Avatars de la vida gai

Als anys del franquisme, i encara uns quants decennis m¨¦s, la condici¨® de gai no va ser cap bicoca. Els homosexuals ¡ªgeneralment els homes, menys les dones per amor de discreci¨®¡ª eren considerats tan reprovables com els ¡°vagos y maleantes¡±, i se¡¯ls aplicaven les mateixes lleis que a aquests. Aix¨° va obligar els gais a quedar-se, com encara es diu, ¡°a l¡¯armari¡±. Convenia que ning¨² no conegu¨¦s aquesta condici¨® d¡¯un hom, i aix¨° va comportar, com ¨¦s sabut o com es pot comprendre, privacions, malestar, dissimulacions est¨¨rils, segregaci¨®, insults hom¨°fobs i pres¨® en el pitjor dels casos.

La situaci¨® va canviar lentament a partir de la transici¨®, com tantes coses. Per¨° tothom que visqui en llogarrets o capitals comarcals tirant a la pudic¨ªcia ¡ªno s¨¦ per qu¨¨ m¡¯imagino que ser gai deu ser m¨¦s complicat a Vic que a Sitges¡ª, sap com ¨¦s dif¨ªcil, encara, tant assumir la condici¨® de gai com manifestar-la obertament. Per molts anys que passin, els gais, com les minories ¨¨tniques, com tot ¡°foraster¡± en el si d¡¯una comunitat en qu¨¨ predominin qualssevol costums o creences, seran una excepci¨® si la cosa es mira estad¨ªsticament. Totes les societats condemnen ¡ªo, simplement, miren amb recel, precauci¨® si m¨¦s no, dist¨¤ncia¡ª actituds o orientacions sexuals que es troben als ant¨ªpodes de la instituci¨® familiar-heterosexual, una de les columnes, ens agradi o no, de la forja d¡¯una societat.

A l¡¯inici de la normalitzaci¨® d¡¯aquesta tend¨¨ncia, els gais, a les grans ciutats, es trobaven en locals discrets, gens aparatosos ¡ªcom el fam¨®s Guinea, desaparegut, a Barcelona¡ª, dels quals poca gent, nom¨¦s els que hi ¡°entenien¡±, hauria sospitat que eren llocs excepcionals, rars endem¨¦s. Va passar el temps, i el col¡¤lectiu gai ¡ªi despr¨¦s totes les altres variants d¡¯orientaci¨® sexual, fins al punt que ara ja tenen un acr¨°nim i tot, LGTB¡ª va sortir progressivament de l¡¯armari, generalment amb timidesa, gr¨¤cies a una reconsideraci¨® de la q¨¹esti¨®, s¨¨ries de televisi¨® en qu¨¨ els homes es petonejaven, i, molt especialment, gr¨¤cies a les lleis que es van promulgar a Espanya, un pa¨ªs privilegiat, curiosament, dins el r¨¤nquing de llocs respectuosos amb totes les minories.

Per¨° quan ja estava tot normalitzat, quan les lleis protegien amb garanties aquest col¡¤lectiu, quan incl¨²s es pot elevar una demanda contra qualsevol persona que insulti un gai pel seu comportament sense haver fet mal a ning¨², les comunitats gais van comen?ar a sentir un orgull hiperb¨°lic i hipost¨¤tic, abrandat i carnavalesc, fervor¨®s i arborat. Almenys dos cops l¡¯any, a Barcelona, surten turbes de gais amb carrosses florides i policromes, ells mateixos mig nus i amb tatuatges, uniformats de closca i de bigoti, a manifestar l¡¯orgull de ser com s¨®n. No s¡¯ha vist, de moment, que els heterosexuals, que tamb¨¦ poden estar orgullosos de ser-ho, es manifestin anualment amb tanta d¡¯esplendor. Va passar que els gais, que havien estat molts anys amagats, un cop va haver trencat el bull van sortir de l¡¯armari per apar¨¨ixer a l¡¯aparador o la passarel¡¤la p¨²bliques. Alhora, als centres de trobada ¡ªara cr¨ªptics, llocs que semblen catacumbes¡ª, bona part dels gais practiquen en aquests moments una sexualitat desamorada, fren¨¨tica, regida per la llei del far west de veure qui desenfunda primer.

No jutjarem ¡ªme¡¯n guardi Jahv¨¨, que va destruir Sodoma sense filar prim¡ª aquest tipus de capteniment. Cadasc¨² per on l¡¯enfila i corri a dojo la felicitat: els espectacles p¨²blics sempre donen vida a una ciutat, i follar tamb¨¦ d¨®na, per activa i per passiva, una mica de vida. Ens limitarem a recomanar vivament a tots els lectors d¡¯aquest diari, siguin homos, h¨¨teros, trans o bi, el llibre que acaba de publicar Luisg¨¦ Mart¨ªn, El amor del rev¨¦s (Barcelona, Anagrama, 2016). Hi ha molt pocs escriptors gais que hagin estat capa?os de fer una confessi¨® autobiogr¨¤fica dels avatars que travessa un noi de fam¨ªlia burgesa i ¡°normal¡±, tan sincera, tan carregada de dignitat, tan eloq¨¹ent, tan valenta i tan poc pornogr¨¤fica.

Luisg¨¦ Mart¨ªn (1962) ha fet una obra mestra des del punt de vista de l¡¯estil, del l¨¨xic, de la descripci¨® d¡¯enrevessades situacions psicol¨°giques, i tamb¨¦ d¡¯algunes quantes de morboses: l¡¯autor no ¨¦s pudibund. Aix¨° supera gaireb¨¦ tot el que hom ha llegit sobre aquest tema. El llibre, sense focs d¡¯artifici, sense escarafalls per¨° tamb¨¦ sense exhibicions processionals, sense narcisisme ni victimisme, ser¨¤ llegit a gust per tothom, i ajudar¨¤ gais i familiars a fer-se una idea del lloc que ocupen en la vida homosexual ¡ªcom en l¡¯altra¡ª la bondat, la veritat i la bellesa.