Morir a l¡¯hivern per no tenir llum

La Rosa tenia 81 anys, vivia sola i Gas Natural Fenosa li havia tallat la llum al setembre. La matinada del diumenge al dilluns es va oblidar d'apagar les espelmes que il¡¤luminaven la foscor del seu pis al carrer Santa Anna de Reus (Baix Camp) i va arribar la cat¨¤strofe: el matal¨¤s va cremar i la dona va morir a l'acte. ?s el cinqu¨¨ cas en 10 dies; cinc morts per incendis provocats per espelmes, brasers o instal¡¤lacions el¨¨ctriques en males condicions.

Una menor de 14 anys va morir en caure des de la finestra d'un cinqu¨¨ pis en flames a Saragossa; un home de 95 anys va morir en l'incendi d'una resid¨¨ncia de gent gran a San Sebasti¨¢n de los Reyes (Madrid); dues dones de 102 i 81 anys van morir en inhalar el fum del foc que va cremar al seu pis al barri de Los Remedios de Sevilla... m¨¦s de 100 en el que va d'any; la meitat, gent gran. No tots pobres, per¨° el drama passa cada any amb l'arribada del fred.

La vulnerabilitat energ¨¨tica segueix causant v¨ªctimes (per incendis o malalties respirat¨°ries) malgrat les mesures preses per les empreses, les administracions p¨²bliques i les organitzacions no governamentals. No hi ha estad¨ªstiques oficials, per¨° un estudi de l'Acad¨¨mia de Ci¨¨ncies Ambientals assenyalava que es produeixen m¨¦s morts per aquest motiu que no pas per accidents de tr¨¤nsit. El 2015 van morir 1.126 persones a la carretera.

El barem per mesurar la pobresa energ¨¨tica al nostre pa¨ªs es basa en les fam¨ªlies que han de destinar m¨¦s del 10% de la renda a pagar l'electricitat i el gas dom¨¨stic. A Europa, la vara de mesurar se situa en les llars amb uns ingressos per sota del 60% de la mitjana nacional. Tant amb un criteri com amb l'altre, a Espanya hi ha m¨¦s de set milions de persones que no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada.

Durant anys, la vulnerabilitat energ¨¨tica ha estat un problema invisible. Creixia a poc a poc, per¨° ning¨² hi parava atenci¨®. Va haver d'arribar la crisi del 2008 perqu¨¨ els partits s'adonessin de la gravetat de la situaci¨®, encara que van optar per emprendre mesures pal¡¤liatives en lloc d'actuacions de tipus estructural com altres pa?sos europeus.

El 2009, el Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero va aprovar l'abonament social: un 25% de reducci¨® de la factura de la llum per a les llars que compleixin una d'aquestes tres condicions: fam¨ªlies amb tots els membres a l'atur, ser consumidors de baixa tensi¨® amb pot¨¨ncia instal¡¤lada inferior a 3 quilowatts o ser pensionista de m¨¦s de 60 anys cobrant la pensi¨® m¨ªnima.

Aquesta mesura s'ha mostrat insuficient, segons el diputat de Podem Rafael Mayoral, que insisteix que l'abonament social hauria de complementar-se amb una tarifa social i amb accions m¨¦s ¨¤mplies ¡°per defensar un dret fonamental¡±.

Altres pa?sos de la UE (a Europa hi ha 54 milions de persones en situaci¨® de vulnerabilitat energ¨¨tica) ja feia anys que prenien mesures per pal¡¤liar el problema: millora de l'efici¨¨ncia energ¨¨tica als habitatges, control del preu de l'energia i pol¨ªtiques de rendes familiars. No obstant aix¨°, a Espanya han hagut de ser els Governs aut¨°nomics i alguns ajuntaments els que s'han decidit a actuar per intentar frenar l'escalada provocada per la caiguda de les rendes familiars i l'augment del preu de l'electricitat.

Paradoxalment ¨¦s Catalunya (on va morir la Rosa dilluns a la matinada) la regi¨® m¨¦s avan?ada en la lluita contra la pobresa energ¨¨tica. Ha legislat en tres ocasions per evitar els talls als m¨¦s vulnerables. Va ser la primera comunitat que va intentar crear l'anomenada treva hivernal entre el novembre i el mar? en la qual no es pot tallar la llum a cap llar. La llei va ser recorreguda pel Govern espanyol davant del Tribunal Constitucional. La norma vigent estableix el principi de precauci¨® pel qual les el¨¨ctriques han d'assegurar-se, abans de tallar el subministrament, que la persona afectada no es troba en situaci¨® vulnerable.

Aquest principi de precauci¨® va fallar i que ha causat un enfrontament de l'empresa, Gas Natural Fenosa, l'Ajuntament de Reus i la mateixa Generalitat de Catalunya. Segons la companyia, existeix des del 2014 un acord amb el Consistori i s'ha at¨¨s 150 clients vulnerables. Afegeix que en la llista de ciutadans desvalguts no hi figurava el nom de Rosa P. V.

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, han sortit en tromba a culpar la companyia de la mort de la dona de 81 anys. Al seu parer, Gas Natural Fenosa va efectuar el tall de llum al setembre sense adequar-se a la llei.

A la resta d'Espanya s¨®n els Ajuntaments els que han d'informar les companyies el¨¨ctriques sobre les persones en situaci¨® de pobresa o de vulnerabilitat energ¨¨tica. A m¨¦s, Andalusia va aprovar el 2015 un programa extraordinari per al subministrament d'un m¨ªnim vital per valor de 6,5 milions d'euros, Gal¨ªcia va implantar en la darrera legislatura el tiquet el¨¨ctric total i el Pa¨ªs Basc va pressupostar 200.000 euros en subvencions per aquest any.

Els ajuntaments de Madrid i Barcelona han estat especialment actius en la defensa de les llars amb vulnerabilitat energ¨¨tica. Les seves alcaldesses, Manuela Carmena i Ada Colau (l'anterior alcalde, Xavier Trias, ja va intervenir en pagar factures), van incloure als seus programes electorals la prohibici¨® de tallar la llum a les llars amb rendes baixes i van proclamar que l'electricitat hauria de ser un dret b¨¤sic protegit. Encara que ahir, els representants del PSOE a l'Ajuntament de Madrid van denunciar que Carmena no havia dotat els diners previstos per afrontar el problema, que afecta 100.000 persones a la capital.