Caicedo derrota Alc¨¢cer

Hi ha duels que no desperten l'afici¨®. Ni tan sols un derbi amb hist¨°ria, com el que enfronta el Bar?a i l'Espanyol, atreu el p¨²blic quan els seus entrenadors li giren l'esquena amb les alineacions. El que passa, en qualsevol cas, ¨¦s que aquests partits ignorats per la majoria d'aficionats, per a alguns futbolistes s'albiren com una oportunitat per reivindicar-se. I al Nou Estadi de Tarragona van arribar dos jugadors necessitats de minuts, dos davanters necessitats de gol. Per Paco Alc¨¢cer i Caicedo la Supercopa de Catalunya tenia un especial inter¨¨s, probablement superior al de la majoria dels presents.

Caicedo necessitava recompondre la seva relaci¨® amb Quique S¨¢nchez Flores, trencada despr¨¦s de la seva infantil expulsi¨® en l'¨²ltim partit de Lliga contra l'Eibar. Paco Alc¨¢cer necessitava retrobar-se amb el gol, una relaci¨® trencada des que va aterrar al Camp Nou a l'estiu. I mentre l'equatori¨¤ va buscar la miseric¨°rdia del seu t¨¨cnic amb un, fins ara, pr¨¤cticament in¨¨dit sacrifici f¨ªsic que es va traduir en el gol del triomf, al 17 blaugrana no li surt ni una. Barallat amb la porteria, impotent amb els rivals ¡ªli va donar una plantofada a Rub¨¦n Duarte¡ª, no es troba amb els seus companys. El valenci¨¤ no pot dir res, ni a la Lliga ni a la Champions, tampoc a la Supercopa de Catalunya.

Costa que aquesta Supercopa generi adeptes, dif¨ªcil d'encaixar en el calendari dels dos grans equips de Catalunya. Al Bar?a no li falten excuses. Luis Enrique, que porta els comptes al dia dels minuts dels seus jugadors, no vol carregar els seus nois amb partits, precisament ara que en t¨¦ sis a la infermeria. L'afici¨®, m¨¦s blaugrana que blanc-i-blava a Tarragona, es va desil¡¤lusionar quan dilluns es va assabentar que les estrelles del Bar?a es quedaven a Barcelona. Sense pres¨¨ncies glamuroses, els seguidors es van divertir en l'aperitiu del partit amb l'eloq¨¹ent speaker (el mateix que oficia els partits al Camp Nou), fent l'onada i amb les diagonals de Caicedo.

La pot¨¨ncia de l'equatori¨¤ i algunes pinzellades de Reyes, a la primera part; moments inspirats de Turan i l'omnipres¨¨ncia de Denis Su¨¢rez, a la segona; van ser el m¨¦s interessant d'un duel que es va quedar en mans de l'Espanyol. Reyes va rec¨®rrer a la nost¨¤lgia i va buscar Caicedo als espais. I l'equatori¨¤, que es va aprofitar de la passivitat de Mathieu ¡ªes va retirar aparentment lesionat¡ª i Masip, va desbordar el franc¨¨s i va regatejar sense problemes el porter blaugrana. Tots dos van ser fidels al seu llibret: els blaugrana van tenir la pilota, per¨° la seva possessi¨® va ser tan llarga com inn¨°cua; i els blanc-i-blaus van fer, una vegada m¨¦s, un bon exercici defensiu.

Amb m¨¦s pedigr¨ª a la gespa, la Supercopa va acabar en mans de l'Espanyol, segurament l'equip que m¨¦s va apostar pel trofeu.