L¡¯escola innovadora es consolida

No hi ha aules com de costum ni pupitres en fila ¨ªndia a l¡¯Escola dels Encants de Barcelona. Tampoc hi ha un mestre que ori des del p¨²lpit per als seus alumnes. ?s divendres i la meitat del col¡¤legi ha sortit d¡¯excursi¨®. A l¡¯entrada de l¡¯¨²ltim pis, un armari de fusta acull els abrics i les sabates dels alumnes m¨¦s veterans, de cinqu¨¨ de prim¨¤ria (el centre va comen?ar fa vuit anys i encara no t¨¦ alumnes de sis¨¨). L¡¯espai ¨¦s di¨¤fan i alegre, amb quatre sales obertes de bat a bat. Una vintena de nens, cal?ats la majoria amb esclops ¨Ces canvien les sabates per estar m¨¦s c¨°modes¨C, van d¡¯un costat a un altre amb papers, caixes i trossos de cartr¨®, cadascun al seu. Els mestres estan en un segon pla. ¡°Ara estan amb el seu pla de treball¡±, explica Agn¨¨s Barba, directora d¡¯aquesta escola p¨²blica. El centre ¨¦s un dels gaireb¨¦ 500 col¡¤legis catalans que pertany a l¡¯Escola Nova 21, un projecte d¡¯educaci¨® innovadora que trenca amb els estereotips tradicionals.

¡°Des de la LOGSE el 1990 es diu a les escoles que han de treballar per desenvolupar compet¨¨ncies, no adquirir coneixements. Per¨° en la pr¨¤ctica no s¡¯ha fet. El que acaba passant ¨¦s que el prop¨°sit de l¡¯escola ¨¦s passar unes proves i aix¨° ha de canviar. Els nens han de desenvolupar compet¨¨ncies per a la vida, no adquirir coneixements de forma preventiva¡±, resumeix Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21 i president del Centre Unesco de Catalunya. Aquest projecte, impulsat per la Fundaci¨® Bofill, l¡¯Obra Social La Caixa, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Centre Unesco de Catalunya, ¨¦s una de les iniciatives innovadores m¨¦s paradigm¨¤tiques de Catalunya. ¡°A Catalunya ja hi havia un petit ecosistema de centres que, en els ¨²ltims cinc o deu anys, havien comen?at a utilitzar metodologies cient¨ªfiques i vam veure que tenien molt potencial. I vam pensar: ¡°I si intentem determinar una metodologia alternativa a l¡¯escola tradicional perqu¨¨ la puguin utilitzar totes les escoles?¡±, recorda Vallory.

Entorn de la idea de fer un gir al concepte educatiu tal com es concep i adaptar els recursos a les necessitats i al ritme d¡¯aprenentatge de l¡¯alumne, es van aglutinar 25 escoles, ja de refer¨¨ncia pel seu projecte pedag¨°gic innovador. Els impulsors de l¡¯Escola Nova 21 les van prendre de punt de partida i l¡¯any passat van obrir una convocat¨°ria per 200 centres m¨¦s que volguessin unir-se a la causa. ¡°S¡¯hi van apuntar 460 centres i vam decidir acceptar-los a tots¡±, celebra el director del projecte.

Atesa l¡¯envergadura del projecte, els impulsors han optat per comen?ar el proc¨¦s de canvi amb 30 centres i muntar una ¡°xarxa d¡¯aprenentatge horitzontal¡± amb la resta. ¡°Volem seleccionar una mostra representativa de 30 escoles per desenvolupar i provar la metodologia de canvi¡±, apunta Vallory. Amb els altres centres, l¡¯Escola Nova 21 planteja ¡°generar instruments que els ajudin a avan?ar cap al marc de l¡¯escola avan?ada, interaccionant entre ells¡±, conclou l¡¯expert.

Als Encants fa vuit anys que hi s¨®n. Al laboratori de biologia, un alumne busca en una pissarra digital informaci¨® sobre els tucans i el seu nom cient¨ªfic ¨CRamphastidae, diu la p¨¤gina de Google que ha obert¨C. Dos xavals m¨¦s malden per mesurar i retallar una cartolina de foami: ¡°?s que es van queixar que les portes del lavabo no arriben a terra i alguns miraven per sota, aix¨ª que ells van buscar una soluci¨®, que ¨¦s enganxar aix¨° [la cartolina] a la part de sota la porta perqu¨¨ no es vegi res per¨° tampoc molesti en netejar¡±, explica Farra. Al col¡¤legi no hi ha ex¨¤mens i es prenen les proves de compet¨¨ncies que fa el Departament d¡¯Ensenyament a quart i sis¨¨ com ¡°una gimcana¡±. Els docents avaluen ¡°tot el proc¨¦s d¡¯aprenentatge¡± i fan una coavaluaci¨® amb els xavals per veure com es valoren ells mateixos. ¡°Nosaltres donem recursos que motivin els nens a aprendre i que els ajudin en el seu benestar emocional. Els fem responsables i aut¨°noms perqu¨¨ han d¡¯aprendre a prendre bones decisions¡±, assenyala la directora.

Amb tot, malgrat l¡¯auge que ha tingut l¡¯Escola Nova 21, el projecte encara est¨¤ a les beceroles del que pret¨¦n ser. La xarxa d¡¯aprenentatge horitzontal ¨Ca trav¨¦s de la qual els centres compartirien experi¨¨ncies i idees per preparar-se per al canvi de model¨C no s¡¯ha constitu?t i l¡¯instrument d¡¯autodiagn¨°stic dels col¡¤legis, que servir¨¤ per situar on est¨¤ metodol¨°gicament i on vol anar cada centre, no estar¨¤ a punt fins al desembre.

Algunes veus, com CCOO, han mostrat retic¨¨ncies, com que es generin ¡°etiquetes¡± entre les escoles innovadores i les que no ho s¨®n. ¡°No hi tenim res en contra. Ells han recollit les inquietuds dels centres, per¨° cal deixar clar que la responsabilitat de les pol¨ªtiques educatives, de donar una innovaci¨® amb totes les garanties, ¨¦s del Departament. Cal saber quin ¨¦s el paper d¡¯Ensenyament en aix¨°¡±, apunta Dolors Vique, de CCOO.

En aquest sentit, Vallory matisa que tenen el suport del Departament, per¨° no interv¨¦ en el desplegament. Ensenyament, per la seva banda, afegeix que cada centre t¨¦ llibertat per desenvolupar el seu propi projecte educatiu i ¡°participa¡± tant de l¡¯Escola Nova 21 com dels altres 23 projectes que desenvolupen innovaci¨® educativa en algun ¨¤mbit. Segons el Departament, hi ha 1.251 col¡¤legis catalans participant en algun programa d¡¯innovaci¨®.