Ning¨² desperta la Melanie

¡°Nena, desperta¡¯t, que ja hem arribat!¡±. Melanie Serrano (Sevilla, 27 anys) no recorda la quantitat de vegades que algun desconegut amigable la despertava quan el seu tren arribava a l¡¯estaci¨® de Blanes. ¡°Per sort, era l¡¯¨²ltima parada, perqu¨¨ si no hauria arribat a Fran?a¡±. No havia bufat les 15 espelmes quan la Melanie recorria, tres vegades a la setmana i passades les 10 de la nit, els prop de 80 quil¨°metres que separen el Miniestadi de Blanes, on vivia amb la seva mare i la seva germana. L¡¯entrenament del FC Barcelona femen¨ª, que llavors dirigia Natalia Astrain (avui, al cos t¨¨cnic de l¡¯Atl¨¨tic F¨¨mines), comen?ava a les vuit i, moltes vegades, Serrano no el podia completar. ¡°Havia de marxar abans per agafar el tren, de vegades em perdia la part m¨¦s divertida dels entrenaments, els partidets entre nosaltres¡±.

Amb 15 anys, anava de Blanes al Miniestadi tres vegades a la setmana?

Estudis al mat¨ª, futbol a la nit. Somnis adolescents lligats a un viatge, entre anada i tornada, de quatre hores de tren. Un sacrifici dol? per la Melanie: ¡°Estic enamorada de la pilota, ho vaig estar tota la meva vida. La necessito¡±. El futbol sempre va ser la resposta per Serrano. De petita, un analg¨¨sic; de gran, la manera de guanyar-se la vida. Quan tenia 12 anys, la seva mare va decidir deixar Sevilla i buscar una vida millor per la Melanie i la seva germana a Blanes. ¡°Al principi va ser molt dur. Tot era nou. Trobava molt a faltar els meus amics i plorava cada dia¡±, explica.

Va ser llavors quan la Melanie va recordar les seves tardes de felicitat a Sevilla. ¡°No aguantava m¨¦s i li vaig dir a la meva mare que m¡¯apunt¨¦s per jugar a futbol. A Andalusia estava tot el dia amb la pilota, al carrer i amb els meus cosins. Era la bona, als nois els vacil¡¤lava¡­ els feia t¨²nels. Volia tornar a jugar al futbol¡±, explica Serrano. Per¨° hi havia un problema: la seva mare havia de treballar moltes hores al dia per mantenir les seves dues filles, i li resultava impossible afrontar el cost econ¨°mic de pagar-li el club a la Melanie. ¡°Al Deportiu Blanes em van dir: ¡®Fes una prova i, si la fas b¨¦, li dic a la teva mare que no ha de pagar res. La roba te la donem aqu¨ª¡±, recorda. I remata: ¡°Aix¨ª vaig comen?ar. Em van cridar per jugar a la selecci¨® catalana i als 14 anys em va fitxar el Bar?a¡±.

Transcorrien, llavors, temps molt diferents dels moderns en el futbol femen¨ª blaugrana. Serrano va passar d¡¯entrenar als camps que estan al costat del Miniestadi a un altre a l¡¯Hospitalet, que compartia amb altres esportistes. ¡°Te¡¯n passava un al costat amb una javelina, hav¨ªem de compartir vestuari amb quatre equips m¨¦s. I el terreny semblava un camp de patates¡±, recorda la Melanie. Va viure el descens i la reestructuraci¨® del FC Barcelona de la m¨¤ de Xavi Llorens. Despr¨¦s de tornar a la Divisi¨® d¡¯Honor la temporada 2008-2009, en les ¨²ltimes cinc campanyes van conquistar quatre Lligues i tres Copes de la Reina.

¡°Segurament si no hagu¨¦ssim guanyat tot el que vam guanyar, avui no ser¨ªem aqu¨ª¡±, assegura la Melanie, una de les capitanes de l¡¯equip de Llorens, ¨²nica supervivent en la transformaci¨® del futbol femen¨ª blaugrana. ¡°Jo el que volia era que pogu¨¦ssim tenir un vestuari digne o entrenar en un camp bo. Al final, aconseguir coses normals ens va costar molta feina¡±, reflexiona Serrano a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. ¡°Quan ens creuem amb els nois del primer equip ens saludem, amb alguns parlem i ens pregunten com ens va; com per exemple Iniesta o Messi a Xavi (Llorens va ser el primer entrenador de la Pulga al Bar?a)¡±, diu la defensa blaugrana, que no t¨¦ ni un polsim d¡¯enveja al glamur del futbol mascul¨ª. ¡°Jo era feli? quan entrenava al Mini i ho s¨®c ara. No m¡¯interessa convertir-me en milion¨¤ria. Si m¡¯interessessin els diners, ja me n¡¯hauria anat¡±, sost¨¦.

"Volia tenir un vestuari digne o entrenar en un camp bo"

Melanie Serrano

No li van faltar ofertes per deixar el Bar?a; no obstant aix¨°, sempre va optar per quedar-se. ¡°Aquest ¨¦s el club de la meva vida i vull guanyar la Champions aqu¨ª¡±. Ni la difer¨¨ncia de pressupostos amb les grans pot¨¨ncies d¡¯Europa (el Bar?a t¨¦ prop d¡¯un mili¨®, enfront dels sis que inverteixen equips com el PSG o el Li¨®), espanten la Melanie. El Bar?a es mesurar¨¤ als vuitens de final davant el Twente d¡¯Holanda. ¡°Estem una miqueta lluny, ¨¦s veritat. Per¨° tamb¨¦ est¨¤vem lluny de l¡¯Espanyol quan vam guanyar la primera Copa de la Reina¡±, conclou la Melanie, que es planteja el futur entre el futbol i la policia. Est¨¤ estudiant catal¨¤, s¡¯est¨¤ traient el curs d¡¯entrenadora i s¡¯imagina en un futur als Mossos d¡¯Esquadra, una vegada pengi els botins.

Mentre el Bar?a de Xavi Llorens busca fer hist¨°ria a Europa, avui ning¨² pot despertar Melanie Serrano ni al tren ni en el seu somni d¡¯aixecar la Champions.