Mat¨ª de sol a la Gardunya

Els alumnes estan atents als detalls, calculen les proporcions, tracen l¨ªnies en els seus cartipassos. Asseguts a la pla?a de la Gardunya, dibuixen els bancs, certament sofisticats, que hi ha aqu¨ª per acollir el rep¨°s del vianant. T¨¦ gr¨¤cia perqu¨¨ no aprofiten els seients (pocs i durs) sin¨® el bloc de pedra que els sustenten. Creativitat humana espont¨¤nia. Sense voler, la realitat d¨®na una lli?¨® a aquests futurs dissenyadors, si ¨¦s que aquest ¨¦s el cam¨ª que han escollit. M¡¯assec, al meu torn, a mirar la pla?a, d¡¯esquena a la Boqueria, just on el mercat ¡ªel berenador del turista¡ªes dissol en aquest espai de silenci i quietud. Enrere queden les reixes que protegeixen la Boqueria a les nits; estan plegades, de manera que aquesta entrada posterior ¨¦s simplement una volada desordenada que sedueix amb el seu ritme detingut.

La pla?a s¡¯est¨¤ fent per dues parts. D¡¯una banda, el solemne edifici de l¡¯Escola Massana, que no intimida perqu¨¨ la fa?ana principal est¨¤ dislocada: t¨¦ un cos sortint, com si un vaixell despistat s¡¯hagu¨¦s encaixat a la paret. Aquest detall, nimi, la dota de volatilitat. ?s com si passessin coses. L¡¯edifici, que s¡¯inaugurar¨¤ el curs que ve, est¨¤ ple de bastides, per¨° a trav¨¦s de la f¨¨rula se n¡¯endevina el color. ?s ¡°gris arquitecte¡±, un gris fosc que, em diuen, ¨¦s deutor del material que s¡¯empra i que avui omple els carrers de Barcelona. D¨®na als edificis una contund¨¨ncia de cop de puny a l¡¯ull. En els dibuixos inicials, la Massana era de color coure, que era una manera de donar la m¨¤ als murs circumspectes que l¡¯envolten, els de la Biblioteca de Catalunya. Davant creixen pisos socials que, pel que s¨¦, seran moderns i funcionals, sense res espectacular m¨¦s enll¨¤ de la seva funci¨®, indispensable. Al costat, l¡¯aparcament p¨²blic; va ser el primer que es va inaugurar.

Em quedo una estona mirant els espais de pas de la pla?a, que s¨®n petits i laterals. Em fa gr¨¤cia perqu¨¨ s¨¦ que Carme Pin¨®s, l¡¯arquitecta responsable de tot el conjunt, de cadascuna de les seves parts, tamb¨¦ comen?a el seu treball mirant. Carme Pin¨®s opina que l¡¯arquitectura ¨¦s solucionar problemes amb un plus de po¨¨tica. Tamb¨¦ diu que, quan es construeix un edifici nou, est¨¤ obligat a no avergonyir els que van arribar abans, que ¨¦s descriure l¡¯harmonia necess¨¤ria entre les parts. Alguna cosa m¨¦s que funcionalitat, alguna cosa menys que prepot¨¨ncia individual. Ho dic perqu¨¨ Pin¨®s va ser la primera dona d¡¯Enric Miralles, un arquitecte que no era precisament model de discreci¨®; explica ella que quan es van divorciar va tenir la sensaci¨® que, entre la gent de l¡¯ofici, sobrava. Que ning¨² no en donava ni cinc, per la seva carrera, perqu¨¨ tots suposaven que el geni era ell i que ella mirava. ?s aix¨ª de cruel, per m¨¦s que Miralles hagi perpetrat alguns desastres, obres estent¨°ries i excessives, mentre que Pin¨®s, discreta i elegant, s¡¯ocupa de servir el b¨¦ p¨²blic, la comunitat.

La primera pregunta, diu Carme Pin¨®s, ¨¦s quina relaci¨® volem crear entre l¡¯edifici i l¡¯entorn, entre l¡¯edifici i la gent. I ho diu una dona que comanda un estudi nombr¨®s, que no para de rebre premis i que construeix a mig m¨®n. Una dona que s¡¯espanta davant les ciutats descomunals de la Xina i que s¡¯encanta amb una posta de sol a la seva casa ¡ªdiminuta¡ª de platja mediterr¨¤nia. Parlant amb ella s¡¯ent¨¦n que l¡¯arquitectura ¨¦s l¡¯art de fer ciutats, com aquesta pla?a de la Gardunya ¡ªen obres durant anys perqu¨¨ la crisi va aturar el projecte en sec¡ª, que organitza un fragment de barri que en el futur estar¨¤ ple de veus joves, asseguts als bancs freds, tafanejant en el que queda de la Boqueria, els seus fant¨¤stics passadissos laterals avui sense terrasses, grosses les columnes in¨²tils.

Llegeixo l¡¯enquesta del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes: la professi¨® ja no ¨¦s el que era. Els joves treballen sols ¡ªaix¨° els impedeix assistir a concursos importants¡ª i construeixen poc perqu¨¨ no hi ha res per construir. Rehabiliten i refan i reordenen espais. Preval la funci¨® social sobre la pedra, hi ha m¨¦s gana que fama i riquesa. No ¨¦s mala escola, per¨° hauria de ser un aprenentatge temporal de mod¨¨stia i de valors col¡¤lectius, per despr¨¦s s¨ª, encarar l¡¯edifici que marqui perfil. Segur que llavors ser¨¤ adequat, intel¡¤ligent, sostenible i gens orgull¨®s; aix¨° s¨ª, carregat de po¨¨tica. Com ha de ser.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.