Una lli?¨® d¡¯amor per la m¨²sica

En l¡¯art d¡¯Alicia de Larrocha, la devoci¨® per la m¨²sica, i una honestedat a prova de bombes, van marcar el rumb d¡¯una carrera triomfal als millors auditoris del planeta. Mai abans d¡¯ella, ni tampoc despr¨¦s, una artista espanyola va aconseguir mantenir durant m¨¦s de quatre d¨¨cades una posici¨® privilegiada i una pres¨¨ncia constant en el circuit de les grans orquestres dels Estats Units. Nom¨¦s el director Rafael Fr¨¹hbeck de Burgos, amb qui, per cert, va realitzar memorables concerts i enregistraments, va mantenir aquest estatus al competitiu mercat nord-americ¨¤. Per¨° ella, com a dona i com a pianista, va haver de lluitar contra tot tipus de prejudicis.

Alguna que una altra m¨¤ negra, alguns lobbies, van trigar m¨¦s del compte a acceptar el triomf ple d¡¯una dona pianista en determinats repertoris. Una cosa era parlar de les seves mans, petites ¡ªi per aix¨° la seva t¨¨cnica era tan especial i sorprenent en q¨¹estions de digitaci¨® i pot¨¨ncia sonora¡ª i una altra posar en dubte la seva capacitat de brillar en tot tipus de repertoris per la seva condici¨® de dona pianista.

I va acabar derrocant barreres i prejudicis pel seu carisma: el 1972 va ser capa? de posar dret el p¨²blic del m¨ªtic Carnegie Hall de Nova York tocant de manera fulgurant ¡ªhi ha un memorable enregistrament en directe, dirigit per Andr¨¦ Previn¡ª el Concert per a piano n¨²m. 3 de Serguei Rakhm¨¤ninov, etiquetat com una obra d¡¯homes per alguns m¨¤nagers, amb m¨¦s estupidesa que arguments musicals.

Va haver d¡¯aprendre les regles del joc, entre elles pagar de la pr¨°pia butxaca el seu recital de presentaci¨® a Nova York el 1955, al Town Hall, pr¨¤ctica habitual de la totpoderosa Columbia Artits, que invertia els seus recursos a publicitar l¡¯esdeveniment. L¡¯ascens va ser lent, per¨°, des del convenciment que sense un ¨¨xit continuat als Estats Units no es podia tenir una veritable carrera internacional, i va construir una gran carrera, sense concessions, amb la representaci¨® art¨ªstica de Herbert Breslin als Estats Units, mentre la inoblidable Felicitas Keller li feia d¡¯agent a la resta del m¨®n.

Ja ning¨² es va atrevir a discutir la seva genialitat com a int¨¨rpret, com a gran dama del piano i com a pianista, sense m¨¦s etiquetes. I ¨¦s que tocava Rakhm¨¤ninov com les grans llegendes del piano de tots els temps. Tocava igual de b¨¦ qualsevol repertori, i ho feia amb una sensibilitat musical, un respecte total a la partitura i una expressivitat desbordant.

Va aprendre amb el seu venerat mestre Frank Marshall els secrets de l¡¯estil i el geni d¡¯Enric Granados, Isaac Alb¨¦niz i Manuel de Falla; el 1941, amb 17 anys, va tocar per primera vegada al Gran Teatre del Liceu Noches en los jardines de Espa?a, dirigida per Jos¨¦ Cubiles, i durant tota la seva vida va ser la m¨¤xima refer¨¨ncia en aquesta obra. Per no parlar de les seves magistrals Iberia i Goyescas.

Naturalment, en un m¨®n tan propens a les etiquetes com el de la m¨²sica cl¨¤ssica, la seva fama com a int¨¨rpret de refer¨¨ncia de la m¨²sica espanyola la va acompanyar durant tota la vida, per¨° el seu repertori, del barroc a la m¨²sica del seu temps, no coneixia l¨ªmits. Les seves interpretacions de les obres de Falla, Alb¨¦niz, Granados, Turina i d¡¯altres grans compositors que van ser els seus grans amics ¡ªFrederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Carlos Suri?ach¡ª, romanen com un tresor musical imbatible. Per¨° no ¨¦s menys transcendent la seva afinitat i mestratge en Bach, Mozart, Haydn, Beethoven, Chopin, Schumann, Ravel, Scriabin i un llarg etc¨¨tera.

Encara que mai li van agradar ni els discos ni la fredor de l¡¯estudi d¡¯enregistrament, el seu llegat discogr¨¤fic oficial, en els segells Hispavox, Decca i BMG, ¨¦s fabul¨®s; per¨° hi ha molts tresors per descobrir, centenars d¡¯enregistraments privats de concerts, en directe, conservats en l¡¯arxiu familiar que la seva filla, Alicia Torra de Larrocha, projecta divulgar per enriquir el seu llegat: una selecci¨® d¡¯aquests meravellosos enregistraments, amb peces de Rakhm¨¤ninov, Chopin, Liszt, Scriabin, Ravel, Mompou, Marshall i Juan Torra, veu la llum en el disc que acompanya la seva primera biografia, escrita per la periodista M¨°nica Pag¨¨s Santacana des de l¡¯admiraci¨® profunda.