Sense massa cot¨® fluix

La reforma recent de la Casa del Cot¨® a la Gran Via de Barcelona, entre Roger de Ll¨²ria i Bruc, per transformar-la en hotel, ens fa preguntar-nos algunes coses, per¨° tamb¨¦, i en especial, recordar i celebrar un dels edificis m¨¦s singulars de la ciutat. Era una construcci¨® especialment interessant per diversos motius. El primer, per tractar-se d¡¯un cas rar d¡¯edifici que va ampliar-ne un d¡¯existent d¡¯una manera poc usual avui, ¨¦s a dir, vertaderament tractant de fer-lo cr¨¦ixer de manera que sembl¨¦s natural. Aquest no ¨¦s el procediment habitual, un procediment que est¨¤ m¨¦s interessat a fer notar ¡ªexageradament¡ª el contrast entre el vell i el nou, tot cercant una confrontaci¨® d¡¯estils i maneres de fer: la del passat amb les idees del projectista actual, com sol ser quasi sempre. No seria hora d¡¯un debat sobre aquesta manera de fer?

El segon, molt lligat al primer, apareix en veure la fa?ana amb les pilastres llises d¡¯estil corinti que accentuen les dues parts de la Casa del Cot¨®, la inicial, obra d¡¯Elies Rogent, i l¡¯ampliaci¨®, de Nicolau Maria Rubi¨® i Tudur¨ª, i aconsegueix que les primeres tres plantes actu?n com un basament, sobre el qual recolzen les monumentals pilastres. Una operaci¨® que suposa certa legitimaci¨® de la naturalitat de la part superior, com si la part baixa hagu¨¦s estat esperant la darrera durant anys. Aquest fet no seria en si significatiu si no tingu¨¦ssim present la data de construcci¨® de la reforma: el 1962, un per¨ªode en el qual l¡¯arquitectura moderna feia aparici¨® a Barcelona amb edificis com ara l¡¯editorial Gustau Gili, la Facultat de Dret o el Can¨°drom Meridiana.

Aquest ¨¦s per a mi un factor determinant en la valoraci¨® de l¡¯ampliaci¨® de la Casa del Cot¨®, especialment per significar una rebel¡¤lia en acceptar la tirania del corrent modern del moment. Seria dif¨ªcil trobar casos com aquest en els per¨ªodes posteriors, atesa l¡¯homogene?tat en voler interpretar el present de l¡¯arquitectura i acceptant que tan sols pot tenir una expressi¨® possible, en lloc d¡¯atrevir-se a ballar despreocupadament amb el passat. Comparin-ho amb la fa?ana del Palau Savassona ¡ªla de l¡¯Ateneu¡ª, un exercici de composici¨® a partir de l¡¯ordre i grand¨¤ria de les finestres de la fa?ana de la pla?a. El recurs a l¡¯abecedari de la fa?ana, literalment en la l¨ªnia de la manera gr¨¤fica d¡¯endre?ar una fa?ana, ¨¦s una met¨¤fora de l¡¯arquitectura actual: ¡°Totes les lletres i cap paraula¡±. Una ampliaci¨® amb una fa?ana massa afectada i, en el fons, impotent davant l¡¯exist¨¨ncia del vell palau, cosa que l¡¯anterior reforma de la Casa del Cot¨® no fa.

El tercer aspecte ¨¦s la llibertat amb la qual es resolen parts de la construcci¨® amb formes tan diverses, sense amagar coses que podr¨ªem considerar contradict¨°ries, com la fa?ana de darrere, el jard¨ª hivernacle, la coberta d¡¯aire fabril i la construcci¨® d¡¯una important¨ªssima nova escala. Una escala de cargol que travessa totes les plantes penjada des de dalt com una plomada, col¡¤locada dins d¡¯un cilindre de fusta enllistonada, elegant¨ªssima, continguda i elegant. Constru?da amb materials d¡¯origen industrial, situats en l¡¯altre extrem de la pedra grisa o el marbre blanc de la fa?ana de la Gran Via, com ara goma, fusta, ferro o alumini.

Aquesta escala ¡ªque emprant una paraula que agradava molt a Josep Pla podr¨ªem dir a¨¨ria¡ª, ella sola, podria representar la reforma de 1962. Ara l¡¯edifici ha estat transformat en hotel: l¡¯imparable rodet hoteler ha compartimentat la construcci¨® i ha alterat les plantes superiors, tot i que ha mantingut l¡¯espl¨¨ndida galeria a l¡¯interior d¡¯illa, protegida amb lames de fusta, i ha decorat de nou l¡¯edifici vell, cosa que ens porta a la q¨¹esti¨® de la decoraci¨® i, sense embuts, a poder dir que n¡¯hi ha de bona i de dolenta. Es projecta sobre un imaginari que l¡¯interiorista interpreta; ¨¦s aquest imaginari el que resulta en aquest cas t¨°pic i televisiu, com un anunci de perfums en un pa¨ªs ex¨°tic. Admiro que el treball de decoraci¨® pugui ser tan ecl¨¨ctic, que estigui alliberat de la tirania de la coher¨¨ncia i que el mateix dissenyador faci una obra radicalment diferent de l¡¯anterior i pugui desenvolupar treballs coetanis i diversos entre si, sense l¡¯obsessi¨® per definir un llenguatge propi. Treballar en diferents obres com el White album de The Beatles. Per¨° aquesta admiraci¨® es converteix en antipatia en veure la manera vulgar com es tracta el que precedeix, per exemple amb els quadrets posats a l¡¯escala, sense haver fet el mateix esfor? que, com en aquest cas, realitz¨¤ qui el va precedir.