Brussel¡¤les admet que ser¨¤ ¡°dif¨ªcil¡± treballar amb Donald Trump

Commoci¨® als mercats financers des del Pac¨ªfic fins a l'Atl¨¤ntic. I temporada d'huracans pol¨ªtics: Europa s'ha llevat avui amb una immensa sacsejada pol¨ªtica per la inesperada vict¨°ria del republic¨¤, multimilionari i exc¨¨ntric ¨Cno necess¨¤riament en aquest ordre¨C Donald Trump en les eleccions nord-americanes. Trump, que en campanya ha donat senyals que afeblir¨¤ els tradicionals lla?os dels Estats Units amb Europa i fins i tot pot canviar el paper de Washington a l'OTAN, obre una etapa d'incerteses a tot el m¨®n. Els l¨ªders ultradretans del Vell Continent han matinat per felicitar el nou president nord-americ¨¤ i posar-se al seu servei, comen?ant per Marine Le Pen. Els presidents de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, i el Consell Europeu, Donald Tusk, han fet una crida a la "cooperaci¨®" entre Europa i els Estats Units davant dels desafiaments que suposen l'Estat Isl¨¤mic, l'actitud de R¨²ssia a Ucra?na i la inestabilitat al Pr¨°xim Orient. Brussel¡¤les ha convidat Trump a una cimera transatl¨¤ntica. El cap de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat que el lideratge dels EUA ¨¦s "m¨¦s necessari que mai" i tamb¨¦ ha confiat en una r¨¤pida reuni¨® amb el nou president nord-americ¨¤. Per¨° despr¨¦s de les felicitacions de tots aquests l¨ªders hi ha una barreja d'incertesa i por davant de la formidable convulsi¨® que representa el trumpisme?per al vell ordre internacional posterior a la II Guerra Mundial.

Barack Obama, l'home que en la seva visita a Alemanya durant la campanya per arribar a la Casa Blanca va ser aclamat a Berl¨ªn per 200.000 persones amb un discurs d'esperan?a que feia una crida a derrocar els murs entre races, nacions i credos i estr¨¨nyer els lla?os amb Europa, deixar¨¤ el seu lloc a Donald Trump, el m¨¦s ferm defensor d'aixecar a la frontera amb M¨¨xic una immensa paret infranquejable i amb diversos fronts oberts al Vell Continent. Europa intenta assimilar el nou escenari. Enmig d'una visible decepci¨®, els seus dirigents s'han valgut de paraules tan corteses com buides d'emoci¨®: "Com a president del Parlament Europeu felicito el nou president dels EUA, Donald Trump. La UE est¨¤ a punt per cooperar amb el nou president", ha declarat aquest mat¨ª Martin Schulz.

El president de l'Eurocambra havia evitat refugiar-se en la comoditat del silenci per pronunciar-se amb claredat sobre les seves prefer¨¨ncies: ¡°Trump no ¨¦s nom¨¦s un problema per a la UE, ¨¦s un problema per al m¨®n sencer¡±, va dir al diari alemany Der Spiegel fa tot just dos mesos. Aquest dimecres el seu rol s'ha cenyit al de representar la correcci¨® diplom¨¤tica de la instituci¨® no sense recon¨¨ixer que "la feina ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil que amb anteriors Administracions".

Una cosa semblant han fet els altres dirigents. El noruec Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN, ha felicitat Trump i li ha recordat la import¨¤ncia de "mantenir fort" el vincle transatl¨¤ntic i que tots els pa?sos de l'OTAN han fet "un comprom¨ªs solemne" de "defensar l'altre". Per¨° Trump ja ha anunciat durant la campanya que les relacions del seu pa¨ªs amb l'OTAN canviaran. Els ministres d'Exteriors i Defensa europeus s¨®n conscients que l'Alian?a Atl¨¤ntica pot patir un viratge. Berl¨ªn ja ha qualificat el resultat dels Estats Units com "un xoc tremend", en paraules de la seva ministra de Defensa, Ursula von der Leyen.

La vict¨°ria de Trump t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s enll¨¤ del clar posicionament favorable a Hillary Clinton que han expressat en veu alta els seus l¨ªders, des de la cancellera Angela Merkel fins al president franc¨¨s Fran?ois Hollande passant pel de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker. ¡°Predicador de l'odi¡±, va arribar a trucar-li el ministre d'Exteriores alemany, Frank-Walter Steinmeier. Tots ells hauran de tractar ara cara a cara amb el Govern de Trump, primer soci comercial de la UE, del qual esperen una evoluci¨® de candidat agressiu a gestor prudent. "Els lla?os entre la UE i els EUA s¨®n m¨¦s profunds que qualsevol canvi pol¨ªtic", ha declarat per la seva banda l'alta representant de la Pol¨ªtica Exterior europea, Federica Mogherini.

En aquest ¨¤mbit, el primer efecte clar del triomf republic¨¤ ¨¦s l'enterrament definitiu del tractat de lliure comer? que des de fa tres anys negocien la UE i els Estats Units, l'anomenat TTIP. S'obre, a m¨¦s, un nou per¨ªode en qu¨¨ la principal pot¨¨ncia econ¨°mica mundial tindr¨¤ com a l¨ªder un ferm partidari de pol¨ªtiques proteccionistes que ha q¨¹estionat els principals organismes que regulen els intercanvis mundials en qualificar de ¡°desastre¡± l'Organitzaci¨® Mundial del Comer? i desconfiar de l'OCDE.

Per¨° sobretot, eleva a cotes inesperades la inquietud davant dels propers processos electorals que afronta el Continent, amb el xen¨°fob Geert Wilders en lli?a en els comicis holandesos de mar?, la ultradretana Marine Le Pen liderant les enquestes per a les presidencials franceses d'abril i maig, i l'antiimmigraci¨® Alternativa per Alemanya a punt per fer un salt qualitatiu en les eleccions federals alemanyes previstes per a la segona meitat de l'any.

El calendari juga ara a favor de les forces populistes. Els partits tradicionals no troben la f¨®rmula de frenar l'ascens de l'antiestablishment que ja va deixar una mostra de la seva pot¨¨ncia al continent amb el?Brexit. La tend¨¨ncia no ent¨¦n aparentment de claus macroecon¨°miques, per¨° la feblesa de la recuperaci¨® europea la fa m¨¦s vulnerable davant d'aquest tipus de missatges: els Estats Units creixen gaireb¨¦ el doble i tenen la meitat d'atur que l'eurozona, unes xifres que no han servit per escur?ar la dist¨¤ncia sideral que sembla que separa avui les elits dels ciutadans.

La magnitud dels incendis que els Vint-i-vuit hauran d'apagar amb Trump despr¨¦s de les seves discrep¨¤ncies p¨²bliques abasten mat¨¨ries tan transcendents com la defensa, on el nou president mira m¨¦s a Moscou que a Brussel¡¤les, seu de l'OTAN. Trump ja va fer dures cr¨ªtiques als seus aliats durant la campanya, acusant-los d'aportar pocs diners a l'organisme, i va amena?ar a deixar-los fos del paraigua americ¨¤. Els Estats Units suposen gaireb¨¦ el 75% de la despesa militar dels membres de l'Alian?a. I a part de Gr¨¨cia, el Regne Unit, Est¨°nia i Pol¨°nia, cap dels aliats europeus compleix l'objectiu de gastar en defensa una xifra equivalent al 2% del PIB (Espanya se situa en el 0,91%).

La resposta davant del desafiament obert per Trump va arribar del secretari general de l'Alian?a: ¡°La solidaritat entre aliats ¨¦s un valor clau per a l'OTAN. ?s bo per a la seguretat europea i per a la nord-americana¡±, va oposar a la idea defensada per Trump de condicionar aquesta solidaritat al comprom¨ªs pressupostari dels Estats. La imprevisible actitud del nou president en un camp d'import¨¤ncia estrat¨¨gica podria emp¨¨nyer Europa a assumir un paper m¨¦s rellevant en el tauler internacional i accelerar la integraci¨® militar a la UE davant de la magnitud de reptes com el conflicte a Ucra?na o la guerra a S¨ªria.