Els Estats Units cauen en mans del populisme agressiu de Donald Trump

En la seva compareixen?a despr¨¦s de saber els resultats, Trump ha dit que ser¨¤ "el president de tots els nord-americans" i ha demanat unitat. ¡°Treballarem junts per ocupar-nos de la tasca urgent de reconstruir la nostra naci¨® i renovar el somni americ¨¤. Tindrem bona relaci¨® amb tots els pa?sos que estiguin disposats a portar-se b¨¦ amb nosaltres¡±.

El m¨®n esperava veure la primera dona a la presid¨¨ncia dels EUA, despr¨¦s de tenir un president afroameric¨¤. Ha passat el m¨¦s inesperat. Els votants han triat un demagog, un home que ha fet reviure algunes de les tradicions m¨¦s fosques del pa¨ªs, que ha col¡¤locat al centre del discurs pol¨ªtic l'insult i la desqualificaci¨®, un admirador de Vlad¨ªmir Putin que suggereix reformular les aliances internacionals dels EUA i llan?ar un desafiament al ve¨ª del sud, M¨¨xic.

De nord a sud, d'est a oest, als Estats que van votar el president dem¨°crata, Barack Obama, el 2008 i el 2012, i als Estats republicans, del tsunami de Trump, una combinaci¨® de vot rural i vot obrer blanc, va escombrar amb les estrat¨¨gies sofisticades de la campanya dem¨°crata i va anul¡¤lar l'efecte del vot llat¨ª i de les minories per a Clinton.

A mesura que arribaven els resultats als Estats clau i Trump sumava vict¨°ria rere vict¨°ria, es disparava el desconcert dels especialistes en els sondejos, dels estrategues dem¨°crates, els mercats financers i les cancelleries occidentals. La vict¨°ria a Florida, Estat que el president Barack Obama, dem¨°crata com Clinton, va guanyar dues vegades, ha obert la via per a la vict¨°ria d'un magnat immobiliari i estrella de la telerealitat que ha sacsejat els fonaments de la pol¨ªtica tradicional. Trump va guanyar despr¨¦s a Carolina del Nord, Ohio i Pennsilv¨¤nia, entre altres Estats que Clinton necessitava per guanyar.

L'arribada de Trump a la Casa Blanca pot suposar una ruptura amb algunes tradicions democr¨¤tiques dels EUA com ¨¦s el respecte a les minories i una ruptura amb la tranquil¡¤la alternan?a entre governants que discrepaven de la seva visi¨® del pa¨ªs, per¨° no amb els valors fonamentals que l'han sostingut des de la seva fundaci¨®.

Trump, que ha prom¨¨s construir un mur a la frontera amb M¨¨xic i prohibir l'entrada de musulmans als EUA, ha demostrat que un home pr¨¤cticament sol, contra tot i contra tothom, i sense dependre de donants multimilionaris, ¨¦s capa? d'arribar a la sala de comandaments del poder mundial. A partir del 20 de gener, all¨¤ tindr¨¤ a l'abast la maleta amb els codis nuclears i controlar¨¤ les forces armades m¨¦s letals del planeta, a m¨¦s de disposar d'un p¨²lpit ¨²nic per dirigir-se al seu pa¨ªs i marcar l'agenda mundial. Des de la Casa Blanca, podr¨¤ llan?ar-se a batalles amb pa?sos ve?ns com M¨¨xic, a qui vol obligar a sufragar el mur. M¨¨xic, ve¨ª i fins ara amic dels EUA, ser¨¤ el primer a l'agenda del president Trump.

El republic¨¤ ha desmentit tots els que des de feia mig any pronosticaven la seva derrota. Ha derrotat els Clinton, la fam¨ªlia m¨¦s poderosa de la pol¨ªtica nord-americana en les ¨²ltimes tres d¨¨cades, exceptuant una altra fam¨ªlia, els republicans Bush, que tamb¨¦ s'hi oposaven. S'ha enfrontat a l'aparell del seu propi partit, als mitjans de comunicaci¨®, a Wall Street, a les grans capitals europees i llatinoamericanes i a les organitzacions internacionals com l'OTAN.

El seu m¨¨rit ha consistit a entendre el malestar dels nord-americans v¨ªctimes del vendaval de la globalitzaci¨®, les classes mitjanes que no han deixat de perdre poder adquisitiu en les ¨²ltimes d¨¨cades, els que han vist com la Gran Recessi¨® paralitzava l'ascensor social, els que assisteixen desconcertats als canvis demogr¨¤fics i socials en un pa¨ªs en qu¨¨ les elits pol¨ªtiques i econ¨°miques els ignoren. Els blancs de classe treballadora ¡ªuna minoria antigament dem¨°crata que competeix amb altres minories com els llatins o els negres per¨° que els falta un estatus social de v¨ªctima¡ª han trobat en Trump l'home providencial. Tamb¨¦ el corrent racista que hi ha al pa¨ªs de l'esclavitud i la segregaci¨® ha trobat en Trump un l¨ªder a mida.

Trump va pronosticar durant la campanya un Brexit multiplicat per cinc, en al¡¤lusi¨® a la decisi¨® de Gran Bretanya, en refer¨¨ndum, de sortir de la Uni¨® Europea. I s'ha complert. La f¨²ria populista a banda i banda de l'Atl¨¤ntic aconsegueix aix¨ª la seva principal vict¨°ria. El cop es dirigeix a les elits nord-americanes i globals. I ¨¦s una prova que temps d'incertesa s¨®n el brou de cultiu idoni per als l¨ªders amb els sensors per identificar els temors de la societat i amb un missatge simplificador que identifiqui l'enemic intern i extern.

Els interminables esc¨¤ndols, reals o inventats, de Clinton van perjudicar la seva candidatura. Pocs pol¨ªtics s'identificaven tant amb les elits com ella. Al cap i a la fi, ¨¦s l'esposa d'un president dels EUA, una rep¨²blica fundada contra les dinasties, que ja en va tenir prou amb els presidents Bush pare i fill.

Els nord-americans volien provar una cosa diferent, i en un any de canvi, despr¨¦s de vuit amb un dem¨°crata a la Casa Blanca, no hi havia candidat m¨¦s nou que Trump, cap que represent¨¦s millor que ell un cop de puny al sistema, l'intent de fer creu i ratlla amb la classe pol¨ªtica de tots dos partits. No han importat les seves sortides de to constant, ni les seves mentides, ni les seves ofenses als excombatents, ni les seves declaracions masclistes. No ha importat que els EUA tinguessin un president popular del mateix partit dem¨°crata, ni que l'economia hagu¨¦s crescut a ritme sostingut en els ¨²ltims anys i l'atur s'hagu¨¦s redu?t a nivells de plena ocupaci¨®.

La vict¨°ria del republic¨¤ deixa una societat fracturada. Les minories, les dones, els estrangers que s'han sentit insultats per Trump hauran d'acostumar-se a veure'l com a president. Tamb¨¦ deixa una societat amb por. El president electe ha prom¨¨s deportar els 11 milions d'immigrants sense papers, una operaci¨® log¨ªstica amb precedents hist¨°rics sinistres. El veto a l'entrada dels musulmans vulnera els principis d'igualtat consagrats a la Constituci¨® dels EUA.

La seva inexperi¨¨ncia i escassa preparaci¨® alimenten la inc¨°gnita sobre com governar¨¤. Una teoria ¨¦s que una vegada al despatx oval es moderar¨¤ i que, de totes maneres, el sistema de contrapoders frenar¨¤ qualsevol afany autoritari. L'altra ¨¦s que, encara que aquest pa¨ªs no hagi experimentat un r¨¨gim dictatorial en el passat, les proclames de Trump en campanya auguren una deriva autorit¨¤ria.

Hi ha moments en els quals les grans nacions fan girs bruscos. Quan es tracta dels Estats Units d'Am¨¨rica, el gir afecta tota la humanitat. El 8 de novembre del 2016 pot passar a la hist¨°ria com un d'aquests moments.