Abans que arribin els llops

Christopher Isherwood (Cheshire, Anglaterra, 1904 - Calif¨°rnia, 1986) va arribar de jove a Berl¨ªn, expulsat de la universitat d¡¯Oxford a causa de les seves idees marxistes. Tenia 25 anys, i la Rep¨²blica de Weimar va ser un bon lloc per exercir la llibertat. Ben aviat es va adonar que l¡¯ideal de l¡¯home nou propagat pels nazis i els comunistes topava amb la seva homosexualitat. El 1933 va marxar de Berl¨ªn i, abans que comenc¨¦s la guerra mundial, va emigrar als EUA.

El lustre que va passar a Berl¨ªn ¨¦s cabdal en la seva obra. El protagonista de la seva novel¡¤la Ad¨¦u a Berl¨ªn, publicada el 1939, dividida en sis cap¨ªtols o sis relats amb continu?tat, ¨¦s Christopher, clarament un ¨¤lter ego de l¡¯autor, professor d¡¯angl¨¨s, novel¡¤lista in¨¨dit, com l¡¯Isherwood real. Herr Issyvo ¡ªcom l¡¯anomena un personatge¡ª viu en una pensi¨®, i ens parlar¨¤ de la gent que hi troba i dels qui coneix en els caf¨¨s-concert i en les sales de festes de la nit berlinesa, a m¨¦s de la gent a qui fa classes d¡¯angl¨¨s.

Ad¨¦u a Berl¨ªn, que el 1992 va traduir al catal¨¤ Jordi Arbon¨¨s, no ¨¦s tant una narraci¨® de trama com de personatges. Un dels encerts ¨¦s que el narrador (un narrador testimoni menys distant que el Nick Carraway d¡¯El gran Gatsby, de Scott Fitzgerald, o el senyor Dowell d¡¯El bon soldat, de Madox Ford...) jutja lleument el que veu i s¡¯hi immisceix amb discreci¨®. ?s l¡¯amic homosexual de Sally Bowles, jove cantant anglesa, divertida, llesta, turmentada, egoc¨¨ntrica, adorada (Truman Capote, amic d¡¯Isherwood, es va inspirar en aquest personatge per fer la seva Holly Golightly d¡¯Esmorzar a Tiffany¡¯s), en el que segurament ¨¦s el millor relat de la s¨¨rie.

En aquesta l¨ªnia tamb¨¦ cal destacar el cap¨ªtol Els Nowak, en qu¨¨ el narrador marxa a viure a la casa familiar d¡¯un amic obrer alemany, Otto (un jove que anhela casar-se amb una dona de classe alta i alhora mant¨¦ una vida social agitada). I tamb¨¦ el darrer cap¨ªtol ¡ªDiari berlin¨¨s, 1932-1933¡ª, en qu¨¨ davant de la possible guerra civil entre comunistes i nazis, finalment resolta amb l¡¯arribada de Hitler a la cancelleria, Christopher visita per darrer cop els caf¨¨s i locals que hem anat veient als cap¨ªtols anteriors, ens explica les vicissituds dels seus coneguts ¡ªla majoria personatges en una estat de vida provisional, atzar¨®s¡ª i s¡¯acomiada de la ciutat.

D¨¨iem que el grau de dist¨¤ncia del narrador respecte dels fets ¨¦s un dels encerts literaris. Aquesta neutralitat ¡ªdiscreci¨® anglesa, dir¨ªem¡ª s¡¯esvaeix quan les not¨ªcies de la presa de posicions nazis sovintegen (s¡¯esmenta la imminent prohibici¨® per als jueus de seure als bancs dels parcs, la not¨ªcia que alguna fam¨ªlia marxa del pa¨ªs, algunes detencions arbitr¨¤ries de les SA...). Tot aix¨° enrareix la vitalitat que hem anat veient en la dispesera fraulein Schroeder, en el b¨¤rman Bobby, en el jove angl¨¨s Peter, en l¡¯hereva de bona fam¨ªlia Natalia...

Avui tenim l¡¯avantatge que coneixem els fets hist¨°rics posteriors a la novel¡¤la, i notem que el t¨ªtol Ad¨¦u a Berl¨ªn cobra un relleu polis¨¨mic i quasi prof¨¨tic. La pel¡¤l¨ªcula Cabaret (1972), inspirada en aquesta obra, ens va mostrar tamb¨¦ l¡¯ambient d¡¯una ¨¨poca de clarobscurs, en qu¨¨ els trasbalsos de la gran Hist¨°ria afectaven, com sol passar, de manera diversa els individus.

Les novel¡¤les de Hans Fallada (que a casa nostra s¡¯est¨¤ traduint per primer, o b¨¦ l¡¯est¨¤ recuperant Edicions de 1984) i La banda de Berl¨ªn d¡¯Ernst Haffner (que La Campana va portar als lectors d¡¯aqu¨ª) s¨®n llibres dels darrers anys que s¡¯han guanyat l¡¯inter¨¨s dels lectors i que coincideixen a reflectir els anys trenta a Alemanya. Aquesta novel¡¤la de Christopher Isherwood visita el mateix per¨ªode i completa aquest fris narratiu d¡¯una de les ¨¨poques m¨¦s convulses del cor d¡¯Europa, i ho fa tamb¨¦ amb el marxamo de la bona literatura.