La realitat de les sobiranies compartides

Ahir Francesc de Carreras escrivia en aquest mateix diari un article titulat Dom¨¨nech i la claredat on plantejava dues l¨ªnies argumentals i, al meu parer, una tesi de fons. Assenyalant la meva falta de claredat i confusi¨® en parlar de sobiranies m¨²ltiples i compartides (estic d'acord en qu¨¨ "els dirigents pol¨ªtics i els partits han de tenir-ho clar atesa la centralitat d¡¯aquesta q¨¹esti¨®"), afirmava que no era cert que hi hagu¨¦s un conflicte de sobiranies entre signar un tractat internacional com el TTIP i les sobiranies nacionals, com tampoc ho era que es pogu¨¦s parlar, en el cas d'un estat, de sobiranies m¨²ltiples. La tesi de fons seria, en aquest cas, que el proc¨¦s que hem viscut en aquestes darreres d¨¨cades, intensament des del 2008 fins a avui, no es podria caracteritzar com una subtracci¨® de sobiranies democr¨¤tiques.

Certament, com afirma Francesc de Carreras, en termes tradicionals la sobirania estatal s'ha definit com a ¨²nica, indivisible, inalienable, imprescriptible i absoluta. No cal potser anar a Bodin, com fa ell, ja que en aquest cas el te¨°ric del segle XVI pensa la sobirania com a poder que s'imposa a tots els subjectes de la comunitat sense estar sotm¨¨s a cap llei, en un exercici absolut que ¨¦s patrimoni exclusiu de l'Estat, ¨¦s a dir del sobir¨¤ que no ¨¦s cap altre que el rei. Un concepte que com a tal, no s'adapta a cap dels usos democr¨¤tics actuals. I aqu¨ª rau potser la difer¨¨ncia radical entre el meu plantejament i el seu al parlar de sobiranies: el de la teoria cl¨¤ssica o el de les realitats actuals. De fet, en l'actualitat, el concepte de sobiranies compartides no ¨¦s patrimoni d'En Com¨² Podem, ni meu. Sorgeix del debat internacional en el que cada cop ¨¦s m¨¦s clar que producte dels processos de globalitzaci¨® s'estan creant ¨¤mbits de sobirania democr¨¤tica o, m¨¦s sovint, no democr¨¤tica que s'imposen a les sobiranies cl¨¤ssiques. ?s per aix¨° que es parla de sobiranies post-westfalianes, en transici¨® o compartides.

De fet, aquesta realitat de facto es tradueix tamb¨¦ en realitats de iure. Aix¨ª, per exemple, l'article 11 de la Constituci¨® d'It¨¤lia, el 23 de la Constituci¨® d'Alemanya, el 28 de la grega o el 3 de l'eslovena, reconeixen les limitacions en la sobirania nacional en la mesura que s'integra en un camp de sobiranies m¨¦s ampli. Aquest debat no s'ha donat obertament a Espanya per les evidents implicacions pol¨ªtiques que tindria, ja que si s'accepta l'exist¨¨ncia de la possibilitat de compartir sobiranies el debat sobre la relaci¨® entre Catalunya i Espanya pren una dimensi¨® radicalment diferent. Per¨° que no s'hagi donat de manera oberta, no vol dir que no ens hagi afectat. Ho ha fet en el cas del debat sobre el Dret Penal Internacional, i la possibilitat que estigui per sobre de les respectives sobiranies de l'Estat, ho fa cada dia que una nova disposici¨® de la UE afecta les nostres vides, ho fa quan el Tribunal Constitucional en el seu Dictamen 1/2004 deixa clar que una Constituci¨® Europea imposaria l¨ªmits a la sobirania nacional, sense que aix¨° impliqui la necessitat de reformar la Constituci¨® Espanyola, ho fa, efectivament, quan es pensa de permetre el TTIP imposi tribunals no triats pels estats que dirimiran sobre la nostre vida econ¨°mica i social, sense que aquest tractat passi ni per refer¨¨ndum.

Aquest tanmateix no ¨¦s un debat jur¨ªdic, i en aquest camp Francesc de Carreras ¨¦s indubtablement un dels m¨¦s prestigiosos del pa¨ªs, sin¨® clarament pol¨ªtic, en un moment que estem vivint un proc¨¦s destituent, que buida de significat els nostres pactes socials m¨¦s b¨¤sics per d'alt, mentre per sota noves forces pol¨ªtiques i socials plantegen la necessitat d'obrir nous processos constituents que recuperin la democr¨¤cia i la sobirania. En un moment que tamb¨¦ es pret¨¦n apel¡¤lar a un concepte de sobirania nacional cap als diferents pobles de l'Estat, per evitar un debat, mentre no es defensa aquest mateix concepte quan es tracta de relacionar-se amb les grans estructures supraestatals o els poders econ¨°mics internacionals. Tan pol¨ªtic, que mentre Mariano Rajoy m'explicava en el marc del debat d'investidura ¡ªde manera did¨¤ctica, cal dir¡ª precisament que la sobirania era ¨²nica i indivisible, referint-se a la impossibilitat d'exercir el dret a decidir, Jacques Delors escrivia un article a EL PA?S on afirmava que "compartir nuestras soberan¨ªas es la mejor manera de defender nuestros intereses comunes". Aquest ¨¦s un dels problemes i realitats dels nostres temps. El primer pas per mi ¨¦s recon¨¨ixer que ¨¦s aix¨ª i el segon sens dubte ¨¦s fer-lo democr¨¤tic. Tant ¨¦s aix¨ª que els dos principals moviments sociopol¨ªtics dels nostres temps, el 15M i el moviment sobiranista catal¨¤, en el fons sorgeixen com un clam de sobirania, front a l'evid¨¨ncia que cada cop en tenim menys. No assumirem aquest repte amb Bodin certament, per¨° tampoc ho farem negant les grans transformacions que vivim, quan als reptes democr¨¤tics dels nostres temps hi oposem les receptes de sempre, el m¨¦s probable ¨¦s que al final del cam¨ª ens trobem tots plegats amb un Trump com a resposta.

Xavier Dom¨¨nech, portaveu d'En Com¨² Podem