Amb l¨ªnies tortes

El resultat de les prim¨¤ries a la primera secretaria del PSC suposa, sobretot, un triomf del principi de conservaci¨® o, si ho preferiu, d'aquella m¨¤xima ignasiana que recomana, ¡°en temps de desolaci¨®, no s¡¯ha de fer mudan?a¡±. ?s l¨°gic que una milit¨¤ncia delmada i envellida aposti per all¨° que li sembla m¨¦s segur, m¨¦s conegut, m¨¦s de casa, i Miquel Iceta t¨¦ amb escreix tots aquests trets. No, no ha tingut el suport de l'aparell; ell ¨¦s l'aparell, malgrat que aquesta vegada algunes estructures territorials preferien N¨²ria Parlon.

Membre de l'Executiva del partit des de 1984 sota la protecci¨® de Josep Maria Sala, tres anys despr¨¦s ja era ¡ªtot i que barcelon¨ª d¡¯arrel¨C regidor en un dels municipis del totpoder¨®s Baix Llobregat, i quatre anys m¨¦s tard comen?ava a exercir de lampista a la Moncloa, amb el vicepresident Narc¨ªs Serra. Diputat a Madrid durant el primer mandat d'Aznar, ja fa sis legislatures que ocupa esc¨® al Parlament de Catalunya, i ha estat durant una d¨¨cada portaveu brillant del seu grup.

Certament, els dos anys llargs que acumula a la primera secretaria del PSC no han comportat una millora dels registres electorals, que continuen anotant m¨ªnims hist¨°rics i se situen en una forquilla entre el 12,7% i el 17% dels vots. Aix¨° s¨ª: en cada una de les nits d'escrutini que li ha tocat suportar, Iceta ha sabut trobar alguna frase (¡°¨¦s una recuperaci¨®¡±, ¡°les enquestes ens en donaven la meitat¡±, ¡°el resultat ¨¦s raonable¡±...) que, eventualment preparada amb uns passos de ball, foragit¨¦s la depressi¨® de les bases amb un t¨¤cit ¡°va, que no estem tan malament¡±. I sens dubte que N¨²ria Parlon representava un relleu generacional, per¨° el veter¨¤ Iceta, als 56 anys, tampoc no apareix com un anci¨¤ jubilable.

Tenim, doncs, que el l¨ªder revalidat del PSC encarna l¡¯ortod¨°xia m¨¦s estricta del seu partit, la sempiterna hegemonia de l'aparell, tota la pan¨°plia d'ambig¨¹itats, tacticismes i espantalls (¡°Pedro, mant¨¦n-te ferm, allibera¡¯ns de Rajoy i del PP!¡±) que van fer la fortuna del Partit dels Socialistes durant m¨¦s de tres d¨¨cades. Una ortod¨°xia que inclou, en el nucli del seu ADN, la subordinaci¨® als interessos del PSOE i el fet de no posar mai Ferraz en dificultats greus.

Doncs b¨¦, la gran paradoxa ¨¦s que, sota aquest lideratge, les relacions entre el PSC i el PSOE s¨®n avui m¨¦s tenses que mai, pitjors que en temps de Raimon Obiols o del d¨ªscol Pasqual Maragall; i que la ruptura de la disciplina comuna en tots dos partits resulta versemblant com no ho havia estat des dels dies remots de la LOAPA. Per¨° no per una q¨¹esti¨® identit¨¤ria vinculada al proc¨¦s, sin¨® per una diverg¨¨ncia ideologicopol¨ªtica: vetar o permetre la investidura de Rajoy.

Seria un error interpretar la insist¨¨ncia dels socialistes catalans en el no al presidenciable del PP com una manifestaci¨® de lleialtat p¨°stuma a Pedro S¨¢nchez. L'aparent unanimitat dels quadres del PSC en el rebuig de Rajoy expressa, segons el meu parer, una pulsi¨® molt m¨¦s poderosa: l'instint de superviv¨¨ncia. Despr¨¦s d'haver perdut gaireb¨¦ tota la milit¨¤ncia i l¡¯electorat catalanistes (el primer secretari Iceta, per guanyar cohesi¨® i quietud interna, en va emp¨¨nyer molts a la sortida el 2014) i d'haver-se autoexcl¨°s del dret a decidir, al partit nom¨¦s li queda un halo ¡°progressista¡± que, des de fa un quart de segle, es tradueix per antagonisme amb el PP (¡°si tu no hi vas, ells tornen¡±). I ara els seus set diputats s'abstindran perqu¨¨ el PP continu? governant? Seria un su?cidi, i un banquet per a les famolenques goles dels Comuns.

I despr¨¦s hi ha el perfil i l'actitud de la gestora del PSOE. El que ¨¦s rellevant no ¨¦s que l'altre dia l'inefable Julio Villacorta (excompare de Vidal-Quadras) i unes quantes desenes m¨¦s d'especialistes en fracassos pol¨ªtics successius es reunissin per reclamar la resurrecci¨® de la Federaci¨® Socialista Catalana del PSOE. No. El que ¨¦s greu ¨¦s que aquesta idea ¨¦s a la recambra de l'avui president de la gestora, Javier Fern¨¢ndez, i flota sobre les seves crides a la coher¨¨ncia i a la disciplina del PSC.

Tindria gr¨¤cia que qui emancip¨¦s el PSC de la tutela del PSOE fos Iceta, que va debutar com a militant del Partit Socialista Popular de Tierno Galv¨¢n.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.