¡°De p¨²blic de dansa n¡¯hi ha, es tracta d¡¯oferir coses que li agradin¡±

L¡¯Havana Vella sembla enfonsar-se una mica m¨¦s sota la pluja mentre a l¡¯interior del Gran Teatre de la ciutat, Maria Rovira (Matar¨®, 1963) repassa minuciosament la seva coreografia Ales amb la jove i et¨¨ria ballarina Viengsay Vald¨¦s, una meravella.

¡°Vas a veure assajar la Viengsay Vald¨¦s, mi amol? Tremenda sort!¡±, m¡¯etziba en deixar-me davant del renovat teatre la taxista de color caf¨¨, que s¡¯ha revelat com una apassionada de la dansa ¡ªuna cosa molt habitual aqu¨ª a Cuba¡ª. ¡°Viengsay ¨¦s la Messi del ballet¡±, sentencia.

La jove, primera ballarina al Ballet Nacional de Cuba (BNC), s¡¯ha posat sota les ordres de la core¨°grafa catalana per ballar Ales, a la gala de cloenda del Festival Internacional de Dansa de l¡¯Havana. Rovira ¨¦s molt valorada i apreciada a Cuba ¡ªla gent pr¨¤cticament li demana pel carrer que torni a fer Tierra y luna, que va muntar per al BNC i que ¡°va marcar ¨¨poca¡±¡ª, com ho ¨¦s a tota l¡¯Am¨¨rica Llatina. Ha dirigit tres anys el Ballet Folkl¨°ric d¡¯Antioquia a Col¨°mbia, al qual han insuflat un enfocament m¨¦s contemporani; ha treballat a Vene?uela i Costa Rica, i ara ho fa amb la companyia cubana Acosta Danza, una de les puntes de llan?a de la renovaci¨® de dansa a l¡¯illa i que l¡¯any que ve ser¨¤ al festival Grec amb un espectacle basat en l¡¯Odissea.

¡°La dansa est¨¤ estancada ara a Catalunya, veig que tot segueix igual¡±

La core¨°grafa, formada a l¡¯Institut del Teatre i amb Ramon Soler, a Par¨ªs i Nova York, fundadora el 1986 de la hist¨°rica companyia Tr¨¤nsit i Premi Nacional de Dansa de la Generalitat el 1998, t¨¦ per¨°, malgrat trobar-se ara a Cuba, un ull posat a casa, on el Departament de Cultura ha llan?at un pla d¡¯impuls de la dansa i on aviat es dilucidar¨¤ (per concurs) el nomenament del nou director del Mercat de les Flors. Rovira, que t¨¦ opinions molt contundents sobre la dansa a Catalunya, ¨¦s un dels noms que sonen per al c¨¤rrec.

¡°La dansa est¨¤ ara estancada a Catalunya¡±, diu Rovira sense embuts (¨¦s sabut que no t¨¦ p¨¨ls a la llengua, cosa que a vegades li comporta problemes), mentre fa llums a la bombonera del Gran Teatre de l¡¯Havana i Vald¨¦s agafa un respir. ¡°Veig que tot segueix igual, i sembla que toqu¨¦s de nou comen?ar de zero, com sempre¡±.

¡°El Mercat de les Flors hauria de fer tamb¨¦ dansa cl¨¤ssica moderna¡±

La core¨°grafa, que tamb¨¦ ha treballat a l¡¯American Dance Festival, deplora que es torni a parlar des de les institucions de la necessitat de crear p¨²blic de dansa. ¡°Em sembla estrany, perqu¨¨ el que jo veig ¨¦s que de p¨²blic de dansa n¡¯hi ha, el que passa ¨¦s que va al que li agrada. El que cal fer no ¨¦s crear p¨²blic, sin¨® oferir coses que li agradin. Si es fan espectacles per al p¨²blic, hi ha p¨²blic¡±.

I qu¨¨ li agrada al p¨²blic? Maria Rovira ho t¨¦ clar. ¡°Qualitat i varietat. En bona mesura la dansa ha quedat redu?da a Catalunya a una sola visi¨® del g¨¨nere, la contempor¨¤nia m¨¦s radical. La dansa cl¨¤ssica, per exemple, est¨¤ pr¨¤cticament ¨°rfena, a excepci¨® del festival de Terrassa i d¡¯algunes funcions puntuals, i no obstant aix¨°, els bons programes sempre omplen. La Compa?¨ªa Nacional de Danza omple. Avui no es pot fer tanta difer¨¨ncia, com alguns pretenen, entre dansa cl¨¤ssica i contempor¨¤nia, els artistes ballen de tot. Ho has pogut veure en aquest festival de l¡¯Havana, amb gent com la del Buenos Aires Ballet, que han triomfat; en realitat les fronteres no existeixen, per als bons ballarins¡±.

Rovira continua: ¡°A Catalunya s¡¯ha optat, en part a causa de la crisi, per deixar arraconada la dansa m¨¦s t¨¨cnica, i s¡¯han prioritzat espectacles m¨¦s performatius. Hi ha gent que els fa molt b¨¦, per¨° aix¨° no atrau el gran p¨²blic. Una bona programaci¨® de dansa ha d¡¯oferir de tot: performances i puntes¡±.

La core¨°grafa recorda el que li va dir una vegada un amic en sortir de veure un espectacle de dansa a la Caldera (de la qual ella, entre altres, va ser fundadora): ¡°No em tornis a portar a veure coses que pugui fer jo¡±. La core¨°grafa es pregunta: ¡°Qu¨¨ hi ha a Catalunya en contra de la dansa amb t¨¨cnica? Els ballarins molt t¨¨cnics sovint capten m¨¦s b¨¦ les coses, en contra del que es creu. Per a mi ¨¦s important que un ballar¨ª tingui formaci¨® de cl¨¤ssic, encara que despr¨¦s facis que en prescindeixi¡±.

¡°M¡¯encanta el Mercat, pr¨¤cticament vaig n¨¦ixer all¨¤, quan el 1986 em va donar l¡¯oportunitat d¡¯estrenar Andreu Morte. No cal apartar a ning¨², ni deixar tirat a ning¨², per¨° al Mercat s¡¯hi hauria de fer tamb¨¦ cl¨¤ssica moderna¡±. I, subratlla, ¡°establir complicitats amb el Liceu i altres teatres¡±.

Per a la core¨°grafa, ¡°¨¦s una vergonya que no hi hagi una Companyia Nacional de Dansa catalana, qu¨¨ fem amb tots els nostres ballarins que estan fent voltes pel m¨®n?¡±. Precisament, el conseller de Cultura, Santi Vila, ¨¦s partidari que n¡¯hi hagi una. Aquesta companyia, recalca Rovira, ¡°hauria de tenir repertori, i ballar de tot¡±. La core¨°grafa aprofita per pensar que 3l Teatre Nacional de Catalunya tamb¨¦ hauria de programar i produir habitualment dansa.

Rovira recorda amb enyoran?a l¡¯¨¨poca florent de les grans companyies independents catalanes, als vuitanta: Lan¨°nima Imperial, Danat Dansa, Mudances, el Ballet Contemporani de Barcelona, Tr¨¤nsit... Considera que caldria donar reconeixement a aquestes companyies hist¨°riques i ajudar les que encara hi s¨®n. ¡°Hi va haver una ¨¨poca en qu¨¨ un festival internacional no era un bon festival si no comptava amb una companyia de dansa catalana. La dansa catalana segueix tenint molta personalitat, per¨° ha de tornar a aquella for?a. A l¡¯ess¨¨ncia. Cal tornar a ser imprescindibles al m¨®n¡±.