Catalunya b¨¦ val el di¨¤leg

Llegeixo el que diu el diputat d¡¯ERC al Congr¨¦s Joan Tard¨¤ sobre la solidaritat: ¡°Puc ser tan solidari amb un extremeny com amb una persona de C¨°rsega. ?s m¨¦s, C¨°rsega ¨¦s m¨¦s a prop¡±. Immediatament comen?o a escriure un article per rebatre la idea subjacent a les paraules del loqua? diputat, per¨° el comentari de l¡¯en¨¨sim estirabot de Tard¨¤ s¡¯esgota aviat i acabo derivant cap a una reflexi¨® general sobre les possibilitats que tenim els espanyols de racionalitzar el nostre debat p¨²blic sobre Catalunya amb l¡¯objectiu de redre?ar la nostra conviv¨¨ncia.

En primer lloc, cal dir que Tard¨¤ parteix de la base que els impostos els paga un ens abstracte virtu¨®s i espl¨¨ndid, Catalunya, a un altre ens abstracte, en aquest cas abjecte i espoliador, que ¨¦s Espanya. No admet que, per ser equ¨¤nime, el seu plantejament hauria de ser aplicable tamb¨¦ a altres ¨¤mbits de solidaritat, com ara la relaci¨® entre Barcelona i la resta de Catalunya, i d¨®na per fet que tothom a Catalunya ha d¡¯acceptar el seu marc mental, que estrangeritza d¡¯entrada la resta dels espanyols i que a la pr¨¤ctica pot acabar foragitant de la catalanitat molts catalans, probablement la majoria, que se senten especialment concernits per l¡¯esdevenidor de la resta d¡¯Espanya.

Per molt que els partits independentistes s¡¯entestin a dir el contrari per motius electorals, adduint els casos dels diputats Eduardo Reyes (Junts pel S¨ª) o Gabriel Rufi¨¢n (ERC), per exemple, resulta d¡¯una incoher¨¨ncia abismal la pretensi¨® que ¨¦s possible sentir-se espanyol i alhora ser independentista. Ser i sentir-se espanyol ¨¦s alguna cosa m¨¦s que dir-ho. ?s considerar la resta dels espanyols com a conciutadans i, per tant, no desentendre¡¯s del seu avenir; ser partidari de continuar compartint un espai de conviv¨¨ncia i de solidaritat, un espai de beneficis i sacrificis mutus, i sentir-se coresponsable del futur d¡¯Espanya. ?s a dir, tot el contrari del que diu Tard¨¤ sobre la solidaritat amb els extremenys, o del que diu Puigdemont quan compara la possibilitat que la resta dels espanyols participessin en un hipot¨¨tic refer¨¨ndum sobre la secessi¨® de Catalunya, o sigui sobre la integritat territorial d¡¯Espanya, amb la possibilitat que el conjunt dels europeus haguessin pogut votar sobre el Brexit.

Quan Tard¨¤ diu que ell pot ser tan solidari amb un extremeny com amb un cors, queda clar que no creu que estigui parlant nom¨¦s d¡¯ell mateix, sin¨® que pret¨¦n estar parlant en nom de Catalunya. Oblidant que els impostos els paguen els ciutadans i no els territoris, Tard¨¤ vol dir que Catalunya t¨¦ dret a escollir lliurement si prefereix ser solid¨¤ria amb Extremadura o amb C¨°rsega. ?s exactament el mateix raonament que em feia fa uns dies, a Els matins de TV3, Josep-Llu¨ªs Carod Rovira quan em va dir que ¡°autodeterminaci¨® vol dir que s¨®c jo qui determino el meu futur, i no que em determinis tu¡±. Catalunya, ¨¦s clar, ¨¦s ell, perqu¨¨ ¨¦s independentista. Jo, en canvi, conscient o no, s¨®c Espanya, pel sol fet de no ser independentista. Resulta estrafolari i intel¡¤lectualment decebedor, per¨° s¨®n les conseq¨¹¨¨ncies de la personificaci¨® de la naci¨® que caracteritza el nacionalisme, personificaci¨® d¡¯un constructe ideol¨°gic que implica necess¨¤riament la deshumanitzaci¨® de les persones f¨ªsiques, dels ciutadans de Catalunya. Vull pensar que els independentistes no s¨®n conscients de fins a quin punt el seu obstinat exclusivisme afebleix Catalunya, en la mesura que poden acabar generant entre els mateixos catalans desafecci¨® envers Catalunya. O ¨¦s que es pensaven que aix¨° de la desafecci¨® nom¨¦s podia ser cap a Espanya? No s¡¯adonen que estan esquerdant Catalunya?

Aquesta interpretaci¨® empobridora que nega la diversitat de Catalunya resulta, per¨°, molt rendible per als objectius dels partits separatistes perqu¨¨ permet l¡¯explicaci¨® p¨²blica de fen¨°mens intricats i la resoluci¨® en un pim-pam de problemes complexos. ?s clar, ¨¦s molt m¨¦s senzill i efectista propalar, per exemple, que ¡°Espanya ens roba¡±, que ¡°ens espolia¡± o que ¡°ens escanya¡±, que no pas centrar el debat en una mat¨¨ria tan anodina des del punt de vista electoral com la revisi¨® del sistema de finan?ament de les comunitats aut¨°nomes.

Per cert, no cal ser independentista per adonar-se que aquest sistema ¨¦s d¡¯una complexitat que emboira el cap i presenta disfuncions i iniquitats not¨°ries, com ara el sistema de c¨¤lcul de la quota basca i l¡¯aportaci¨® navarresa, que sens dubte donen p¨¤bul a les aspiracions rupturistes. Si de veritat s¡¯aspira a preservar la unitat d¡¯Espanya, algun dia s¡¯hauran de seure a parlar de tot plegat els responsables econ¨°mics de l¡¯Administraci¨® central i de totes les comunitats aut¨°nomes, incloses el Pa¨ªs Basc i Navarra, perqu¨¨ el que no sembla raonable en un Estat que vetlla per la igualtat entre els seus ciutadans ¨¦s que els habitants de les comunitats forals, que no s¨®n comunitats precisament pobres, rebin gaireb¨¦ el doble de finan?ament per c¨¤pita que els d¡¯Andalusia, Catalunya o Madrid. Davant d¡¯aquest fet, i sense oblidar que el sistema de finan?ament ¨¦s nom¨¦s una variable explicativa de la prosperitat d¡¯un territori, em sembla senzillament hum¨¤ que hi hagi ciutadans de Catalunya que posin el crit al cel. Per¨°, per reeixir, el debat hauria de ser molt m¨¦s ser¨¨ i no tan maximalista, amb el benent¨¨s que un no decideix trencar un pa¨ªs i convertir en estrangers milions de conciutadans nom¨¦s perqu¨¨ no estigui d¡¯acord amb el sistema de finan?ament auton¨°mic o perqu¨¨ a Madrid governi un determinat partit pol¨ªtic. Aix¨° sembla incompatible amb sentir-se espanyol.

Entenc que no ser¨¤ f¨¤cil reconduir els l¨ªders independentistes catalans, entregats a la unilateralitat a tota costa, cap al camp del di¨¤leg multilateral sobre possibles reformes legals, institucionals i, per qu¨¨ no, fins i tot constitucionals que facin possible la renovaci¨® del nostre pacte de conviv¨¨ncia. L¡¯aggiornamento a Espanya encara ¨¦s possible. Per¨° val la pena que el nou Govern d¡¯Espanya tingui molt presents les paraules d¡¯Edmund Burke, que, en las seves Reflexions sobre la Revoluci¨® a Fran?a, deia: ¡°Un Estat que no tingui possibilitats de canvi ¨¦s un Estat sense mecanismes de conservaci¨®¡±.

?s imprescindible que el Govern central demostri que ¨¦s conscient que el que passa a Catalunya no ¨¦s un assumpte privatiu dels catalans, sin¨® que ¨¦s probablement el principal problema que tenim plantejat el conjunt dels espanyols, i que si result¨¦s que no som capa?os de trobar entre tots possibilitats raonables de canvi per eixamplar les bases de legitimitat del nostre marc de conviv¨¨ncia, potser caldria assumir que el nostre projecte suggestiu de vida en com¨² tampoc no t¨¦ mecanismes de conservaci¨® a llarg termini. Deia Ortega que les idees es tenen mentre que en les conviccions s¡¯hi est¨¤. Doncs b¨¦, ¨¦s evident que a Catalunya hi ha molta gent que t¨¦ idees independentistes, per¨° fa tot l¡¯efecte que encara s¨®n relativament pocs els que tenen conviccions independentistes, ¨¦s a dir, els que, com Tard¨¤, Puigdemont o Junqueras, tant se¡¯ls en d¨®na el que passi a la resta d¡¯Espanya. Nom¨¦s cal donar al debat sobre Catalunya la import¨¤ncia que t¨¦ per a tot Espanya per comen?ar a reconstruir els ponts trencats entre els catalans i entre aquests i la resta dels espanyols.