Salut

Ja no bec per oblidar sin¨® per recordar des que el vici es va convertir en plaer i no necessito cuidar el meu cos sin¨® atendre la meva ¨¤nima, en deute etern amb el meu amic Ricard Mampel. Vam aprendre a gaudir de la vida quan vam saber distingir una copa d'un got i una taula d'una barra; el vi de la cervesa i l'alcohol de la beguda; la Terra Alta del Priorat i tamb¨¦ del Montsant. Ja no ens emborratx¨¤vem, com quan milit¨¤vem a Uni¨® de Pagesos, ni tampoc necessit¨¤vem saciar la set des que no trepitj¨¤vem el camp ni per la sega, sin¨® que ens ajunt¨¤vem uns quants dies a l'any a Vilalba dels Arcs per reviure la Batalla de l'Ebre al voltant d'una ampolla de vi, com si f¨®ssim fills de la Quinta del Biber¨®.

Recorr¨ªem la serra de P¨¤ndols i la de Cavalls, pass¨¤vem per la Cota 705 i el coll del Moro, ens atur¨¤vem a les Camposines, visit¨¤vem la Fatarella, Bot, Batea i el Pinell de Brai i ens ass¨¨iem a Cobera d'Ebre o a Gandesa. Encara que la ruta variava, el ritual exigia una escapada a Horta de Sant Joan i una parada en un celler, l'¨²ltim va ser el d'Edet¨¤ria. Cal saber de la vida de Joan ?ngel Lleberia per assaborir els seus vins i celebrar el retrobament del pare amb el fill, el pag¨¨s amb l'enginyer agr¨°nom, les vinyes velles amb la saba nova, l'amo amb l'executiu arribat de Par¨ªs. Els hereus ja llicenciats, en¨°legs o arquitectes, qu¨ªmics o metges, tornen a casa no per jubilar els seus progenitors, sin¨® per presumir de la fortuna que suposa tenir unes vinyes com les de la finca El Mas.

Tamb¨¦ n'hi ha que s'han quedat orfes, no de terra sin¨® de pare i d'amic, com jo mateix, obsessionat ara amb una etiqueta blanca que diu: Sang de Corb Negre 2013. Celler Frisach. Lo vi fa sang. Tres corbs treuen el cap com a s¨ªmbol de les tres generacions vinculades a la Batalla de l'Ebre. Ja no queda ni una gota del vi que m'ha perm¨¨s evocar la figura del meu amic, els passejos pel riu i les hist¨°ries sobre la guerra, impossible d'oblidar, m¨¦s f¨¤cil de repassar amb una copa de Sang de Corb. No es tracta de beure, sin¨® d'entendre i de saber i, per tant, de llegir llibres com el que acaben de publicar Josep Roca i Imma Puig, Rere les vinyes, editat per Rosa dels Vents.

Roca ¨¦s un dels millors sommeliers del m¨®n, pedagog excepcional, singular en l'art d'explicar les coses: parla amb calidesa, sedueix amb la seva expressivitat i gestualitat amable i conven? com nom¨¦s fan els savis, des de la humilitat, el coneixement i la virtut que suposa ser un dels tres germans que regenten El Celler de Can Roca. La delicadesa d'en Pitu contrasta amb la determinaci¨® d'Imma Puig, una reconeguda psic¨°loga que at¨¦n igual de b¨¦ els assumptes de fam¨ªlia que els empresarials, experta a tractar esportistes d'alta competici¨®, contractada per clubs com el Bar?a. Puig ent¨¦n de persones, mentre que els vins s¨®n cosa de Roca. La millor barreja perqu¨¨ tingu¨¦s sentit una obra ¨²nica com Rere les vinyes.

No es tracta d'una enciclop¨¨dia ni d'una guia, tampoc d'un llibre de consulta, sin¨® d'una lectura agra?da sobre un viatge de quatre anys pel m¨®n, des de la vall del Napa, i la passi¨® per l'est¨¨tica, l'expressivitat i el luxe californi¨¤ que representa William Harlan, fins a la Ge¨°rgia preservadora de la cultura del vi, disposada a recuperar la tradici¨® fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies, la terra estimada de John Wunderman, nascut a Nou M¨¨xic. ¡°T'imagines que volgu¨¦ssim recuperar la linot¨ªpia? Aquest ¨¦s el repte¡±, argumenta, amb un gest de complicitat cap als periodistes, Quim Vila, propietari i director de la distribu?dora Vila Viniteca. ¡°Els protagonistes es despullen i la personalitat de cadascun es reflecteix en el seu vi. El llibre ¨¦s com una paleta de colors¡±, afegeix Vila.

¡°No necess¨¤riament reconeix els millors, o els m¨¦s esperats, sin¨® que d¨®na vol als qui tenen alguna cosa a dir¡±, continua el clarivident analista de Viniteca, interessat en els 12 protagonistes de zones productores tan diferents com Bordeus i Mendoza; el Priorat i la Borgonya; La Rioja i Talarn; Alemanya i It¨¤lia. Algun ¨¦s t¨¨cnic i perfeccionista; n'hi ha que s'aferren a la terra amb passi¨®; tamb¨¦ s'hi compten els puristes, els misteriosos, els po¨¨tics, els espirituals, els que cuiden les seves vinyes com jardiners; i els aut¨¨ntics, aquells que dialoguen amb la natura per saber si intervenir o respectar, protegir o transcendir, innovar o cuidar, ja que al cap i a la fi ¡°el vi s'assembla a les persones que el fan¡±, coincideixen Imma i Pitu.

Vida sobre vida, igual que el suro s'imposa a la rosca, perqu¨¨ el tap ha de ser de Palafrugell si l'ampolla s'omple amb vi de l'Empord¨¤. La terra ¨¦s per a qui la treballa amb l'actitud i l'afecte de Lleberia, amb la intenci¨® de Sang de Corb o amb la for?a de Lalou Bize-Leroy. No hi ha res millor que una copa per recordar i un llibre per saber com a ter¨¤pia un any despr¨¦s que mor¨ªs en Ricard. Haur¨¦ d'aprendre a passejar sol per la Terra Alta mentre penso a arribar fins a El Bierzo despr¨¦s de passar naturalment per Falset, el Priorat i la casa de Sara P¨¦rez. I despr¨¦s qui sap si m'atrevir¨¦ a arribar a Pomerol. No em veig capa? de viatjar encara fins a Ge¨°rgia, m¨¦s que res perqu¨¨ el cant georgi¨¤ no em sedueix com a Wunderman.

No ¨¦s que vulgui conquerir el m¨®n, sin¨® que Rere les vinyes m'ha ajudat a entendre que l'estima que tinc per cellers com Edet¨¤ria ¨¦s per haver-me interessat per la Batalla de l'Ebre. Lo riu ¨¦s vida i el vi et fa viure. Salut.