Passejos amb el meu prejudici

Resulta que el problema candent ¨¦s el tanatori. S¨®c a Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, he vingut a fer un passeig despr¨¦s de molts anys de no venir. Vull veure la realitat aspra que voreja el Bes¨°s, tan clandest¨ª, i no perqu¨¨ l¡¯espl¨¨ndid parc fluvial no funcioni, no, sin¨® que les estructures urbanes, que s¨®n anteriors, han fugit sempre d¡¯un riu que era pestilent i ara no hi ha qui ho arregli. Baixo del tren davant de les xemeneies pelades, que no s¨®n guapes m¨¦s enll¨¤ del perfil i el s¨ªmbol, clavades en un entorn desolat. No seran belles fins que no es tornin a utilitzar. Ni rastre del campament gitano.

Enfilo l¡¯avinguda perqu¨¨ vull arribar fins a l¡¯esgl¨¦sia ¡°de dalt¡±, creuant Sant Adri¨¤ en vertical, i el primer que apunto ¡ªno hi havia pensat¡ª ¨¦s que la ciutat no t¨¦ l¡¯aire del Maresme, de poble relaxat amb front de mar i la riera que el parteix i l¡¯organitza, aquestes rieres que un altre cop han ensenyat ferotgia i capacitat de canalitzar aig¨¹es embogides. Sant Adri¨¤ va patir molt les inundacions del 62, m¡¯ho va explicar un ve¨ª que recordava els porcs inflats com zepelins aturats per algun obstacle. Em flanqueja una pineda que ¨¦s la vora de l¡¯aparcament d¡¯un centre comercial dels d¡¯abans; despr¨¦s hi ha instal¡¤lacions industrials, una cosa que es repeteix en la geografia adrianenca precisament en els llocs que serien clau si alg¨² volgu¨¦s fer-hi una ciutat de vacances, una ciutat de turisme.

Passat el pont de la C-31, ineluctable, amb les fotos enormes de la gent i els seus missatges de solidaritat ¡ªun decorat que ressegueix l¡¯altra autopista fins a Montcada¡ª, comen?a a apar¨¨ixer quelcom de passat lluny¨¤, cases de fa un segle, no pas m¨¦s, i una estructura urbana m¨¦s amable, m¨¦s de vida col.lectiva que en els pisos alineats, i es nota que s¨®c en l¡¯epicentre de l¡¯activitat perqu¨¨ ja no hi ha ni tan sols jubilats al bar, sin¨® gent de totes les edats i condicions, gent que passa r¨¤pid, gent ocupada. M¨¦s amunt trobar¨¦ el nucli antic, quatre cases mon¨ªssimes, i la placeta de l¡¯Esgl¨¦sia ¡ªuna esgl¨¦sia nova¡ª amb les pruneres salvatges. Ni s¡¯intueix el Bes¨°s, que ¨¦s a quatre passes, de manera que decideixo buscar-lo i tornar pel passeig, que es talla quan andr¨°mines industrials i la carretera engoleixen l¡¯espai. He vist una dotzena d¡¯estelades. No he sentit ni una sola paraula en catal¨¤. I he trobat una botiga espectacular, que podria abastir el carnaval de Rio o una festa llatina de quinze anys, tanta ¨¦s la purpurina que llueix l¡¯aparador. Purpurina i sabatots impossibles.

El tanatori, envoltat de cartells que pengen arreu, ¨¦s un cas senzill: el Consell Comarcal va subhastar uns terrenys d¡¯¨²s sanitari o funerari a l¡¯altra banda del riu, a la Catalana, i va guanyar una empresa que va pagar el doble que l¡¯omnipresent Memora. Es diu aviat. Sis milions per fer un tanatori-crematori al qual els ve?ns tenen mania. Sant Adri¨¤ no t¨¦ cementiri. Aquesta hist¨°ria ve de lluny, fins i tot es va embolicar amb el cas Pret¨°ria, pendent de sent¨¨ncia i claredat. Els ve?ns no el volen i jo intueixo que hi ha hagut poc di¨¤leg a causa dels interessos creats. En fi. El que volia dir ¨¦s que Sant Adri¨¤ no ¨¦s un lloc marginal, ni tan sols en l¡¯est¨¨tica heretada. ?s incre?ble com ha millorat aquesta ciutat. Segur que la crisi ha pres fort per¨° aqu¨ª hi ha una vida consistent, hi ha una alegria subterr¨¤nia que aguanta l¡¯exist¨¨ncia, hi ha jo diria que confian?a. Una confian?a que flaqueja en les vores per¨° que sost¨¦ el nucli central.

Esperava comentar altres coses perqu¨¨ venia acompanyada del meu prejudici, una imatge estereotipada de suburbi. ?s la imatge que basteix Javier P¨¦rez And¨²jar en el llibre el t¨ªtol del qual parafrasejo, un llibre magn¨ªfic i ressentit, que enlletgeix Barcelona per la seva voluntat d¡¯exclusi¨®, que ell no pateix per¨° que se sol ressaltar des de la perif¨¨ria immigrada. No s¡¯arriba igual a Barcelona si vens de Sant Adri¨¤ que si vens de Vic, la capitalitat funciona de forma diferent. I aquest prejudici el rebla Ada Colau quan insisteix tant en la necessitat d¡¯inversions priorit¨¤ries en la l¨ªnia del Bes¨°s, com si mai no hi haguessin hagut inversions abans, quan encaixa l¡¯etiqueta de pobresa a aquestes poblacions que s¨®n dignitat i esfor? i esperan?a. El passeig destrueix aquestes construccions mentals gaireb¨¦ fict¨ªcies. Espero el tren. Al meu costat una dona encara jove explica pel m¨°bil que ja ha comen?at a cobrar el Pirmi.

Patr¨ªcia Gabancho ¨¦s escriptora.