Donald Trump s¡¯estavella contra el mur del vot femen¨ª

La successi¨® de testimonis sobre el comportament sexista i potser delictiu de Trump ha anat en paral¡¤lel, aquesta ¨²ltima setmana, amb un degoteig de sondejos que reflecteixen un avantatge cada vegada m¨¦s s¨°lid de Clinton. La dem¨°crata supera amb un 5,5% el republic¨¤, segons la mitjana que elabora la publicaci¨® Real Clear Politics. Els sondejos publicats diumenge per The Washington Post i The Wall Street Journal confirmen aquesta tend¨¨ncia.

Si Trump no amplia els seus suports m¨¦s enll¨¤ de la base de republicans fidels, ho tindr¨¤ dif¨ªcil per guanyar. ?s possible, com ha escrit Nate Silver, l'especialista en estad¨ªstica que dirigeix la publicaci¨® 538, que ¡°les dones estiguin derrotant Donald Trump¡±.

Els sondejos dibuixen dos pa?sos diferents en funci¨® de si s'observa el vot mascul¨ª o el femen¨ª. Clinton t¨¦ un avantatge mitj¨¤ de 15 punts sobre Trump entre les dones, gaireb¨¦ el doble del que el president Barack Obama li va treure al seu rival republic¨¤ Mitt Romney en les eleccions presidencials del 2012. Entre els homes, Trump obt¨¦ 5 punts m¨¦s que Clinton. Romney n'hi va treure 7 a Obama.

¡°Sense fer gaire enrenou, gaireb¨¦ en silenci, Am¨¨rica s'ha convertit en feminoc¨¨ntrica, i aix¨° ha arribat a la seva m¨¤xima expressi¨® en la primera d¨¨cada del segle XXI. Una majoria no silenciosa de dones ¡ªdes de jubilades fins a membres del baby boom?i les generacions X i Y¡ª afronten el desafiament singular de remodelar la naci¨® a la seva imatge, i en fer-ho estan sacsejant el nucli de la cultura¡±, van escriure fa una d¨¨cada les estrategues electorals Celinda Lake i Kellyanne Conway al llibre What women really want (Qu¨¨ volen de deb¨° les dones). Conway ¨¦s avui la m¨¤ dreta de Trump i cada dia la realitat que descrivia al llibre ¨¦s el seu principal problema.

Homes i dones voten diferent?a?les presidencials des del 1980, per¨° l'avantatge de Clinton sobre Trump en el vot femen¨ª supera els precedents i pot acabar sent la clau del resultat al novembre. Si nom¨¦s votessin les dones, la dem¨°crata aconseguiria 458 dels 538 vots electorals en joc, i el republic¨¤, 80 (cada estat t¨¦ assignat un nombre determinat de vots electorals: qui n'obt¨¦ 270 o m¨¦s ¨¦s president).

Segons el sondeig de The Washington Post, Clinton avantatja Trump entre el segment clau de les dones blanques amb t¨ªtol universitari, grup que va optar d'una manera aclaparadora?per Romney ara fa quatre anys. El fet que entre les dones blanques sense t¨ªtol universitari Trump segueixi sent el favorit mostra que la divisi¨® no ¨¦s nom¨¦s de g¨¨nere, sin¨® tamb¨¦ de classe social i nivell educatiu.

La difusi¨® d'un enregistrament de fa 11 anys amb comentaris lascius de Trump i les diverses dones que han revelat episodis passats d'assetjament sexual per part de Trump agreuja el seu problema amb el vot femen¨ª. El masclisme ¡ªi no les declaracions contra els immigrants hispans ni els plans per discriminar els musulmans¡ª pot acabar sent el mur amb qu¨¨ s'estavellin les seves ambicions.

Els musulmans representen l'1% de la poblaci¨® dels EUA. Els hispans, el 17%. Les dones representen el 53% de votants i, ja en les darreres eleccions presidencials, alguns comentaris desafortunats ¡ªmolt m¨¦s suaus que els de Trump ara¡ª van costar un preu als candidats que els pronunciaven.

Fa quatre anys Romney va dir que, quan buscava persones per al seu gabinet quan era governador de Massachusetts, li van presentar ¡°carpetes plenes de dones¡±. Es referia a les llistes de candidates. Va esclatar un petit esc¨¤ndol: semblava que les convert¨ªs en un objecte. L'incident va ser una min¨²cia si es compara amb la gravaci¨® de Trump on presumeix de la seva capacitat per aferrar impunement els genitals de les dones, una frase que ell defensa com a t¨ªpica fanfarronada de vestidor esportiu, per¨° que s'ha interpretat com una incitaci¨® a l'agressi¨® sexual.

La defensa de l'actual candidat republic¨¤ davant de les dones que diuen que les ha assetjat ha consistit a denigrar-les ¡ªfins i tot en l'aspecte f¨ªsic¡ª i al¡¤ludir a conspiracions internacionals per destruir la seva campanya i manipular les eleccions.

Debat sobre l¡¯assetjament

Las paraules i els suposats actes de Trump han obert una discussi¨® nacional, un d'aquests debats que col¡¤loquen el pa¨ªs al divan. A les oficines, als programes de televisi¨®, a les xarxes socials es trenca un tab¨² i es comen?a a parlar de les situacions quotidianes d'hostilitat i agressi¨® sexual.

Ha passat una cosa similar amb el racisme durant els anys d'Obama, quan els casos de viol¨¨ncia policial contra negres han fet aflorar l'opressi¨® soterrada en qu¨¨ viuen molts afroamericans i ha confrontat els blancs amb la situaci¨® de privilegi en qu¨¨ viuen.

No ¨¦s casualitat que aix¨° hagi passat amb el primer president negre a la Casa Blanca. No ¨¦s malgrat Obama, sin¨®, en part, a causa d'Obama que els Estats Units discuteixen sobre la perviv¨¨ncia del racisme.

Amb Obama la ferida racial ha quedat exposada en carn viva. Amb Trump ¨¦s la ferida sexista la que apareix sota els focus intensos de la campanya electoral, i en tota la seva cruesa.

Perqu¨¨ no ha estat Clinton, la primera dona nominada per un gran partit, la que ha suscitat aquest debat. Al contrari, contrasta l'esc¨¤s entusiasme per la possibilitat que una dona arribi a la Casa Blanca amb l'emoci¨® que va envoltar la vict¨°ria el 2008 del primer president negre.

El que ha col¡¤locat el sexisme al centre de la campanya electoral ha estat el mateix Trump, sotm¨¨s des de fa deu dies a una bateria d'acusacions que recorden les que fa uns mesos va afrontar l'actor Bill Cosby. Cosby encara no ha estat condemnat, per¨° el jurat de l'opini¨® p¨²blica ja l'ha sentenciat. A Trump li pot passar una cosa semblant.?