Els Estats Units mesuren la for?a en les urnes del populisme mundial

Els Estats Units, pa¨ªs que s'enorgulleix del seu car¨¤cter excepcional, sintonitza de vegades amb els corrents de fons de la resta del m¨®n i, en particular, d'Europa. Va oc¨®rrer a principis dels anys vuitanta, quan la vict¨°ria del republic¨¤ Ronald Reagan va coincidir amb el Govern al Regne Unit de la conservadora Margaret Thatcher. Tots dos van captar l'esperit dels temps. La seva revoluci¨® econ¨°mica encara defineix el camp de joc de les societats occidentals. La sintonia es va repetir als noranta, quan als EUA, el Regne Unit i Alemanya van arribar al poder pol¨ªtics de la tercera via, pragm¨¤tics de centreesquerra que volien adaptar la socialdemocr¨¤cia al m¨®n posterior a la caiguda del Mur de Berl¨ªn.

Les eleccions de dimarts s¨®n un altre d'aquests moments. Despr¨¦s de la Gran Recessi¨®, que va colpejar les classes mitjanes, els EUA i Europa tornen a coincidir. Des del vot a favor del Brexit a l'ascens del Front Nacional de Le Pen a Fran?a, des de la irrupci¨® de Podem a Espanya i Syriza a Gr¨¨cia al fenomen Beppe Grillo a It¨¤lia o els avan?os dels contraris a la immigraci¨® a Holanda o Alemanya, ¨¦s l'hora del populisme.

Per als nord-americans, la paraula populisme no t¨¦ connotacions positives ni negatives. No ¨¦s progressista ni conservadora. Com sost¨¦ l'historiador Michael Kazin a The populist persuasion (La persuasi¨® populista), m¨¦s que una ideologia ¨¦s una ret¨°rica que defineix el terreny en termes d'enfrontament entre els de baix i els de dalt, el poble i les elits.

"Des de fa vuit anys, als Estats Units pel 80% de persones els sous no han crescut. Nom¨¦s el 20% de dalt ha experimentat creixement econ¨°mic", diu a Washington a EL PA?S Arthur Brooks, president de l'American Enterprise Institute i un dels intel¡¤lectuals de pes en la nova dreta nord-americana. "Quan passen aquestes coses, i durant tants anys, hi ha m¨¦s populisme. Ha passat moltes vegades a Europa. De tant en tant, als EUA. Ja som Europa. Tenim un candidat com Le Pen o com Nigel Farage o Beppe Grillo o qualsevol altre".

"I quan la gent ha d'esperar tant [a la recuperaci¨® econ¨°mica] arriba un moment de frustraci¨® en el qual apareix un pol¨ªtic que t¨¦ explicacions", continua Brooks. "I diu: 'Jo et puc explicar el que est¨¤ passant aqu¨ª. Els immigrants v¨¦nen de M¨¨xic i et treuen la feina. O els xinesos. O les guerres xuclen els diners del pa¨ªs'. No ¨¦s veritat, per¨° la gent diu: 'Almenys hi ha alg¨² amb explicacions'".

Quan Trump assegura que el sistema est¨¤ manipulat, o que existeix un complot dels mitjans de comunicaci¨®, els bancs i foscos interessos internacionals en contra d'ell, apel¡¤la als greuges dels seus votants davant un establishment que creuen que els d¨®na l'esquena. Per¨° les seves mentideres teories conspiratives reflecteixen, potser involunt¨¤riament, una realitat: a les elits ¡ªla premsa, Wall Street, els vells caps republicans, els laboratoris d'idees, l'aparell de defensa, grans institucions internacionals¡ª els espanta la possibilitat de veure'l a la Casa Blanca.

Un nou Front Popular

Una vict¨°ria de Trump i el seu nacionalpopulisme pol¨ªticament incorrecte suposaria una derrota d'aquestes elites, una sacsejada al sistema al pa¨ªs amb el qual es mesura, per emulaci¨® o oposici¨®, la resta del m¨®n. I seria una prova que les salvaguardes dels sistemes democr¨¤tics s¨®n insuficients per impedir l'arribada al poder d'un pol¨ªtic amb un discurs demag¨°gic i autoritari. Si pot passar aqu¨ª, pot passar a qualsevol lloc.

Tamb¨¦ poden haver-hi lli?ons en una vict¨°ria de Clinton, com la seva coalici¨® amb les minories racials insultades per Trump. O l'alian?a amb el senador per Vermont Bernie Sanders, af¨ª al populisme d'esquerres. I una altra lli?¨®: la uni¨® transversal amb els republicans anti-Trump.

"Que tinguis republicans de sempre com George H. W. Bush recolzant Clinton, significa que has de construir una esp¨¨cie de Front Popular, per utilitzar aquest vell terme inspirat pels comunistes", diu Kazin, codirector de la revista socialdem¨°crata Dissent. "El que Hillary no ha fet ¨¦s impulsar un programa atractiu", afegeix. "Ha decidit: farem campanya contra Trump, pensant que amb aix¨° en tindria prou per guanyar. Hauria pogut conv¨¨ncer persones de classe treballadora si hagu¨¦s parlat m¨¦s d'universitats gratu?tes, d'augmentar el salari m¨ªnim. Els partits socialdem¨°crates han de recordar a la gent el que els agrada sobre l'ordre socialdem¨°crata. I si no ho fan, d'alguna manera mereixen perdre".

Si en el major moment de f¨²ria contra l'establishment guanya Clinton, enviar¨¤ un missatge: encara que el malestar estigui aqu¨ª per quedar-se, el sistema ¨¦s capa? de resistir.