Chimo Bayo ressuscita la Ruta del Bakalao

El retrobament de vells amics amb motiu d'un casament o d'un enterrament ¨¦s cada vegada m¨¦s habitual quan et vas fent gran. ?s tamb¨¦ una font d'inspiraci¨® per al cinema i la literatura. El cas m¨¦s evident ¨¦s Quatre bodes i un funeral, una com¨¨dia rom¨¤ntica, amb un to molt diferent del que t¨¦ una novel¡¤la que s'acaba de sumar a aquesta mena de subg¨¨nere, No iba a salir y me li¨¦?(editorial Roca). L'autor ¨¦s un DJ que fa just 25 anys va llan?ar a la fama l'estrofa d'una can?¨®: "Exta s¨ª, exta no, exta me gusta me la como yo". Avui, el valenci¨¤ Chimo Bayo, de 55 anys, segueix fent bolos musicals, per¨° ara hi afegeix els literaris perqu¨¨ ha escrit, amb l'autora i periodista Emma Zaf¨®n, de 29 anys, un llibre "molt b¨¨stia i transgressor", sobre el fenomen que va consolidar la seva popularitat, la Ruta del Bakalao.

La carretera que va paral¡¤lela al mar, entre Val¨¨ncia i Sueca, tenia a banda i banda moltes discoteques, que obrien i tancaven les portes de manera encadenada perqu¨¨ la festa no s'acab¨¦s mai durant tot el cap de setmana. Eren els anys vuitanta i s'hi arribaven a congregar fins a 35.000 persones. Aquesta festa cont¨ªnua, que va comen?ar sent un lloc de peregrinaci¨® d'aficionats a l'avantguarda musical per acabar en un ep¨ªtom de la m¨²sica m¨¤quina, ¨¦s la que decideixen reviure en la novel¡¤la dos amics esbojarrats, pastillers, ja granadets, en la quarantena i puters, despr¨¦s de retrobar-se en l'enterrament d'un tercer que no va arribar a superar les seves m¨²ltiples addiccions.

"M¨¦s que dignificar la Ruta del Bakalao, el que em proposo ¨¦s dignificar la llibertat, la m¨²sica de la felicitat, l'hedonisme d'aquells temps. Alguna cosa de la novel¡¤la ens fa mal, tot i que vulgui ser molt divertida: ¨¦s molt b¨¨stia, molt transgressora, amb personatges que hem portat al l¨ªmit", explica Chimo Bayo en l'extens aparcament del que va ser Spook Factory, avui Mansi¨®n, l'¨²nica de les grans discoteques de llavors que encara segueix oberta.

La Ruta del Bakalao va ser estigmatitzada pels accidents de tr¨¤nsit i l'ab¨²s de les drogues?

"Aquest estigma ¨¦s fals. La prova s¨®c jo, he estat la imatge de la Ruta i ara tinc una filla de 24 anys que vol ser DJ, que canta en angl¨¨s, i jo segueixo actuant. Aquest estiu vaig ser trending topic?al festival Arenal Sound. Tinc seguidors de 20 anys i s¨®c una persona constant, que no tira la tovallola. Hi va haver de tot, com a tot arreu, i com tamb¨¦ hi ha avui. ?s normal que amb 35.000 persones divertint-se anant amunt i avall es crid¨¦s l'atenci¨®. Vam tenir la sort de venir d'una educaci¨® cl¨¤ssica i despr¨¦s ens vam tornar transgressors, per¨° amb valors. I despr¨¦s si t'incendies un dia, doncs no passa res. Tampoc est¨¤s matant ning¨²", comenta Bayo, que es mostra franc i accessible.

La Movida madrilenya

La Ruta va ser coet¨¤nia de la Movida madrilenya. Ara han sorgit algunes veus en el periodisme especialitzat que defensen la primera com a m¨¦s transgressora i interclassista que la segona, m¨¦s popera i de classe mitjana i mitjana alta. "La Ruta era interclassista, aix¨° segur. I la gent estava predisposada a con¨¨ixer coses noves, comen?ant per la m¨²sica. Per¨° jo tamb¨¦ tenia amics de la Movida que llavors venien a Val¨¨ncia. No hi veig problemes", assenyala Bayo.

I com va sorgir la novel¡¤la a mitges amb una jove que podria ser la seva filla?

"Va sorgir quan un dia vaig rebre la trucada d'una noia jove amb molta il¡¤lusi¨®. Crec que es pensava que no seria un tio de puta mare i que no l'atendria. Em va dir que tenia una idea, la hist¨°ria de dos pirats al l¨ªmit. Estic molt content: aconsello treballar en grup. A quatre mans; per Skype, en reunions", relata el DJ al cotxe, ja de tornada cap a Val¨¨ncia.

"Tinc un amic que feia la ruta", explica l'autora Emma Zafr¨®n per tel¨¨fon, "i sempre explicava hist¨°ries molt divertides". "Ara seria molt complicat tornar a repetir aquella bogeria amb els controls d'alcohol¨¨mia que hi ha". Zafr¨®n ha intentat reflectir una realitat poblada per personatges masculins i masclistes, en un retrat que t¨¦ com a "rerefons econ¨°mic i social la Val¨¨ncia postindustrial", amb la idea sobretot de fer riure, per¨° tamb¨¦ de transmetre emoci¨® i dolor.

"M'ha dit que el llibre t¨¦ un punt almodovari¨¤ i tamb¨¦ alguna cosa de Trainspotting . En qualsevol cas, no es pot tenir nost¨¤lgia d'una cosa irrepetible", conclou Bayo, que per documentar el llibre s'ha tornat a reunir amb alguns amics d'abans.