La segona vida del Bataclan

Els passejants s¡¯aturen uns segons per mirar al cel. Pregunten per la data d'obertura als nombrosos guardes de seguretat que en vigilen la porta, abans de marxar amb un somriure. Desenes d'obrers ultimen les obres de l¡¯interior, mentre els ve?ns somriuen en descobrir que els seus colors tornen a brillar. La sala de concerts Bataclan, escenari de l'atemptat que va causar 89 v¨ªctimes mortals el novembre del 2015 a Par¨ªs, va destapar ahir el nou aspecte de la seva fa?ana, una reconstrucci¨® id¨¨ntica del molt colorista original. Nom¨¦s es perceben un parell de difer¨¨ncies: els seus responsables han retirat el vell panell llumin¨®s que anunciava el concert del dia, i tamb¨¦ han preferit afegir les vuit lletres que componen el nom de la sala, de color vermell i esperit saltador.

Un any despr¨¦s de la massacre, la sala es prepara per tornar a obrir les portes. La reobertura oficial ser¨¤ el 16 de novembre, amb un concert a c¨¤rrec del brit¨¤nic Pete Doherty, que tornar¨¤ a tocar l¡¯endem¨¤ (les entrades per a les dues nits estan esgotades des de fa mesos). El 18, ser¨¤ el torn del senegal¨¨s Youssou N'dour. El 24, li tocar¨¤ a Laurent Garnier, una nit abans del concert de Marianne Faithfull, que en principi ha d'interpretar per primera vegada una can?¨® escrita per a les v¨ªctimes dels atemptats. A m¨¦s, el Bataclan ultima una sorpresa per a una de les nits anteriors al dia 16, segons afirmaven ahir fonts de l'organitzaci¨®, esperant encara una ¨²ltima confirmaci¨®. La premsa francesa ha suggerit que pot tractar-se d'un concert de Metallica o de The Cure, banda que ja va protagonitzar un m¨ªtic concert a la sala el 1979. El conjunt liderat per Robert Smith t¨¦ previst passar per Par¨ªs aquella setmana: el dia 15 actuaran al ve¨ª pavell¨® de Bercy.

No obstant aix¨°, la nit de l'aniversari de la matan?a ¨Cel 13 de novembre¨C nom¨¦s podr¨¤ sentir-se silenci al seu interior. L'Ajuntament de Par¨ªs ha previst una s¨¨rie de cerim¨°nies ¡°marcades per una gran sobrietat¡±, segons un comunicat. Aquest dia es destaparan diferents plaques commemoratives als sis llocs on van tenir lloc els atacs. La que es col¡¤locar¨¤ al Bataclan sembla que estar¨¤ formada per 89 estrelles i les inicials de les v¨ªctimes, a petici¨® de diferents fam¨ªlies que no volen que se¡¯n revelin els noms complets, segons la r¨¤dio RTL. ¡°No cal fer [del Bataclan] un mausoleu, ni un lloc de pelegrinatge. Ning¨² est¨¤ demanant aix¨°¡±, ha explicat un dels seus gerents, Jules Frutos, a Le Monde. Els supervivents s'han mostrat favorables a la reobertura de la sala de concerts, encara que exigint mesures de seguretat refor?ades, com ha expressat l'associaci¨® 13onze15, que reuneix les v¨ªctimes dels atemptats i els seus familiars.

El repte m¨¦s gran de la sala ser¨¤, malgrat tot, deixar d'estar vinculada a aquests records tan funestos d¡¯una ciutat que s'ha esfor?at per girar full, tot i que sense aconseguir-ho del tot. Situat a pocs metres de la pla?a de la Rep¨²blica, a la frontera entre els districtes 10 i 11, el Bataclan va obrir les portes el 1864 amb un caf¨¨, un teatre i una sala on es representaven revistes i vodevils. Prenia el seu nom d'una opereta d¡¯Offenbach que va triomfar al Par¨ªs vuitcentista. Despr¨¦s d'un incendi el 1933 i de diferents renovacions, aquest edifici amb aspecte de pagoda multicolor es va convertir en cinema fins al 1969 i, a partir dels setanta, en un temple del rock. Fins al setembre del 2015, la sala va pert¨¤nyer a l'empresari franc¨¨s Jo?l Laloux, jueu practicant que avui viu a Israel, cosa que va despertar dubtes sobre la motivaci¨® de l'atemptat perpetrat per l¡¯EI. Des de llavors, la sala ¨¦s propietat del grup Lagard¨¨re, que el va adquirir amb Jules Frutos i Olivier Poubelle, gerents del Bataclan des del 2004.