Ramon Miravitllas retrata la Su¨¨cia actual en clau negra

A Odengatan, un tranquil carrer de Skara (Su¨¨cia), no hi passa mai res que s¡¯allunyi fora del que ¨¦s quotidi¨¤. Fins que un dia apareix assassinat fero?ment un prestigi¨®s polit¨°leg que ha treballat en temes de terrorisme ¨¤rab. No ¨¦s l¡¯¨²nic crim: una ve?na d¡¯ascend¨¨ncia jueva, un general retirat dem¨°crata de tota la vida i un fil¨°sof d¡¯esquerres s¨®n els seg¨¹ents. Una tunisiana que treballava de mainadera per a una fam¨ªlia d¡¯Odengatan tamb¨¦ mor violentament en una altra part de la ciutat. Les armes i els m¨¨todes varien. L¡¯acarnissament i la crueltat s¨®n comuns.

La tranquil¡¤litat s¡¯esfuma i la por s¡¯imposa a Odengatan. Els ve?ns es divideixen en dos grups, els ultraconservadors conven?uts que ¨¦s obra de radicals ¨¤rabs i els progressistes que demanen que no es confongui l¡¯assass¨ª amb un refugiat. La policia est¨¤ desconcertada i al carrer circulen tota mena de rumors.

Aquest ¨¦s l¡¯esquema b¨¤sic de Sangre blanca, la nova novel¡¤la de Ramon Miravitllas (Ripoll, 1949). El periodista i escriptor, de llarga traject¨°ria, se serveix en aquesta hist¨°ria negra i social d¡¯una estructura coral per narrar el que est¨¤ passant a Su¨¨cia. ¡°La confusi¨® regna al pa¨ªs davant l¡¯arribada massiva d¡¯immigrants i l¡¯auge de l¡¯extrema dreta. Estan desorientats i manipulats pel populisme i el neofeixisme rampant. Hi ha por i desconeixement¡±.

¡°Su¨¨cia segueix sent un Estat del benestar, que paga l¡¯ortod¨°ncia fins als 23 anys o que inclou el tractament de l¡¯alop¨¨cia amb post¨ªs incl¨°s, si cal, i el treball de la socialdemocr¨¤cia no es destrueix f¨¤cilment. ?s tamb¨¦ un pa¨ªs de m¨¤xim acolliment. La tardor del 2014 hi va haver una entrada massiva de refugiats, fins a 12.000 per setmana, la majoria bona gent, per¨° tamb¨¦ van arribar senyors de la guerra i delinq¨¹ents. Aquestes minories trenquen l¡¯idil¡¤li dels suecs amb els refugiats. S¡¯ha passat del cor obert a les portes tancades¡±, explica Miravitllas.

L¡¯escriptor posa com a exemple que a Gothia Occidental, a la Su¨¨cia interior, on est¨¤ ambientada la novel¡¤la, en un bosc, han col¡¤locat 1.000 refugiats (sirians, afganesos i iraquians) en un antic spa. ¡°Hi han arribat despr¨¦s de passar penes i treballs i els habitants de la zona ho saben. Per¨° han sorgit alguns problemes. Un dia que els tocava pizza per dinar, es van equivocar a la cuina i en van repartir 200 menys. No hi va haver un mot¨ª, per¨° es va arribar gaireb¨¦ a la viol¨¨ncia f¨ªsica. Alguns refugiats entren als jardins dels suecs i els agafen les bicicletes o la fruita dels arbres. Els suecs diuen que d¡¯acord, per¨° que ho demanin. Qu¨¨ est¨¤ passant? Molts ve?ns han posat la casa en venda. Passes per all¨¤ i nom¨¦s veus r¨¨tols d¡¯es ven¡±. I afegeix: ¡°Aquest tipus de coses inquieten i significa que alguna cosa no s'ha fet b¨¦, que no els integren. Falta un coix¨ª perqu¨¨ puguin conviure h¨¤bits tan diferents¡±.

Els habitants d¡¯Odengatan d¡¯un b¨¤ndol i l¡¯altre es reuneixen despr¨¦s d¡¯un dels assassinats. Hi ha un enrenou immens. S¨®n p¨¤gines reveladores, d¡¯un humor corrosiu que Miravitllas defineix com a ¡°desesperat¡±. L¡¯escriptor fa un retrat agut dels suecs a trav¨¦s dels seus personatges. ¡°?s una novel¡¤la coral i hiperrealista, l¡¯he concebut com un rusc que d¡¯alguna manera s¡¯inspira en la Rue del Percebe, de Francisco Ib¨¢?ez. Hi ha molts personatges, que, en general, s¨®n extrapolacions de gent que he conegut a Su¨¨cia¡±.

La fam¨ªlia Matson s¡¯ha tret la segona essa del cognom, ¡°perqu¨¨ estan molt americanitzats¡±. ¡°?s una cosa que s¡¯observa a Su¨¨cia cada vegada m¨¦s¡±. Vera Matson representa la ¡°religiositat d'aquest pa¨ªs¡±. Martina Ljungkvist i Ulrika Johansson, la ultradreta pura, s¨®n molt cridaneres i amants de fer safareig. Markus H?rmander, diputat del partit xen¨°fob Dem¨°crates Suecs resident a Odengatan, acostuma a fer declaracions que connecten amb massa gent: ¡°Cal frenar els refugiats igual que els immigrats. No podem ser els sants pares de la caritat d¡¯Europa: amb els nostres subsidis els donem resid¨¨ncia, 1.500 corones, tres ¨¤pats al dia, una llengua, una feina i una fam¨ªlia. A canvi de qu¨¨? Que mosseguin la m¨¤ que els d¨®na de menjar¡±.

Els progressistes, en canvi, encara que s¨®n magn¨ªfics, com Klara Berg, Britt-Marie i Lars Evald, Anders Hillstrandt o el general retirat Ljungkvist (germ¨¤ de la Martina), tenen poc a dir. ¡°Com passa amb l¡¯esquerra, no tenen for?a discursiva davant d¡¯una realitat d¡¯enorme complexitat. L¡¯esquerra se sent molt inc¨°moda i no pot competir amb el populisme. Treu una mica el cap quan hi ha eleccions, per¨° res m¨¦s¡±.

Sangre blanca reflecteix un clima d¡¯enorme tensi¨®, amb grups de joves d¡¯ultradreta que llancen c¨°ctels molotov contra els albergs de refugiats. ¡°S'est¨¤ arribant a la t¨ªpica lluita de pobres contra pobres i molts temen que els treguin la seva part del past¨ªs. S¡¯han com¨¨s errors, com col¡¤locar 1.000 paios en un bosc en una zona rural, i s¡¯han creat problemes de conviv¨¨ncia. Per¨° no ¨¦s un frac¨¤s irreversible, falta lubrificant entre les diferents cultures¡±.

Com ¨¦s que un escriptor catal¨¤ s¡¯ha embarcat en una novel¡¤la ¡°sueca¡±? Per Ramon Miravitllas ¨¦s molt senzill. ¡°Des de sempre vaig discriminar positivament Su¨¨cia, no tant pel mite de les sueques com per la socialdemocr¨¤cia. Per a la meva generaci¨®, Olof Palme ¨¦s un mite¡± ¨Cper cert, Miravitllas ¨¦s autor de ?Pero qui¨¦n mat¨® a Olof Palme?, amb pr¨°leg de Felipe Gonz¨¢lez¨C. Els seus vincles amb Su¨¨cia han augmentat amb el temps. ¡°La meva filla es va casar amb un suec, tots dos s¨®n professionals de la llengua sueca. La meva filla ha tradu?t al catal¨¤ alguns llibres de Wallander [Henning Mankell]. Van comprar una caseta i aix¨ª van comen?ar els meus estius suecs i tinc amics suecs de la meva professi¨® i, a m¨¦s, m¡¯he matriculat en una escola de suec¡±.

Miravitllas ha tocat totes les tecles i g¨¨neres del periodisme: premsa, televisi¨® i r¨¤dio. Fa classes a la Universitat de Vic. Ha escrit 12 llibres i ¨¦s coautor de tres m¨¦s. Jordi Pujol, el divino impaciente, En el nombre del paddel, Los nuevos d¨¦spotas del periodismo pol¨ªtico o Els homes i les dones que tenien por del micro s¨®n alguns dels seus t¨ªtols.

Tamb¨¦ ¨¦s autor de dos llibres de relats (Telecuentos i Mapa mut) i d¡¯El enigma de Brasov, una divertida primera novel¡¤la. Amb Sangre blanca, s¡¯ha conven?ut que el que m¨¦s li agrada ara ¨¦s escriure faules, encara que siguin hiperrealistes.