La visita de Llu¨ªs XIV a Barcelona

¡°Recordo quan Jean-Pierre L¨¦aud venia a Barcelona i comprava absenta pura a La Pen¨²ltima, la licoreria de la pla?a del Padr¨®. O aix¨° deien¡±, escriu Marcos Ord¨®?ez a Juegos Reunidos. Dijous l'actor va tornar a Barcelona amb prop¨°sits m¨¦s cin¨¨fils: fer costat a l'estrena de la pel¡¤l¨ªcula d¡¯Albert Serra La mort de Llu¨ªs XIV, on l'actor interpreta l'agonitzant Rei Sol. Va ser a la Filmoteca, que va aprofitar l'avinentesa per organitzar una segona sessi¨®, totes dues amb plens absoluts, sobre la Nouvelle Vague. L¨¦aud havia de presentar La nit americana, de Fran?ois Truffaut. Per¨° tot va estar a punt de no ser. L'actor, de salut fr¨¤gil, dimecres era a Madrid i va decidir tornar a Par¨ªs. Finalment, van aconseguir portar-lo a Barcelona, per¨° no va acudir a l'homenatge que s'havia preparat als cinemes Truffaut, precisament Truffaut, de Girona amb una retrospectiva del seu cinema. Faltava conv¨¨ncer-lo perqu¨¨ an¨¦s a la Filmoteca. El seu director, Esteve Riambau, sabent la predilecci¨® de L¨¦aud per Saint-Simon, li va suggerir fer una lectura d'aquest autor en lloc de la tradicional pr¨¨dica en una sessi¨® d'estrena. Va ser un argument convincent. Serra i L¨¦aud van preparar a l'hotel la lectura que es va fer al lloc i l'hora previstos. L¨¦aud tamb¨¦ va acceptar saludar fuga?ment els espectadors de La nit americana al final de la projecci¨®. Va ser breu, amb prou feines dues frases per comentar, suposo que amb ironia, que li havien dit que actuava tan b¨¦ al film que semblava que no actuava. ¡°Aquesta ¨¦s la ra¨® perqu¨¨ la pel¡¤l¨ªcula va guanyar l'Oscar de Hollywood¡±. I se¡¯n va anar. Al final, satisfet per l'acollida del p¨²blic va signar aut¨°grafs. La nit va acabar amb un sopar a l'Hotel Espa?a.

Que L¨¦aud recorri a Saint-Simon per explicar el seu paper al film de Serra, amb sostinguts episodis de mudesa, no ¨¦s una novetat. Aquest mateix mes va enviar al?Lib¨¦ration una carta amb citacions de Saint-Simon. Les mateixes citacions i reflexions que dijous va llegir a la Filmoteca. Saint-Simon relata el silenci que s'instal¡¤la despr¨¦s d'una brutal paraula del rei. Ning¨² gosa ni respirar. Un silenci que, al final, trenca el mateix rei parlant d'una carpa¡­ un animal mut. Per L¨¦aud, ¡°el que ¨¦s impressionant a la pel¡¤l¨ªcula no s¨®n les perruques o la mirada sobre la malaltia, la medicina i la mort. ?s el silenci del rei. Hi ha moltes preguntes que es poden plantejar per fer parlar el silenci, i no nom¨¦s el silenci de la mort¡±. I va continuar: ¡°M¡¯agrada interpretar aquest silenci que Llu¨ªs XIV mantindr¨¤ fins a la mort, hi est¨¤ present la quinta ess¨¨ncia del misteri de l'autoritat¡±. Albert Serra en va fer la traducci¨® i va explicar que la seva idea del film ¨Cparadoxalment bell¨C era retratar l'agonia de Llu¨ªs XIV d'una manera precisa i ¨ªntima. ¡°Una persona que s'enfronta a la mort davant dels altres, els cortesans i el mateix espectador, en una solitud trista". I el conseller Santi Vila va tancar l'acte amb una lloan?a a la puresa d'una creaci¨® que aconsegueix un ¨¨xit no prefabricat. A la sortida de la projecci¨® de La mort de Llu¨ªs XIV, el president de la Generalitat esperava al vest¨ªbul la seva dona, Marcela Topor, espectadora d¡¯aquesta sessi¨® tan especial.

L¨¦aud ¨¦s un personatge d'un notable rigor intel¡¤lectual, m'explica Vicen? Altai¨®, que al film interpreta un remeier fantasi¨®s i engany¨®s. Aquest L¨¦aud de 72 anys est¨¤ molt lluny d'aquell Antoine Doinel, de qui Truffaut, posant-hi molt de si mateix, va construir una biografia al llarg de cinc pel¡¤l¨ªcules comen?ant per l'entranyable?Els 400 cops, en la qual el nen Doinel aconseguia veure el mar per primera vegada. Un personatge procliu al desencant amor¨®s, mentider i embolicaire, amb una singular habilitat per naufragar.

L'actor va voler cancel¡¤lar la cita

L¨¦aud porta a la motxilla un historial que t¨¦ la companyia de bons cineastes: Bertolucci, Pasolini (que l¡¯enterra en una cort de porcs), Aki Kaurism?ki, Eustache, Philippe Garrel, Skolimovsky, Olivier Assayas... La mort de Truffaut, el su?cidi d¡¯Eustache i l'assassinat de Pasolini als anys vuitanta el van portar a un trencament personal. Al cinema, L¨¦aud ha estat moltes coses: vigilant nocturn, maoista, detectiu privat, reparador de televisors, venedor de flors, novel¡¤lista, Billy the Kid... A?L'¨²ltim tango era un cineasta eixelebrat que volia rodar un film amb la seva xicota (Maria Schneider) i a?El porn¨°graf?tornava a ser un director, aquesta vegada de porno, que buscava l'erotisme i no la simple gimn¨¤stica, aix¨° que Berlanga en deia ¡°cinema d'¨¨mbol¡±. A?La nit americana, que no ¨¦s de les pel¡¤l¨ªcules m¨¦s bones de Truffaut, interpreta un actor, un galant jove i un p¨¨l cregut. Per¨° dijous a Barcelona no en va venir cap, d'aquests. Ens va visitar un rei savi i cansat.