Benito Zambrano dirigir¨¤ la primera novel¡¤la de Cristina Campos

Dones i pa. Aquest binomi va ser el punt de partida de Cristina Campos (Barcelona, 1975) per escriure Pan de lim¨®n con semillas de amapola, la seva primera novel¡¤la, constru?da a partir de l'her¨¨ncia d'un forn de pa, que misteriosament reben dues germanes. Aquesta hist¨°ria, que t¨¦ l'estructura d'un gui¨® de cinema i est¨¤ travada al mil¡¤l¨ªmetre, arribar¨¤ a la gran pantalla sota la direcci¨® del sevill¨¤ Benito Zambrano, segons ha avan?at l'escriptora en una entrevista.

Filmax va comprar els drets de la novel¡¤la, que Planeta va publicar al gener i l'anomenat boca-orella l'ha convertit en un ¨¨xit que ja va per la setena edici¨®. El contracte encara no est¨¤ signat, per¨° Campos ja s'ha reunit amb Zambrano, que abans t¨¦ un altre film entre mans. ¡°Finan?ar una pel¡¤l¨ªcula a Espanya ¨¦s molt complicat¡±, admet l'escriptora, per¨° ¡°sembla que s¨ª¡±, que tirar¨¤ endavant.

¡°La vida ¨¦s un gui¨® molt estrany¡±, suggereix Campos citant la cineasta Isabel Coixet. ¡°I aix¨° que m'ha passat ¨¦s molt estrany¡±, emfatitza despr¨¦s. Encara que ella ¨¦s directora de c¨¤sting, escriure sempre ha estat una passi¨®, i despr¨¦s de tres guions que es van quedar al calaix, va donar per perduda la batalla. ¡°No m'havia imaginat mai que aix¨° aniria aix¨ª¡±, diu amb satisfacci¨®, per¨° ha anat aix¨ª, i la seva primera novel¡¤la arribar¨¤ al cinema perqu¨¨ va ser una de les deu escollides a la Berlinale, gr¨¤cies a un conveni amb la Fira del Llibre de Frankfurt per convertir novel¡¤les en obres cinematogr¨¤fiques.

El seu m¨®n ¨¦s el cinema, i ha escodrinyat una multitud d'actors i personatges com a directora de c¨¤sting. Per¨° aquesta vegada els papers s'han canviat, i ha estat ella qui ha constru?t dos personatges, el de l'Ana i la Marina, les protagonistes de la novel¡¤la, dues germanes que hereten una fleca amb forn de llenya en un petit poble mallorqu¨ª sense con¨¨ixer la testadora ni els seus motius. ¡°Els personatges han de tenir grans conflictes perqu¨¨ siguin interessants¡±, explica sobre les germanes, que es retroben gr¨¤cies a aquesta her¨¨ncia despr¨¦s d'anys sense veure's per motius aliens a elles.

A Pan de lim¨®n con semillas de amapola res queda a l'atzar. Va deixar l'estructura ben lligada durant la seva estada a Valldemossa, l'escenari principal de la novel¡¤la, un buc¨°lic poble a la serra de Tramuntana, on hi ha la fleca al voltant de la qual gira tot, per¨° on no fan el pa de llimona amb llavors de rosella, sin¨® una recepta m¨¦s aut¨°ctona com ¡°la coca de patata¡±, somriu Campos. All¨¤ va passar deu dies en solitud per construir a llapis el gui¨®, que va deixar ben resolt abans de posar-se a escriure. ¡°S¨®c ca¨°tica i necessito ser molt ordenada i estructurar molt b¨¦ el gui¨®¡±, s'explica.

Les dones s¨®n les protagonistes i no ¨¦s casualitat. Campos afirma que no sabria escriure sobre homes. S'ha inventat dues dones que s¨®n molt diferents: l'Ana no ha sortit de la seva vida c¨°moda a Mallorca, es va casar sense passi¨® amb un home fanfarr¨®, i porta una vida fr¨ªvola, que omple de botox i relacions v¨¤cues. La seva germana, la Marina, n'¨¦s l'ant¨ªtesi, es va llicenciar en Medicina als Estats Units, fa anys que recorre el m¨®n com a cooperant de Metges sense Fronteres i viu l'amor i l'amistat intensament, sempre lluny de la seva illa natal.

Malgrat que s¨®n pols oposats, la misteriosa her¨¨ncia les reuneix i, amb aquest poder primari que t¨¦ la fraternitat, el seu retrobament tamb¨¦ posa els fonaments d'un canvi radical en les seves vides. ¡°Cadascuna anhela el que t¨¦ l'altra¡±, diu Campos, que ha buscat un ¡°ritme cinematogr¨¤fic per no avorrir¡±, amb diversos personatges secundaris que amenitzen la hist¨°ria. A l'inici, hi ha una revelaci¨® que a mesura que segueix la lectura s'oblida. I al final, quan la veritat torna, colpeja fort. ¡°S¨®n cops del gui¨®, quan sembla que ja tot va b¨¦ et clavo una puntada¡±, conclou per descriure una hist¨°ria contempor¨¤nia que ja ha arrossegat milers de lectors.