Aquelarre contra els abusos laborals

Una nit de lluna plena, en uns grans magatzems, sis dones decideixen canviar la seva realitat. S¨®n les encarregades de la neteja del local, i volen un salari digne. Decideixen treballar m¨¦s lent, no fer hores extra sense cobrar, plantar cara als problemes. Les demandes socials d'aquestes netejadores, retratades per Josep Maria Benet i Jornet a Revolta de bruixes fa quatre d¨¨cades, resulten m¨¦s vigents que mai. El Teatre Lliure les rescata per analitzar-les ¡°amb ulls d'avui¡± en una nova posada en escena del muntatge que es representar¨¤ a partir del dimecres a l'Espai Lliure de Montju?c. Les actrius de La Kompanyia Llliure, d'entre 20 i 30 anys, donen vida a les treballadores amb Chantal Aim¨¦e, ?urea M¨¢rquez i Xicu Mas¨®, qui posa veu al vigilant del complex.

El relat, va explicar ahir el director de l'obra, Juan Carlos Martel Bayod, ¨¦s necessari perqu¨¨ ¡°demostra que les coses no han canviat¡±. La funci¨® est¨¤ ambientada completament en la d¨¨cada de 1970: ¡°Fins els cendrers, l'olor a tabac, les cadires i els calendaris¡± evoquen aquesta ¨¨poca, va afegir el director.

Mentre les empleades debaten l'estrat¨¨gia a seguir, una d'elles, la Sofia, arenga les seves companyes a continuar amb les reivindicacions, per¨° la seva cosina, Rita, s'oposa, en un gest que per al director de Revolta de bruixes suposa un conflicte entre ¡°racionalitat i irracionalitat¡±, ¨¦s a dir, entre tenir fe en qu¨¨ la situaci¨® s'arreglar¨¤ o tenir-la en treballar menys com a mesura de pressi¨®. ¡°Hauran d'acabar venint de genolls els amos. Arrossegant-se¡±, implora Aurora, una de les treballadores, en l'obra.

Entre discussions i revelacions, emergeixen els problemes afegits de les protagonistes. Un marit absent, un c¨¤ncer de mama i molta malenconia emboliquen l'espectacle. ¡°Cadascuna d'elles afronta la solitud per seguir endavant¡±, va reflexionar l'actriu Cl¨¤udia Benito. A m¨¦s, el vigilant intenta venjar-se d'alguns afronts. ¡°Cal pensar en el moment en qu¨¨ va ser escrita. Les dones no estaven acostumades a liderar revoltes laborals. Estan enfrontant-se a un home¡±, va desgranar J¨²lia Truyol, integrant de La Kompanyia Lliure. De fet, quan Benet i Jornet va acabar d'escriure el relat, el 1975, va voler que l'escriptora Montserrat Roig lleg¨ªs el text abans que ning¨². ¡°I aix¨° ens d¨®na moltes claus del muntatge. Ell ¨¦s especialista a retratar l'univers femen¨ª, com Almod¨®var¡±, va opinar Llu¨ªs Pasqual, director del Teatre Lliure.

El text es va emetre per televisi¨® el 1976. Rosa Maria Sard¨¤ figurava en el repartiment. En teatre, l'obra es va estrenar el 1981 al Romea dirigida per Josep Montany¨¨s en col¡¤laboraci¨® amb Josep Maria Sagarra i amb Montserrat Carulla o ?ngels Moll en l'elenc. L'any anterior ja s'havia representat en versi¨® castellana amb Carmen Maura i Marisa Paredes exercint de bruixes. El curi¨®s ¨¦s que algunes de les actrius que rescaten ara l'obra no coneixien la producci¨® teatral de Benet i Jornet fins que van comen?ar a treballar en Revolta de bruixes. ¡°Per a mi nom¨¦ws era el senyor de les s¨¨ries¡±, va confessar Truyol.

Martel Bayod creu que del muntatge, en escena fins al 4 de desembre, pot fer-se tamb¨¦ un paral¡¤lelisme amb la pol¨ªtica actual. ¡°Veient l'aquelarre ocorregut l'altre dia al carrer Ferraz, amb la impossibilitat de l'esquerra de posar-se d'acord per governar, o el que ha passat entre Pedro S¨¢nchez y Susana D¨ªaz...¡±, va deixar caure el director. Va recalcar la paraula aquelarre perqu¨¨ en Revolta de bruixes l'esoterisme i el tarot estan molt presents. Com si les dones necessitessin invocar uns quants encanteris en aquesta nit de lluna plena en la qual transcorre l'acci¨® per donar una gir a la seva destinaci¨®.