Pep Duran: de l¡¯escenari al museu

Encara que tot escen¨°graf ¨¦s en part artista, no hi ha gaires creadors que desenvolupin les dues traject¨°ries de manera paral¡¤lela i entrella?ada. I fins i tot ¨¦s menys freq¨¹ent tenir l¡¯oportunitat de gaudir simult¨¤niament de les dues facetes d¡¯una d¡¯aquestes rara avis. ?s el cas de Pep Duran (Vilanova i la Geltr¨², 1955) que exhibeix les seves obres reunides en la mostra ¡°Amorfa¡±, a la nova galeria Roc¨ªo Santa Cruz de la Gran Via, fins al 5 de novembre, al mateix temps que la seva escenografia serveix de marc per al drama del suec Lars Nor¨¦n, El coratge de matar, dirigit per Magda Puyo, que es representa al Teatre Nacional de Catalunya fins al 30 d¡¯octubre. ¡°La meva feina es basa en la construcci¨® de la representaci¨®, aix¨ª que sempre he intentat que hi hagu¨¦s transvasament i uni¨® entre l¡¯espai teatral i la sala d¡¯exposicions. Finalment tot ¨¦s obra¡±, indica Duran, envoltats del que defineix com a ¡°artefactes emocionals, constru?ts amb materials indultats que s¡¯han petrificat¡±.

Entre ells hi ha Amorfa, la s¨¨rie que d¨®na nom a la mostra, una esp¨¨cie de pintures collages tridimensionals semblants a dianes, petits universos fets de residus, trossos de lona, cartrons, restes de llibretes, feltres i petits objectes. ¡°M¨¦s que treballar amb l¡¯objecte trobat, en el meu cas es tracta de manipular restes, fragments de mem¨°ries, amb els quals vaig construint un llenguatge personal¡±, explica l¡¯artista, que est¨¤ vivint un per¨ªode especialment satisfactori. Fa poc menys d¡¯un any el Museu Reina Sofia de Madrid va adquirir una de les seves instal¡¤lacions hist¨°riques Mapes personals: geometria del cos i el Macba acaba de comprar Sense escenari. Suite Marburg, una important s¨¨rie de 30 collages del 2007. ¡°En ambdues adquisicions es va tenir molt en compte la vinculaci¨® entre instal¡¤laci¨® i escenografia¡±, assegura la galerista Roc¨ªo Santa Cruz, que tamb¨¦ exhibeix els apilonaments de bronze fos i fusta, un cl¨¤ssic de la feina de Duran, que guarden especial relaci¨® amb l¡¯escenografia del TNC.

¡°L¡¯art ¨¦s molt endog¨¤mic. Cal obrir-se. Des de Wagner busquem l¡¯obra d¡¯art total. En el meu cas l¡¯escultura s¡¯arquitecturitza i l¡¯arquitectura s¡¯esculturitza i en aquest anar i venir de l¡¯escenari a l¡¯exposici¨® es va allotjant tot el discurs¡±, afegeix l¡¯artista, que va comen?ar la seva carrera com a escen¨°graf i el 2003 va signar la posada en escena de Backlot Session, una macroinstal¡¤laci¨® esc¨¨nica, per la qual l¡¯espectador podia passejar. ¡°Per a l¡¯obra de Nor¨¦n he plantejat una gran proliferaci¨® objectual, que tamb¨¦ converteix en peces els actors. S¨®n ells que van transformant l¡¯espai movent els objectes. L¡¯escenografia mai ¨¦s decoraci¨®, ¨¦s un int¨¨rpret m¨¦s i malgrat estar al servei del text, influeix en la posada en escena¡±, conclou Duran, content de tornar a treballar per quarta vegada amb Magda Puyo, una directora amb la qual es troba particularment b¨¦ ¡°perqu¨¨ com jo, no treballa des del realisme¡±.