Amagar els cabells

Aix¨° era fa prop de deu anys, li deien Mariam Shakebar, i una fotografia seua ocupava la primera p¨¤gina a la premsa. Semblava una jove molt tranquil¡¤la, conscient del paper que li havia tocat jugar, com a primera locutora de la televisi¨® de Kabul despr¨¦s de tants anys sense tele, prohibida rigorosament pels talibans. I sobretot conscient del seu paper com a primera cara femenina visible despr¨¦s de cinc anys de cares obligadament tapades.

Per¨° portava un mocador al cap: la cara de la jove serena no era ja un perill per a ning¨², per¨° els seus cabells s¨ª. Com ha estat sempre, pels segles dels segles, per a les dones de m¨¦s de mig m¨®n, incl¨°s el nostre: els cabells femenins s¨®n una mostra imp¨²dica de llibertat, s¨®n una arma del sexe, s¨®n un niu de serps com el cap de la Gorgona, que petrifica qui el mira. A l¡¯Horta de Val¨¨ncia, els anys cinquanta, les meues ve?nes d¡¯una certa edat no eixien de casa sense un mocador al cap, normalment negre; i, pels mateixos dies de la locutora de Kabul, en un despatx del Museu d¡¯Etnologia, jo contemplava una foto ampliada de principis de segle XX. ?s una foto de la pla?a del Mercat de Val¨¨ncia, i de les set o vuit dones que hi apareixen comprant o venent a les parades (era abans de construir l¡¯edifici fam¨®s) cinc porten el cap cobert amb mocador.

Sense integrisme isl¨¤mic, sense doctrines radicals, sense predicadors fan¨¤tics: simplement, les dones s¡¯han cobert sempre el cap, a l¡¯?ndia, a Egipte, a R¨²ssia, a Alemanya o al Pa¨ªs Valenci¨¤. I tenim la mem¨°ria molt curta ¡ªper¨° aix¨° ¨¦s mal general¡ª si pensem que la gl¨°ria dels cabells femenins ha estat sempre, a les terres d¡¯Occident, tan lliure i democr¨¤tica com ara.

Si aquella jove de Kabul representava alguna cosa era la possibilitat, fins i tot en un pa¨ªs tan torturat pels fan¨¤tics, amb doctrines que consideren crim punible qualsevol forma d¡¯autonomia femenina, fins i tot all¨¤ semblava que corria una mica d¡¯aire nou. Doncs no: l¡¯aire que ha corregut despr¨¦s ¨¦s molt vell i cada vegada m¨¦s podrit. I ha arribat fins a nosaltres sota una forma perversa. No amb mocadors de cap com a part d¡¯una indument¨¤ria tradicional, sin¨® amb una generaci¨® sencera de joves musulmanes que tornen (no continuen, sin¨® que tornen, quan moltes de les seues mares ho havien abandonat) a cobrir-se el cap sencer fins a deixar nom¨¦s visible una part de la cara. O a amagar la cara sencera, no nom¨¦s els cabells, i reclamar el dret a entrar en qualsevol espai p¨²blic cobertes amb aquesta pres¨® t¨¨xtil ambulant que nom¨¦s deixa veure els ulls, si els deixa. De portes endins ho fan en nom de la doctrina. De portes enfora, a Europa, en nom de la llibertat. Aix¨ª, la trampa ¨¦s perfecta, i pareix que funciona.