Josep Maria Sert, franquista per¨° menys

?s altament probable que, com els passa a tants d¡¯altres, com els passa a massa gent, la del pintor Josep Maria Sert (Barcelona, 1874-1945) fos una vida superada per les circumst¨¤ncies. Ja saben, Ortega y Gasset: ¡°Jo s¨®c jo i la meva circumst¨¤ncia i si no la salvo a ella no em salvo jo¡±. O Spinoza, negant la nostra absoluta seguretat de ser tan lliures.

El cas ¨¦s que Sert, un artista irreprotxable en el terreny formal i menyspreat en general per tants professionals del reduccionisme, es va dedicar amb afany i geni al que tocava: uns murals (Societat de les Nacions, Ginebra) com a tribut a la solidaritat, la llibertat i la just¨ªcia reivindicades per la II Rep¨²blica o una catedral (Vic) a la major gl¨°ria del franquisme triomfant. Tant podien ser uns sostres a la mansi¨® madrilenya del franquista March a cop de talonari, com les 17 teles sobre les gestes del poble basc a les voltes de San Telmo (1929, gr¨¤cies al seu amic Ignacio Zuloaga, que va ser qui va suggerir als monjos dominics de Donostia el nom d¡¯un tal Sert): 784 metres quadrats de llegendes, pescadors, armadors, navegants, ferrers i comerciants. Una obra magna que es pot contemplar avui a l¡¯esgl¨¦sia del m¨¦s que recomanable Museu de San Telmo de Sant Sebasti¨¤. Aquesta exposici¨® sobre Sert s¡¯emmarca en el projecte general Tractat de Pau dins de la capitalitat cultural Sant Sebasti¨¤ 2016.

Qu¨¨ se li¡¯n donava de la Rep¨²blica o del franquisme a alg¨² que es dedicava b¨¤sicament a prolongar en teles decoratives l¡¯estirp rococ¨® de Ti¨¦polo i l¡¯empremta de Goya? Qu¨¨ li importava a aquell personatge ambigu i a aquell pintor bastant m¨¦s avantguardista del que creiem suplantar Diego Rivera al Rockefeller Center de Nova York perqu¨¨ al comunistot mexic¨¤ li havien retirat els seus murals ¨Caix¨° s¨ª, despr¨¦s de negar-se a treure el retrat de Lenin-? No res.

Arribat el moment, Josep Maria Sert els va anar b¨¦ als uns i als altres i ell, que venia d¡¯una fam¨ªlia rica del t¨¨xtil catal¨¤, es deixava fer. I cal pensar que aquella s¨¨rie de contradiccions en el pla moral ¨Cque no en l¡¯art¨ªstic- i probablement aquella capacitat d¡¯apostar en cada moment per all¨° en qu¨¨ un creu ¨Cun b¨¦ tan esc¨¤s- ¨¦s tamb¨¦ el que la Universitat de Salamanca i la capitalitat cultural europea Donostia-San Sebasti¨¢n 2016 han volgut homenatjar. A l¡¯acte de presentaci¨® de l¡¯exposici¨® hi han assistit el vicerector de la Universitat de Salamanca per a la Commemoraci¨® del VIII Centenari, Mariano Esteban de Vega; el director de la Fundaci¨® Sant Sebasti¨¤ 2016, Pablo Ber¨¢stegui, i la directora del Museu San Telmo de Sant Sebasti¨¤, Susana Soto.

Sert es va inspirar en la vocaci¨® humanista de l¡¯Escola de Salamanca i en concret en l¡¯empremta moral i intel¡¤lectual de Francisco de Vitoria ¨Cun dels personatges m¨¦s alts que va parir aquest sant pa¨ªs- per als seus murals de Ginebra. Va ser Salvador de Madariaga qui va intercedir davant la II Rep¨²blica perqu¨¨ les esquerres acabessin elegint un nacionalista catal¨¤ de dretes ¨Ctan conservador en el pla ideol¨°gic com a complex en l¡¯intel¡¤lectual- com a artes¨¤ dels sostres de la Societat de Nacions.

Alerta: corria l¡¯any del Senyor del 1936, el de l¡¯arrencada de la Santa Cruzada. I aleshores tant Franco com la Rep¨²blica male?en la Societat, germen de l¡¯ONU: els uns perqu¨¨ veien a Ginebra el diable en persona, personificat a les comportes obertes a la toler¨¤ncia, la solidaritat entre els pobles i l¡¯oposici¨® a noves guerres despr¨¦s de l¡¯horror del 1914. Els altres, perqu¨¨ la Societat de Nacions no s¡¯havia dignat a condemnar l¡¯agressi¨® feixista contra l¡¯Espanya republicana i leg¨ªtima. L¡¯any seg¨¹ent, la Rep¨²blica exhibia al Pavell¨® Espanyol de l¡¯Exposici¨® Internacional de Par¨ªs el Guernica de Picasso. I davant, el pavell¨® del Vatic¨¤ mostrava les metralletes confiscades als rojos a la Guerra Civil¡­ al costat del mural/homenatge a Santa Teresa i els m¨¤rtirs nacionals, obra d¡¯un tal¡­ Josep Maria Sert, que acabaria projectant un magne tribut als m¨¤rtirs de l¡¯Alc¨¢zar de Toledo amb profusi¨® de verges i beats.

A la guerra, a Sert li van matar un amic ¨CJaume Serra- i li van cremar una catedral amb les seves pintures dins ¨CVic-. Es va fer franquista. Per¨° abans havia buscat i trobat inspiraci¨® en els juristes i els te¨°legs que des de Salamanca inventaven per al m¨®n un nou ordre moral vertebrat per l¡¯anomenat Dret de Gents, pura llavor del dret internacional, germen de llibertat i igualtat entre els homes. Francisco de Vitoria. Diego de Covarrubias. Melchor Cano. Mart¨ªn de Azpilcueta. Gent que al segle XVI era molt m¨¦s moderna i temer¨¤ria que els brontosauris de l¡¯actual debat d¡¯investidura: 2016, segle XXI.