¡®Kulturkampf¡¯, desfogament, esperpent

?s certament inc¨°mode opinar sobre temes pol¨¨mics que involucren col¡¤legues molt respectats amb els quals, a m¨¦s, mantinc relacions amistoses des de fa bastantes d¨¨cades. Tot i aix¨°, tamb¨¦ em resulta inc¨°moda i fins i tot deshonesta l¡¯autocensura, callar o fer com si res davant debats encesos en qu¨¨ interv¨¦ tothom, tingui o no qualificaci¨® per fer-ho.

Segons el meu parer, ubicar al Born una exposici¨® promoguda per l¡¯Ajuntament sobre l¡¯impacte del triomf franquista a la ciutat era absolutament raonable i no suposava violentar cap tab¨². De fet, i en els seus tres anys de funcionament, els espais del Born han acollit moltes activitats (confer¨¨ncies, debats, exposicions temporals i fins i tot desfilades de moda) que no tenien res a veure amb el desenlla? de la guerra de Successi¨®. La teoria que aquest lloc havia de ser un sagrari i un vedat particular del nacionalisme no l¡¯ha defensada des del 2002 cap historiador solvent; va ser m¨¦s aviat un auguri mal¨¨vol (ser¨¤ ¡°el parc tem¨¤tic de la Catalunya maltractada¡±, van dir) dels qui, tot just desenterrades les ru?nes, proposaven ¡ªliteralment¡ª cobrir-les de ciment i oblidar-les. D¡¯altra banda, no hi ha en la hist¨°ria catalana un episodi m¨¦s semblant a la derrota, la repressi¨® i l¡¯exili del 1939 que la derrota, la repressi¨® i l¡¯exili del 1714, o viceversa.

L¡¯exposici¨® Franco. Vict¨°ria. Rep¨²blica. Impunitat i espai urb¨¤ estava, doncs, molt ben posada a l¡¯antic mercat central. El problema era que, per pressupost, metres quadrats i contingut, l¡¯exposici¨® hauria tingut un impacte discret sobre la vida ciutadana i el debat p¨²blic. I, pel que sembla, alguns responsables pol¨ªtics del govern municipal volien convertir-la en el primer assalt d¡¯una Kulturkampf (combat cultural) ¡ªo, com es diu ara, d¡¯una lluita pel relat¡ª contra l¡¯hegemonia narrativa de l¡¯independentisme. Si aquest moviment, sota el mandat de Xavier Trias, no nom¨¦s va muse?tzar el jaciment arqueol¨°gic, sin¨® que va fer que una bandera amb un pal 17,14 metres senyoreg¨¦s la pla?a del Born, aix¨° no es podia neutralitzar amb unes vitrines i uns plafons. Calia alguna cosa for?a m¨¦s potent.

Aqu¨ª ¨¦s on va entrar en escena l¡¯est¨¤tua eq¨¹estre de Franco, que assegurava la pol¨¨mica des del primer anunci de la seva pres¨¨ncia. Per justificar-la, es va donar a l¡¯exposici¨® un biaix de ¡°den¨²ncia¡± de la ¡°impunitat¡± amb qu¨¨ grans monuments franquistes van ser a l¡¯espai urb¨¤ durant d¨¨cades de democr¨¤cia. ?s una tesi que subscric amb fervor: el lector curi¨®s trobar¨¤ a l¡¯hemeroteca d¡¯EL PA?S, per exemple, un article meu de finals del 2004, ¡°Monuments a ning¨²¡±, on reclamava que es desmantellessin d¡¯una vegada els memorials barcelonins a la Vict¨°ria, als Ca¨ªdos i a Primo de Rivera. Per¨° ¨¦s una den¨²ncia dif¨ªcil d¡¯enarborar des de l¡¯equip de la senyora Colau, perqu¨¨ els responsables pol¨ªtics d¡¯aquesta impunitat monumental van ser els socialistes, que van governar la ciutat des del 1979 fins al 2011 i que avui ho fan de nou, ara amb ella.

Un cop el Franco escap?at va ser posat al carrer, i ja que la ideologia prohibia al Consistori protegir-lo com es fa amb un b¨¦ patrimonial, destinant-hi uns quants gu¨¤rdies jurats, el que va passar era inevitable. I no va ser ¡ªsegons ha proclamat un determinat columnisme benpensant¡ª que aquells covards incapa?os d¡¯inquietar Franco viu anessin a escarnir la seva indefensa imatge de bronze; crec que ha estat m¨¦s aviat una esp¨¨cie de desfogament generacional dels qui potser jutgen els seus pares massa t¨ªmids o acomodaticis davant la dictadura, potser els mateixos que veuen la Transici¨® com un frau i volen acabar amb el r¨¨gim del 1978. En tot cas, van ser quatre dies d¡¯una ter¨¤pia col¡¤lectiva entre commovedora i esperp¨¨ntica que, des d¡¯un punt de vista politicoelectoral, no li ha fet a Barcelona En Com¨² cap mal. Al contrari: quina credencial de progressisme, sotmetre el d¨¨spota (en ef¨ªgie) a un ritual d¡¯humiliaci¨® com aquest!

Aix¨ª les coses, resulta d¡¯una falsa candidesa improcedent que el primer tinent d¡¯alcalde, Gerardo Pisarello, es queix¨¦s el dia de la inauguraci¨® que ¡°les cr¨ªtiques amaguen un atac al govern municipal¡±. Doncs esclar: la imprescindible pedagogia sobre els estralls de la dictadura es pot fer de moltes maneres. Els de Colau van escollir la m¨¦s provocadora i ¨¦patante, i l¡¯oposici¨® va embestir. Ll¨¤stima, perqu¨¨ la mem¨°ria hist¨°rica mereixeria m¨¦s rigor i menys trucul¨¨ncia.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador