Converg¨¨ncia, evaporada

No sabem encara quin ser¨¤ el futur exacte, la capacitat d'influ¨¨ncia i la viabilitat de la recuperaci¨® del nacionalisme catal¨¤ (abans moderat) sota la barroca denominaci¨® de Partit Dem¨°crata Europeu Catal¨¤ (PDECat). El que s¨ª que sabem ¨¦s que la seva creaci¨® ha anat associada al paral¡¤lel proc¨¦s d'esclat de l'antiga Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU), primer, i de la consecutiva evaporaci¨® de Converg¨¨ncia (CDC).

Un esclat notable, ja que la formaci¨® bifront va exercir durant d¨¨cades el decisiu rol de pal de paller o partit hegem¨°nic de Catalunya. I molt rellevant en el conjunt d'Espanya: pel seu car¨¤cter de kingmaker o decisiu aliat parlamentari frontissa, pel seu comprom¨ªs amb la governabilitat i per la seva habilitat parlament¨¤ria ha estat coautor de m¨¦s lleis espanyoles que el PSOE o el PP per separat. Ha estat el tercer partit espanyol.

El sorgiment del PDECat ha comportat una tractament d'aprimament, via dr¨¤stica reducci¨® dels seus components ideol¨°gics. Era un catch-all party, un partit abra?a-ho-tot, gr¨¤cies al sincretisme d'una proposta poli¨¨drica (Els catalans i el poder, EL PA?S-Aguilar, 1994).

Tots els components d'aquesta oferta han acabat en l'enderrocament intern, o extramurs. El democristi¨¤ (Uni¨®), en promoure¡¯n el duet Artur Mas-Francesc Homs la dissid¨¨ncia interna, aconseguir-ne la ruptura i incentivar-ne l¡¯allunyament: per¨° Uni¨® encara existeix, tot i que endeutada i en sordina, mentre els seus dinamiters, Joan Rigol o N¨²ria Gispert, han desaparegut del mapa.

El component liberal ha sorgit en Lliures, nou moviment encap?alat amb un discurs efica? per a certa classe mitjana urbana per Antoni Fern¨¢ndez-Teixid¨® i alguns joves lleons convergents. D¡¯altres estan arxivats, com Germ¨¤ Gord¨® ¡ªa qui Mas va prohibir presentar-se a dirigir el nou partit¡ª; o Llu¨ªs Prenafeta, que braceja en aig¨¹es judicials, o l'hereu de la fam¨ªlia Flo?d, David Mad¨ª, el gran conspirador des de la seva sorprenent butaca a Endesa.

El vers¨¤til pragmatisme reformista hereu de Miquel Roca, a cavall entre el liberalisme i la socialdemocr¨¤cia, inicia un desmuntatge radical de la deriva secessionista iniciada per Mas. El c¨¤ustic llibre de Josep L¨®pez de Lerma (Cuando pint¨¢bamos algo en Madrid, ED-Libros, 2016) reflecteix la seva indignaci¨®.

El nucli nacionalista es va jubilar o es va apartar, despr¨¦s del desastre moral i la vergonya p¨²blica que es va haver d¡¯empassar el fundador, Jordi Pujol. I els franquistes o catalanistes (segons convingui), de l¡¯estil Josep Gomis, jeuen al mausoleu de l'oblit.

De manera que el nacionalisme-abans-moderat, ha desembocat en l'anor¨¨xia doctrinal, amb prou feines gaurible mitjan?ant noves operacions tacticistes de l'estil casa gran del catalanisme finan?ades m¨¦s o menys directament pels recursos del cas Palau. On radica la causa d'aquest desalentador resultat? Sense tenir una hip¨°tesi millor, en una triple fallida.

Primera, la del lideratge. El messianisme flexible del fundador va desapar¨¨ixer amb ell. El seu substitut, Mas, va donar el que va donar de si: el partit als ossos.

Segona fallida, la del poder del Poder. Els exconvergents ja no monopolitzen el Poder catal¨¤ (i van dilapidar el seu Poder espanyol). Com a m¨¤xim, el comparteixen amb Esquerra i la CUP, des de la debilitat. El Poder ¨¦s una fraga ¨²til d'unitat i capacitat atractiva per a qui el t¨¦. Per¨° ¨¦s indispensable per a una formaci¨® sense un un¨ªvoc ancoratge europeu (ni liberal, ni democristi¨¤, ni socialdem¨°crata o conservador, encara que una mica de cada) i, per tant, vulnerable a qualsevol crisi.

I tercera fallida, la de l'argamassa ideol¨°gica. Gastat el nacionalisme fundacional per l'¨²s, va minvar el ciment d'un magma ideol¨°gic tan polivalent. El fet de subtituir-ho per l'independentisme ¡ªcom a recepta radical pretesament adequada a la desesperaci¨® d'un segment de les classes afins¡ª ha estat letal en el m¨®n CiU: on abans hi havia un element cohesionador, ara opera un factor dissolvent.

Al cap i a la fi, de tot el que es va construir i derrocar en quatre d¨¨cades, nom¨¦s queden dos actius envejables: un president emp¨¤tic i valorat, Carles Puigdemont ¡ªla seva elecci¨® ha estat l'¨²nic gran encert de Mas¡ª, i una valuosa xarxa d'alcaldes i regidors experimentats. Per¨° el primer no vol eternitzar-se, i la segona surfeja en l'orfandat. S¨®n uns elements suficients per a la reconstrucci¨®?