Barcelona reconstruir¨¤ un edifici premiat el 1992 i derrocat fa vuit anys

Potser hi ha una segona vida per a les grans planxes de formig¨® que descansen en un solar al costat de les instal¡¤lacions esportives del Vall d¡¯Hebron de Barcelona. Formaven part de les instal¡¤lacions que es van construir per als Jocs Ol¨ªmpics per al tir amb arc i van ser distingides amb el premi Ciutat de Barcelona d¡¯arquitectura del 1992, que va recon¨¨ixer la qualitat del projecte d¡¯Enric Miralles (mort el 2000) i Carme Pin¨®s. Despr¨¦s de la cita ol¨ªmpica, aquelles instal¡¤lacions es van reconvertir en el que s¨®n avui: un complex esportiu de camps de futbol i rugbi que t¨¦ 4.500 usuaris. Un dels dos edificis d'aquell complex va ser derrocat el 2008 per la construcci¨® d'un t¨²nel de maniobres de la l¨ªnia 5 del metro i les lloses que el formaven van ser amuntegades al solar, on continuen abandonades. Ara l'Ajuntament de Barcelona, concretament el regidor d¡¯Arquitectura, Daniel M¨°dol, repr¨¨n la reconstrucci¨® del que es va enderrocar i est¨¤ pendent d'una reuni¨® amb el Departament de Pol¨ªtica Territorial i Sostenibilitat de la Generalitat per activar-ho.

La desconstrucci¨® de l'edifici premiat la va fer GISA ?¨Cl'empresa de la Generalitat que s'encarregava de l'execuci¨® de les obres del metro, ara anomenada Infraestructures.cat¨C, que es va comprometre a assumir el cost de la reconstrucci¨® posterior. ¡°La societat GISA assumeix la redacci¨® i execuci¨® del projecte de reconstrucci¨® de l'edifici en el lloc que l'Ajuntament assenyali, que inclour¨¤ la urbanitzaci¨® de l'entorn¡±, sostenia el conveni que es va signar el 23 de maig del 2007 entre l¡¯Ajuntament i GISA. Un conveni que tamb¨¦ especificava que aquest enc¨¤rrec recauria en Carme Pin¨®s, ¡°arquitecta coautora de l'edifici¡±, i que, a m¨¦s, va autoritzar-ne l¡¯enderrocament. Pin¨®s va presentar el nou projecte executiu del pavell¨®, el juliol del 2010, en qu¨¨ es reutilitzava el material conservat, i va cobrar per aix¨°. El pas seg¨¹ent era la licitaci¨® de la direcci¨® de l'obra. Mai es va arribar a fer. Des d¡¯Infraestructures.cat s'argumenta, com a resposta a les preguntes d¡¯aquest diari, que hi havia una cl¨¤usula segons la qual si al cap de 12 mesos no es licitava la direcci¨® de l'obra el contracte ¡°quedava rescindit¡±. Mentrestant es van col¡¤locar uns barracons per als vestidors i les oficines de forma provisional, que encara estan en ¨²s.

Pin¨®s no va ser informada que el seu projecte es paralitzava i el juny del 2013 es va assabentar que Infraestructures.cat havia convocat un concurs per a la realitzaci¨® dels nous vestidors. L'arquitecta va mantenir dues reunions per preguntar qu¨¨ passava amb el projecte que ella havia presentat i amb el comprom¨ªs que hi havia. Es va entrevistar amb Javier Flores, llavors subdirector general d'aquesta empresa p¨²blica, i Vicente Guallart, que va ser l¡¯arquitecte en cap en el mandat de Xavier Trias. I tamb¨¦ va exposar l'anomalia al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes i al llavors regidor Antoni Vives.

Portaveus d¡¯Infraestructures.cat van explicar que el projecte de Pin¨®s es va descartar ¡°per raons pressupost¨¤ries¡± i que per aix¨° es va decidir convocar un nou concurs, que el va guanyar Mois¨¦s Gallego. Els vestidors s¨®n ¡°provisionals¡± i no invaliden el projecte de Pin¨®s, que es far¨¤ en ¡°algun moment¡±, segons Infraestructures.cat. Una provisionalitat a la qual s'al¡¤ludeix en un document del Consistori del 8 de maig del 2014: ¡°A causa de l'elevat cost de restituci¨® dels vestidors [¡­] es decideix conjuntament amb totes les parts implicades construir uns nous vestidors i deixar per a m¨¦s endavant la restituci¨® dels vestidors de Miralles [i Pin¨®s]¡±. Una temporalitat amb la qual no est¨¤ d'acord l'arquitecta, que considera que aquesta obra invalidar¨¤ la seva.

El Consistori vol impulsar la reconstrucci¨® tal com es va establir en el conveni signat el 2007 i d'acord amb el projecte executiu de Pin¨®s, que va ser acceptat el 2010. ¡°Entenc que ¨¦s absurd fer una cosa provisional amb un cost com el que t¨¦. El que cal fer ¨¦s construir el projecte a qu¨¨ es va comprometre la Generalitat¡±, va manifestar M¨°dol. Sobre la q¨¹esti¨® de si el material acumulat estar¨¤ en condicions, l'arquitecta ho t¨¦ clar: ¡°Segur que es podr¨¤ fer servir¡±.