La import¨¤ncia del lloc

Tenim nova agenda urbana. ?s a dir, la Confer¨¨ncia de Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Urb¨¤ Sostenible, m¨¦s coneguda com Habitat III, va concloure les seves sessions a Quito i va aprovar un document de gaireb¨¦ quaranta p¨¤gines i dos-cents ep¨ªgrafs, que seria aquesta nova agenda. Els precedents de Vancouver el 1976 i d¡¯Istanbul el 1996 ens indiquen que tal denominaci¨® ¨¦s m¨¦s pomposa i formal que efectiva i real. Malgrat aix¨°, la veritat ¨¦s que a Quito es va demostrar la significaci¨® creixent de les ciutats, que en ple proc¨¦s de globalitzaci¨® econ¨°mica, cultural i social, mostren que el lloc importa, que el lloc en el qual un viu, treballa i s¡¯alimenta segueix sent molt important. La gent es mou m¨¦s que mai, qualsevol informaci¨® arriba a tot arreu, i es generalitzen pautes i productes de consum cultural, per¨° no ¨¦s el mateix viure en un lloc que en un altre.

Els llocs s¨®n espais en els quals es combinen diferents oportunitats i riscos vitals. No ¨¦s casualitat que a l¡¯agenda de Nacions Unides trobem tantes refer¨¨ncies a espais p¨²blics, zones de risc, despla?aments i reassentaments, barris amb m¨¦s o menys serveis, problemes de mobilitat, qualitat de l¡¯habitatge o els problemes per a la salut dels models de mobilitat existents. Viure en zones amb desnivells importants incideixen immediatament en l¡¯autonomia de les persones. Les ciutats s¨®n llocs privilegiats per viure, ja que ofereixen tot tipus de serveis i amplien el ventall de relacions i oportunitats, per¨° al mateix temps, acumulen conflictes, riscos i tensions. La creixent heterogene?tat social multiplica els espais de conflicte o de falta de reconeixement. A Quito, el veto d¡¯alguns pa?sos va impedir que s¡¯avanc¨¦s en el reconeixement del col¡¤lectiu LGTBI, la qual cosa demostra la discrep¨¤ncia real en valors b¨¤sics de dignitat i respecte a les difer¨¨ncies. Quan s¨®n precisament les ciutats les que des de fa segles han destacat per la seva capacitat de convertir-se en espais de ve?natge entre tot tipus d¡¯opcions vitals.

Aquesta qualitat hist¨°rica dels entorns urbans de constituir-se en refugi de pr¨°fugs, discrepants i rebels, avui est¨¤ posada en q¨¹esti¨® per din¨¤miques econ¨°miques i per opcions pol¨ªtiques que tracten de reduir o evitar tal traject¨°ria. Ho veiem en la crisi dels refugiats, ho veiem en el tema de la diversitat o en la por que produeix a algunes elits que les ciutats, per la seva pr¨°pia naturalesa, siguin llocs en els quals la qualitat democr¨¤tica es mesura per la capacitat de contenir conflicte i discrep¨¤ncia. No hi ha cap esment al terme democr¨¤cia en la declaraci¨® final. Per¨°, sens dubte, el fet que a Quito ha generat m¨¦s preocupaci¨® entre algunes autoritats locals, acad¨¨mics i activistes urbans ¨¦s la capacitat creixent dels fons d¡¯inversi¨® internacional de violentar les din¨¤miques urbanes, la construcci¨® d¡¯una ciutat per a tots. La l¨°gica agressiva del capitalisme financer i especulatiu cerca en la compra de s¨°l i de complexos immobiliaris (ocupats o no), les bases materials sobre les quals acomodar productes i derivats financers. I enfront d¡¯aix¨° i la inacci¨® de les autoritats estatals, les capacitats dels governs locals no s¨®n suficients.

Una altra sorpresa desagradable de la declaraci¨® final ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia de perspectiva cr¨ªtica sobre la intrusi¨® tecnol¨°gica en el funcionament de les ciutats. La din¨¤mica de les smart cities s¡¯incorpora com una oportunitat, sense cap advertiment de qu¨¨ implica des del punt de vista de p¨¨rdua de sobirania i de depend¨¨ncia tecnol¨°gica. I encara ¨¦s m¨¦s greu l¡¯adhesi¨® al que serien els avantatges del big data per gestionar les ciutats, sense que tampoc s¡¯adverteixi en el text, cap prevenci¨® en relaci¨® amb el control d¡¯aquestes dades i de la necessitat de democratitzar i polititzar (qui guanya i qui perd) l¡¯¨²s d¡¯unes dades que els ciutadans i les ciutats que els alberguen produeixen sense parar.

Per molt que celebrem l¡¯esfor?ada incorporaci¨® del concepte "dret a la ciutat" a la declaraci¨®, despr¨¦s de la pressi¨® de la coalici¨® internacional que fa anys que defensa aquesta expressi¨® com a s¨ªntesi de ciutats justes, equitatives, democr¨¤tiques i sostenibles, la veritat ¨¦s que el balan? final resulta ambivalent. Les ciutats s¨®n cada vegada m¨¦s importants en la vida de la humanitat, per¨° aquesta mateixa import¨¤ncia acumula riscos i amenaces que nom¨¦s la conflu¨¨ncia de governs locals compromesos i de ciutadania mobilitzada poden tractar d¡¯encarar i reduir.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de ci¨¨ncia pol¨ªtica de la UB.