¡°Jutjaven deu persones en mitja hora¡±

Totes les c¨¤meres del Parlament buscaven les octogen¨¤ries Joana Gin¨¦, Flor¨¨ncia Marco i Valentina Dom¨¨nech. El 19 d¡¯octubre, el Parlament va iniciar la tramitaci¨® de la llei per declarar nuls els judicis sumar¨ªssims del franquisme. Aquestes tres dones van rebre els aplaudiments dels diputats, mentre l¡¯emoci¨® de veure els fruits de tantes d¨¨cades de lluita els entelava la mirada. 77 anys abans, els seus pares van morir v¨ªctimes dels consells de guerra del r¨¨gim.

Joana Gin¨¦ tenia 11 anys quan, el 19 d¡¯octubre del 1939, el seu pare va ser afusellat a Tarragona. Josep Gin¨¦ va passar la guerra a les trinxeres republicanes de Lleida i, en acabar el conflicte, se¡¯n va anar amb els seus companys a Fran?a. Per¨° va decidir tornar. ¡°El meu pare era innocent, no havia fet res¡±, explica Joana. Tenia sis fills i una dona que l¡¯esperaven als Guiamets, municipi de la prov¨ªncia de Tarragona. Mai va arribar a casa. Quan va ser a la caserna general de Tivissa, el van detenir i el van empresonar a Falset. Li van fer un judici ¡°de pa sucat amb oli¡±, diu la Joana. ¡°Jutjaven deu persones en 30 minuts¡±. Pena de mort per a tots.

Darrere del cementiri de Tarragona, al camp de l¡¯Oliva, els afusellaven. Aquell 19 d¡¯octubre van matar els pares de Joana Gin¨¦ i de Flor¨¨ncia Marco, tamb¨¦ ve?na dels Guiamets. El seu pare, Gomeraldo, no va arribar a Fran?a. ¡°Els seus companys el van intentar conv¨¨ncer que s¡¯escap¨¦s amb ells, per¨° ell s¡¯hi va negar perqu¨¨ era innocent¡±, afirma la seva filla. Flor¨¨ncia tenia sis anys i el seu pare no va tornar de la caserna. Les seves restes descansen a la fossa comuna de la ciutat tarragonina.

A Ignasi Dom¨¨nech, el pare de la Valentina, el van anar a buscar a casa per¨° ell era a la finca. Quan va tornar, la seva dona li va explicar la visita i li va preguntar si volia sopar. ¡°No, ja sopar¨¦ quan torni¡±, va dir l¡¯Ignasi. Per¨° no va tornar. El 23 d¡¯agost del 1939, va ser afusellat. La seva fam¨ªlia el va poder enterrar, perqu¨¨ ell es va confessar. ¡°Si els condemnats es confessaven podien ser enterrats pels seus familiars; si no, eren enterrats a la fossa comuna¡±, explica la Valentina. ¡°Els humiliaven fins a l¡¯¨²ltim moment¡±.

La Valentina tenia quatre anys, per¨° fins a la d¨¨cada dels vuitanta no va poder parlar d¡¯aix¨° amb la seva mare. ¡°Els van tractar com a criminals¡±, den¨²ncia. Quan van ser detinguts, el seu oncle va contractar un advocat per defensar l¡¯Ignasi i els seus companys, per¨° la sent¨¨ncia ja estava decidida. ¡°Vost¨¨s ja s¨®n v¨ªdues¡±, va advertir a les seves dones. ¡°Ells han sortit morts del poble¡±.

A casa de la Flor¨¨ncia tampoc es va parlar mai d¡¯aix¨°. La mort del seu pare la va deixar sola amb la seva mare i la seva germana de tres anys. ¡°Ens vam quedar completament sense res¡±, lamenta. Ella recorda les visites familiars a la pres¨®. ¡°Recordo que posaven notes en el doblec dels pantalons i aix¨ª ens comunicaven les not¨ªcies¡±, explica. La seva mare va haver d¡¯encarregar-se de la fam¨ªlia despr¨¦s que els parents del seu difunt pare reneguessin d¡¯elles. ¡°Tot va anar pitjor, tot va passar arran que va faltar el meu pare¡±, recorda la Flor¨¨ncia.

La mort del pare de la Joana va causar m¨¦s p¨¨rdues a la seva fam¨ªlia. La seva mare va morir quatre dies despr¨¦s que el seu pare fos afusellat. ¡°Les penes la van matar¡±, lamenta. Els seus avis es van encarregar de cuidar els sis orfes que va deixar el r¨¨gim franquista. Abans, mai els havia faltat res. ¡°Mort el meu pare, va arribar la gana, la mis¨¨ria¡±. Joana, la filla gran, encara conserva la carta que els va deixar el seu pare abans de la seva cita amb l¡¯afusellament: ¡°No us vengeu de mi, perqu¨¨ jo ja s¨®c mort. Reclameu just¨ªcia¡±.