El llegat de la millor pianista

Encara que sigui tan baixeta (1,49 m) que amb prou feines podia arribar als pedals, va agafar el comandament del teclat com un home, llan?ant les seves petites mans furiosament sobre les tecles per emetre les notes com una f¨¤brica brillant de colors i sonoritats¡±. La cita ¨¦s d¡¯una cr¨ªtica que va publicar la revista Time el 15 de desembre de 1967 d¡¯un recital de la pianista Alicia de Larrocha, el primer que va fer al Carnegie Hall de Nova York. Una de les desenes de cr¨ªtiques dels seus concerts, que al llarg de la seva vida musical de 70 anys destacaven dues coses: la perplexitat per la for?a d¡¯una dona aparentment fr¨¤gil i el perfeccionisme i sentiment de les seves interpretacions.

A De Larrocha (Barcelona, 1923-2009) no li agradava ser el focus de res, ni de la premsa ni de tot el soroll que hi havia al seu voltant. I encara menys volia que s¡¯escriv¨ªs un llibre sobre ella estant en vida: ¡°No, quan jo ja no hi sigui, feu el que vulgueu¡±, etzibava a la seva fam¨ªlia. Set anys despr¨¦s de la seva mort s¡¯ha editat Alicia de Larrocha. Notas para un genio (Alba), una biografia escrita per la periodista musical M¨°nica Pag¨¨s sobre la vida de qui va ser qualificada per la cr¨ªtica com la millor pianista del m¨®n. Una definici¨® que a ella no li agradava gens. El llibre est¨¤ profusament documentat a partir de l¡¯arxiu familiar que es conserva i que s¡¯est¨¤ organitzant a consci¨¨ncia al mateix pis de Sarri¨¤ on la pianista va viure des de 1976 fins a la mort. L¡¯objectiu de la fam¨ªlia ¨¦s que tot sigui accessible per internet.?

En arxivadors perfectament organitzats s¡¯alineen caixes i caixes amb milers de documents. Tamb¨¦ es conserven alguns dels vestits d¡¯algunes de les actuacions m¨¦s singulars d¡¯Alicia de Larrocha, que, en realitat, en aquest pis no s¡¯hi estava gaire temps: el poc que li quedava entre les interminables gires per Europa, els Estats Units, ?sia... arreu del m¨®n. Ni m¨¦s ni menys que 4.400 concerts i un centenar d¡¯enregistraments en 70 anys de carrera. Un pis, reformat per la seva filla, Alicia Torra, que est¨¤ impregnat d¡¯ella: records, fotos, cartes, retalls de premsa, tots els programes de m¨¤ dels seus concerts, discos, premis ¡ªuna cinquantena de nacionals i de tot el m¨®n¡ª i, per descomptat, el seu piano de cua Steinwey. ¡°Llavors el piano estava al costat de la sala. Quan era a casa, quan podia tancava la porta corredissa per tocar¡±, explica la seva filla. Per no ¡°molestar¡± els ve?ns li posava sordina: coixins i mantes que esmorte?en el so. El mateix feia als hotels, on solia demanar un piano per practicar, practicar i practicar.

Tot a la vida de la pianista estava supeditat a la m¨²sica. La seva fam¨ªlia, primer la dels seus pares i germans, i despr¨¦s la seva pr¨°pia, ho van assimilar des del primer moment. Va n¨¦ixer en una fam¨ªlia amb cultura musical: la seva mare va ser deixeble d¡¯Enric Granados i el seu pare solia tocar el viol¨ª. La seva tia Carolina, amb la qual tenia una estreta relaci¨®, era professora de piano. ¡°Totes les circumst¨¤ncies eren prop¨ªcies perqu¨¨ fos pianista¡±, deia la mateixa De Larrocha en un document que recull el llibre. Va aprendre les notes abans que les lletres. Un dia, despr¨¦s d¡¯escoltar en una de les classes de la seva tia interpretar La primavera d¡¯Edvard Greig, Alicia es va asseure al piano i la va tocar de mem¨°ria. La fam¨ªlia va decidir portar-la a l¡¯Academia Marshall, l¡¯escola continuadora de l¡¯Academia Granados. Als quatre anys, una Alicia amb un bucle sobre el front i les cametes penjant va tocar en una sala d¡¯audicions d¡¯aquesta acad¨¨mia. Dos anys m¨¦s tard va fer el seu primer concert en un dels palaus de la Fira de l¡¯Exposici¨® de Barcelona. D¡¯aquesta ¨¨poca ¨¦s una divertida foto publicada al llibre, en la qual es veu Alicia amb una partitura recolzada en una caixa i en la qual toca el piano. Amb set anys, el 1930, va debutar al Palau de la M¨²sica de Barcelona, i aquest mateix any l¡¯Ajuntament de Barcelona li va concedir una subvenci¨® de dues mil pessetes ¡°per contribuir que segueixi els seus estudis de piano¡±.

Van ser els seus pares, primer, els que van recollir tots els testimonis documentals dels concerts de la petita Alicia, que va evolucionar musicalment amb l¡¯ensenyament de Frank Marshall, el seu mestre i al qual venerava, segons queda clar en les desenes de cartes que li escrivia quan estava de gira fora de Barcelona.

¡°Es podria dir que estava posse?da pel piano¡±, explica l¡¯autora del llibre, M¨°nica Pag¨¨s, que va con¨¨ixer Alicia personalment. ¡°Espero tenir una altra vida per poder-me dedicar plenament a la m¨²sica¡±, va escriure De Larrocha en algun moment de la seva vida, i aquesta ¨¦s la frase que introdueix el llibre. Plenament o no, la veritat ¨¦s que en la vida que li va tocar viure la m¨²sica va ser la seva gran passi¨®. ¡°No he pensat mai en res, el meu ¨²nic ideal ¨¦s la m¨²sica i fer m¨²sica, per a mi ¨¦s com l¡¯aliment de la meva vida¡±, explicava en una entrevista. Ho va aplicar rigorosament, fins i tot a costa de la seva fam¨ªlia. Es va casar amb un altre pianista, Joan Torra. ¡°Ja n¡¯era un admirador abans de con¨¨ixer-la personalment i quan van comen?ar a festejar el meu pare li tenia una veneraci¨® total. En els primers anys van arribar a tocar junts, per¨° de seguida ell es va adonar que era ella la que despuntava, que era un geni¡±, subratlla la seva filla. ¡°Alicia era una noia independent i apassionada, de vegades molt fr¨¤gil, de vegades molt segura de si mateixa¡±, escriu Pag¨¨s.

Despr¨¦s d¡¯uns anys trenta prometedors, en ¨¨poca de la Rep¨²blica, en els quals la pianista enlla?ava concerts i recitals per Espanya, la Guerra Civil va imposar un for?at par¨¨ntesi i ¨¦s a partir dels quaranta que s¡¯inicia la seva carrera internacional. Que va ser imparable. Torra, llavors encara el seu xicot, va ser el seu primer agent, i despr¨¦s qui s¡¯entenia amb els representants de l¡¯artista. Tamb¨¦ va ser qui va continuar la tasca de documentalista: va encomanar a Alicia que li envi¨¦s dos programes de m¨¤ de cada un dels seus concerts. Per tenir registre de les seves actuacions, un amic de la parella, Constantin Malaxa, mel¨°man impenitent, portava un magnet¨°fon amb micro i gravava els concerts de la pianista a l¡¯Am¨¨rica del Nord. Centenars d¡¯aquestes cintes tamb¨¦ van anar a l¡¯arxiu familiar, ¡°ara les hem digitalitzat totes¡±, explica la seva filla obrint un calaix ple de ced¨¦s.

La tamb¨¦ pianista Rosa Sabater, Vict¨°ria dels ?ngels ¡ªeren coet¨¤nies¡ª, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Carles Suri?ach, Eduard Toldr¨¤ i Conxita Badia van ser alguns dels seus amics. El seu univers de relacions tamb¨¦ girava al voltant de la m¨²sica. Arthur Rubinstein explicava en una entrevista el 1974 que en una de les seves visites a l¡¯acad¨¨mia de Frank Marshall, amb qui l¡¯unia amistat, va escoltar tocar Alicia quan tenia sis anys: ¡°La vaig escoltar interpretar un nocturn de Chopin mentre les seves cametes ballaven a l¡¯aire. La seva forma de sentir la m¨²sica ¨¦s una cosa que ni s¡¯ensenya ni s¡¯apr¨¨n¡±. Un altre dels grans pianistes, Arturo Benedetti Michelangeli, tamb¨¦ va quedar sorpr¨¨s amb una interpretaci¨® d¡¯una jove De Larrocha ¡ªals 20 anys¡ª en un concurs a Ginebra. La pianista va compartir escenaris amb tots els grans m¨²sics i veus de l¡¯¨¨poca: el pianista Andr¨¦ Previn ¡ªamb qui va coincidir en 30 concerts i que escriu el pr¨°leg del llibre¡ª, el violoncel¡¤lista Mstislav Rostrop¨°vitx o el violinista Itzhak Perlman, per esmentar-ne nom¨¦s uns quants. A la soprano barcelonina Vict¨°ria dels ?ngels la va con¨¨ixer el 1940 quan van gravar juntes un disc de promoci¨® d¡¯un concurs patrocinat pel conyac Los Tres Cosacos de R¨¤dio Barcelona. I es van fer amigues, encara que van haver de passar 31 anys fins que compartissin escenari al Hunter College de Nova York.

¡°Durant set anys no van tenir fills. Al principi no els van buscar, i quan els volien, no venien. La van operar de l¡¯ap¨¨ndix i poc despr¨¦s es va quedar embarassada. Ella deia que alguna cosa havien fet, a m¨¦s d¡¯extreure-li ap¨¨ndix... El meu germ¨¤ Kiko va n¨¦ixer el 1957 i jo dos anys m¨¦s tard¡±, comenta Alicia. De Larrocha es va prendre un curt par¨¨ntesi professional, de tot just tres mesos, quan va tenir els dos fills. ¡°Va ser el meu pare qui va assumir la crian?a de tots dos. Van ser uns avan?ats al seu temps i van intercanviar els papers¡±, afegeix la filla, que reconeix la duresa de tenir la mare gaireb¨¦ sempre lluny. Tamb¨¦ ho va ser per a la pianista: ¡°La nena t¨¦ un gra al cap, ¨¦s molt gran? Em sembla que agafar¨¦ el primer tren...¡±, escrivia una angoixada Alicia al seu marit en una carta del 26 agost 1959 des de Santiago de Compostel¡¤la.

En una entrevista que li van fer el 1970, l¡¯artista va ser preguntada sobre si ser dona era un avantatge o un desavantatge: ¡°Per a mi no ¨¦s el fet de ser dona, sin¨® la posici¨® de la dona, o sigui, el fet que la dona es casa, t¨¦ fam¨ªlia, t¨¦ un marit, una llar. Aquesta ¨¦s la dificultat¡±. Estava conven?uda que eren els condicionaments socials i familiars els que impedien el desenvolupament de les dones. Ella agra?a al seu entorn, la seva fam¨ªlia, el fet d¡¯haver-se pogut dedicar a la seva ¡°vocaci¨®¡±. ¡°S¡¯escrivien cartes cada dia, i el meu pare es queixava que li explicava poques coses. Nosaltres tamb¨¦ li escriv¨ªem. Despr¨¦s ja va arribar el tel¨¨fon¡±, recorda la seva filla.

Petita d¡¯estatura i de mans menudes, no cessava d¡¯exercitar-se, precisament per poder arribar a la vuitena i sobrepassar-la fins a la desena ¡ªdues notes m¨¦s¡ª, cosa que no era problema per a pianistes amb mans m¨¦s grans. ¡°Jo la recordo sempre estirant el palmell de la m¨¤, fent exercicis a la taula, a casa, als restaurants, en qualsevol lloc¡±, diu la seva filla. ¡°Aquest dit petit ¨¦s el que em salva¡±, explicava l¡¯artista, perqu¨¨ el tenia m¨¦s llarg del normal.

¡°Les cartes i els programes han estat les principals fonts d¡¯informaci¨® per afrontar la biografia, les que va mantenir primer amb els seus pares i la seva tia, despr¨¦s amb el seu xicot i marit, amb el seu mestre Frank Marshall, amb els amics i amb els seus representants, especialment amb Felicitas Keller¡±, afirma Pag¨¨s, que ha estat treballant quatre anys en el text. El llibre ¨¦s, sobretot, un document que reflecteix la vertiginosa carrera professional de De Larrocha, a qui van arribar a batejar com Lady Mozart.

El seu primer concert als Estats Units va ser a Los Angeles en 1954. El seu amic i m¨²sic Carles Suri?ach va advertir que sense l¡¯etiqueta de Nova York ¡°no et volen enlloc. Per tant, cal pagar-se el concert¡±, escrivia en una carta, que conclo?a: ¡°No tinguis por d¡¯Am¨¨rica, et cuidarem b¨¦¡±. Les gires per Europa i Espanya ¡ªa Barcelona el seu escenari m¨¦s habitual va ser el Palau de la M¨²sica i posteriorment tamb¨¦ L¡¯Auditori¡ª se succe?en. A l¡¯estiu de 1961 va fer diversos concerts a l¡¯Argentina. Alb¨¦niz, Falla, Granados, Mompou, Turina, Montsalvatge, Mozart, Beethoven, Chopin, Rakhm¨¤ninov... el seu repertori era ampl¨ªssim. A De Larrocha no li agradava que l¡¯encasellessin com a pianista espanyola: ¡°S¨®c una pianista d¡¯Espanya¡±, aclaria l¡¯artista per fer ¨¨mfasi que anava m¨¦s enll¨¤ de la m¨²sica de compositors espanyols.

Amb 47 anys havia fet la volta al m¨®n. Li encantava viatjar, i no va tenir cap problema a fer-ho sola, tota una raresa en aquells anys. Quan arribava a la destinaci¨® l¡¯anava a buscar el seu representant o els amics. ¡°A l¡¯avi¨® estic com a casa¡±, recorda Alicia que deia la seva mare. Les d¨¨cades dels setanta, vuitanta i noranta van ser les m¨¦s centrades en les gires internacionals, especialment als Estats Units, on va arribar a actuar 16 vegades a Nova York en un any. En aquesta ciutat va tenir un apartament en el qual no faltava un Steinwey que li va cedir la marca perqu¨¨ practiqu¨¦s i que despr¨¦s, en morir l¡¯artista, va regalar a la fam¨ªlia.

¡°Quan el nostre pare va emmalaltir, ella va agafar un par¨¨ntesi per estar amb ell, que va morir el 1982. Nosaltres ja ¨¦rem grans, i ella va tornar amb m¨¦s dedicaci¨® encara a les seves gires i concerts, que no va abandonar fins que gaireb¨¦ va tenir 80 anys¡±, recorda Alicia. ¡°Necessitava audi¨°fons per seguir tocant. Les seves mans es ressentien de tant treball acumulat¡±, precisa Pag¨¨s al llibre. La gira de comiat dels escenaris va comen?ar el 2002 i els seus fills, Kiko i Alicia, es van presentar al Jap¨®, on estava actuant, per donar-li una sorpresa el dia que complia 80 anys. El 29 de novembre de 2003, a Jerez, l¡¯artista va escriure al programa de m¨¤: ¡°?ltim concert de la meva vida¡±. Va comen?ar llavors una vida familiar que, en realitat, no havia tingut mai, envoltada dels seus fills i de la seva n¨¦ta. L¡¯1 d¡¯octubre de 2004 es va trencar el f¨¨mur, ¡°all¨° va ser el principi del final¡±, apunta Pag¨¨s al llibre. La pianista va anar perdent progressivament les facultats per una degeneraci¨® neurol¨°gica. ¡°A mi se¡¯m feia molt estrany veure-la a casa¡±, diu la seva filla al pis familiar, on ella viu ara, envoltada de l¡¯esperit de la seva mare i, sobretot, de la seva m¨²sica.