discriminaci¨®, i amb dues condemnes pr¨¨vies per difusi¨® d'idees genocides. ¡°Tant Pedro Varela com jo mateix fa d¨¨cades que lluitem contra el pensament ¨²nic¡±, diu donant-li suport. ¡°Ens volen fer combregar amb rodes de mol¨ª. L'¨²nica roda ¨¦s la que lligarem al coll del separatisme catal¨¤ perqu¨¨ s'enfonsi, all¨¤ on amb tant d¡¯encert assenyala l'est¨¤tua de Colom, al fons del mar¡±, afegeix, entre aplaudiments.

Andrino demana ¡°posar fi a l'estat de les autonomies¡±, ¡°recuperar les compet¨¨ncies transferides¡±, ¡°dissoldre els cossos policials auton¨°mics, una veritable policia pol¨ªtica al servei dels interessos antiespanyols¡±. I avisa: ¡°Si pensen que amb els seus nois de la porra i el seu fiscal d'odi ens faran tenir por, s'equivoquen del tot¡±.

Despr¨¦s titlla d¡¯¡°inculta i ignorant¡± Ada Colau, ¡°una alcaldessa una mica retardadeta, com la de Madrid¡±, per oferir la ciutat per acollir refugiats, a qui anomena ¡°veritables terroristes¡±. ¡°No volem cap refugiat m¨¦s. Cal fer-los fora a la punyetera frontera, retornar-los als pa?sos d'origen de grat o per for?a¡±.

¡°No m'importa en absolut que em diguin feixista, ¨¦s m¨¦s, em fa molt¨ªssima il¡¤lusi¨®¡±, afirma Andrino ovacionat. I tanca la seva intervenci¨® parafrasejant Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera: ¡°El millor dest¨ª de les urnes ¨¦s trencar-les i llen?ar-les a la paperera¡±.

Entre fervorosos aplaudiments, agafa el micro Manuel Canduela, president de Democracia Nacional, condemnat el 1993 per formar part del grup nazi ja dissolt Acci¨®n Radical. Al cap de poc els periodistes decidim marxar, animats per les amenaces, els crits de fills de puta, xivatos, o frases com ¡°si fossis Jordi Borr¨¤s estaries mort¡± o ¡°fotografia'm la cara, envia-la al teu germ¨¤ i t'arrenco el cap¡± que dediquen al germ¨¤ del fotoperiodista que t¨¦ diversos litigis amb ells i a un altre informador.

De cam¨ª al diari, i amb l'esmorzar ja als peus, em v¨¦nen al cap uns quants dubtes: haur¨ªem de cobrir aquest tipus de manifestacions amb una participaci¨® tan poc significativa?, o, al contrari?, haur¨ªem d¡¯explicar-ne fins a l'¨²ltim detall?, i les autoritats?, poden plantejar-se no permetre-les?