Els EUA afronten el repte de la reconciliaci¨® despr¨¦s d¡¯una campanya electoral esquin?adora

Les eleccions m¨¦s aspres en temps recents als Estats Units poden desembocar en una presid¨¨ncia dominada per la par¨¤lisi legislativa. La persona que succeeixi Barack Obama al capdavant de la Casa Blanca afrontar¨¤ una oposici¨® hostil, que q¨¹estionar¨¤ la seva legitimitat, o fins i tot la seva preparaci¨® per exercir el c¨¤rrec. L¡¯elecci¨® d¡¯aquest dimarts, al final d¡¯una intensa campanya electoral entre la dem¨°crata Hillary Clinton i el republic¨¤ Donald Trump, amena?a d¡¯agreujar encara m¨¦s la polaritzaci¨® pol¨ªtica i social que s¡¯ha viscut durant els anys de Barack Obama. Per¨° a difer¨¨ncia d¡¯altres eleccions, avui no existeix cap esperan?a que els comicis serveixin per guarir les ferides i portin m¨¦s harmonia entre dem¨°crates i republicans.

La campanya entre Trump i Clinton ¨Ctots dos, al contrari que Obama, pol¨ªtics amb una alta taxa d¡¯impopularitat¨C ha estat de terra cremada. El republic¨¤ va amena?ar la dem¨°crata d¡¯empresonar-la si arribava a la Casa Blanca i va indicar que no reconeixeria el resultat electoral si perdia. Tamb¨¦ van mostrar intenci¨® , ell i altres republicans, d¡¯iniciar un proc¨¦s de destituci¨® en cas de vict¨°ria de Clinton. El retorn, al tram final de la campanya, del cas del servidor de correu electr¨°nic que ella va utilitzar quan era secret¨¤ria d¡¯Estat es va interpretar com un mal auguri. Una presid¨¨ncia amb Clinton seria un malson d¡¯esc¨¤ndols reals i ficticis, a l¡¯ombra per investigacions sense resultat per¨° sense fi.

Clinton ¨Ccom Obama, com la majoria de la premsa i com els principals socis internacionals dels EUA¨C va alertar de la vena autorit¨¤ria del seu rival. Un resultat que porti Trump a la presid¨¨ncia, deia, no seria una elecci¨® m¨¦s. Posaria en perill alguns dels fonaments de la rep¨²blica. Tornar de seguida a la normalitat despr¨¦s d¡¯any i mig sumits en una muntanya russa, a la vora del precipici, s¡¯antulla improbable.

La polaritzaci¨® no ¨¦s nova. El polit¨°leg Francis Fukuyama, que es va fer fam¨®s en teoritzar sobre la fi de la Hist¨°ria, ha encunyat el terme vetocr¨¤cia per designar una deriva perniciosa del sistema d¡¯equilibri de poders als EUA. Aquest sistema, amb un Congr¨¦s i un Tribunal Suprem forts destinats a contrarestar qualsevol ambici¨® absolutista del president, ¨¦s la base de la democr¨¤cia nord-americana. Cap poder ¨¦s m¨¦s que un altre, tots es vigilen entre si.

Per¨° el sistema ¡°s¡¯ha convertit en massa por¨®s, massa democr¨¤tic per al seu propi b¨¦, donant a massa actors els mitjans per torpedinar els ajustos en les pol¨ªtiques p¨²bliques¡±, ha escrit Fukuyama. En la vetocr¨¤cia tothom veta tothom: tots tenen poder per destruir per¨° no per crear.

En els anys de Obama, la polaritzaci¨® s'ha accelerat. El president va arribar a la Casa Blanca el 2009 amb la promesa d¡¯unir el pa¨ªs i acabar amb les divisions partidistes a Washington, demostrar, com deia, que ¡°no hi ha una Am¨¨rica liberal [progressista, a EEUU] i una Am¨¨rica conservadora¡± i ¡°no hi ha una Am¨¨rica negra i una Am¨¨rica blanca i una Am¨¨rica llatina i una Am¨¨rica asi¨¤tica¡±, sin¨® que ¡°el que hi ha s¨®n els Estats Units d'Am¨¨rica¡±.

De seguida Obama va descobrir que el Washington real i l'ideal orbitaven per gal¨¤xies llunyanes. En el Washington ideal, el b¨¦ com¨² dissimulava les arestes m¨¦s sect¨¤ries. En el real, Obama va veure com el Partit Republic¨¤ li donava l'esquena, tant bon punt va arrencar el seu mandat, en les seves dues iniciatives centrals: el pla d'est¨ªmul fiscal per sortir de la Gran Recessi¨® i la reforma sanit¨¤ria. Quan els republicans van recuperar el control de la Cambra de Representants el 2011, qualsevol possibilitat de legislaci¨® ambiciosa va quedar avortada. Els EUA van entrar en un bloqueig permanent, esquitxat de disputes fiscals que van apropar el pa¨ªs al precipici de la suspensi¨® de pagaments.

Despr¨¦s de cada elecci¨®, legislativa o presidencial, es renovava l'esperan?a en la fi d'aquesta par¨¤lisi. I cada vegada els fets desmentien l'esperan?a.

La pol¨ªtica nord-americana entra avui en una fase desconeguda, una nova dimensi¨®, potencialment m¨¦s virulenta, la de la vetocr¨¤cia. Les ferides ¡ªcada b¨¤ndol considera l'altre candidat una criminal, o un incompetent¡ª no seran f¨¤cils de curar.

La primera prova ser¨¤ el nomenament d'un jutge del Tribunal Suprem per substituir el difunt Antonin Scalia. El substitut nomenat pel dem¨°crata Obama, Merrick Garland, fa mesos que espera que el Senat li confirmi, per¨° els republicans ho impedeixen. El president tamb¨¦ vol aprofitar aquests mesos de transici¨®, fins que el 20 de gener juri el c¨¤rrec el seu successor, per clausurar la pres¨® de Guant¨¢namo, un dels comptes pendents dels seus vuit anys a la Casa Blanca, o intentar una improbable ratificaci¨® del TPP, el tractat de lliure comer? amb pa?sos de la conca del Pac¨ªfic.

M¨¦s complicat ser¨¤ tancar les fractures socials que la campanya ha exposat. Les ofenses de Trump a les minories i les dones. El racisme i la misog¨ªnia que persisteixen en aquest pa¨ªs. La realitat d'una classe treballadora blanca ignorada pels pol¨ªtics en les ¨²ltimes d¨¨cades i que ha trobat en Trump un portaveu. EEUU trigar¨¤ a pair l'elecci¨® del 8 de novembre del 2016.