La impostura antisistema

L¡¯efecte Trump ¨¦s una plaga. S¨®n temps curiosos aquests en qu¨¨ els representants del sistema es presenten com antisistema. Diumenge que ve la dreta francesa celebra les prim¨¤ries per triar el candidat a les presidencials. Tots els participants menys un, Alain Jupp¨¦, s'autoqualifiquen d¡¯antisistema. Bling-bling Sarkozy es presenta com el candidat que ¡°parla als francesos de les coses de cada dia¡±, contra ¡°una elit a la qual tot li est¨¤ b¨¦¡±. L'enarca Bruno Le Maire promet ¡°posar fi a l'antic r¨¨gim i la tecnocr¨¤cia¡±. Fins i tot el discret i t¨ªmid conservador Fran?ois Fillon s'apunta a la subhasta contra la classe dirigent, ¡°arrogant i inefica?¡±.

Sarkozy va ser president de la Rep¨²blica, el 2008 va prometre reformar el capitalisme i quan el van fer fora Fran?a seguia igual que quan va arribar. Fran?ois Fillon va ser primer ministre amb Sarkozy. Qu¨¨ van fer per canviar aquest sistema tan degradat? Nom¨¦s Alain Jupp¨¦ mant¨¦ la dec¨¨ncia de no entrar en aquesta penosa subhasta, que t¨¦ com a objectiu l'electorat de Marine Le Pen. ?s el preferit en les enquestes, hi haur¨¤ una altra sorpresa?

Per si no fos prou, el jove Emmanuel Macron, exministre d'Economia d¡¯Hollande, acaba d'anunciar la seva candidatura per lliure a la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica, com una ¡°revoluci¨® democr¨¤tica profunda¡± contra ¡°un sistema bloquejat¡±, amb la cantarella que ell no se situa ni a la dreta ni a l'esquerra sin¨® al servei de tots els francesos. Va haver-hi un temps en qu¨¨ la dreta i l'esquerra es presentaven amb orgull, defensaven les seves posicions i confrontaven les seves idees sense cap vergonya. Ara toca dir que s'est¨¤ contra all¨° que ells mateixos han contribu?t a edificar, perqu¨¨ despr¨¦s d'haver perdut peu en la seva relaci¨® amb la societat entenen que ¨¦s el que la gent vol sentir. Pat¨¨tica deriva de la pol¨ªtica, a la qual alguns anomenen postveritat.

El diccionari d'Oxford ha definit aquesta paraula de moda. Postveritat: ¡°Relatiu o referit a circumst¨¤ncies en les quals els fets objectius s¨®n menys influents en l'opini¨® p¨²blica que les emocions i les creences personals¡±. Si ¨¦s aix¨ª, no veig la novetat: les emocions i les creences personals han tingut sempre un paper molt important en pol¨ªtica. D'altra manera com s'explica el pathos revolucionari o nacionalista o resistencialista o el furor competitiu amb qu¨¨ la gent busca reconeixement social?

La novetat no ¨¦s la influ¨¨ncia de les creences i les passions sin¨® la incapacitat de la pol¨ªtica institucionalitzada per captar-les, instal¡¤lada en una lectura economicista, tecnocr¨¤tica i estad¨ªstica de la realitat. La postveritat rau en les mentides dels que intenten atreure la gent presentant-se com el que no s¨®n i prometent el que no creuen. I el que ¨¦s greu ¨¦s que la ciutadania s¡¯ho prengui seriosament.

Aquest impostat furor antisistema ¨¦s simptom¨¤tic. En primer lloc: ¨¦s un reconeixement que el model socioecon¨°mic que anomenem globalitzaci¨® no funciona satisfact¨°riament, perqu¨¨ reparteix els costos i beneficis d'una manera tan injusta que amena?a directament la cohesi¨® de les societats. En segon lloc: confirma la impot¨¨ncia de la pol¨ªtica, els que ara es presenten com antisistema no van canviar res quan van governar.

En tercer lloc: la incapacitat de posar l¨ªmits a la deriva financera del capitalisme est¨¤ provocant una reacci¨® proteccionista, de replegament dels pa?sos a les seves fronteres tradicionals. Com diu Bruno Latour ¨¦s urgent obrir un cam¨ª entre la utopia globalitzadora i la utopia del retorn al passat. En quart lloc: aquest furor antisistema de reconeguts representants del sistema, converteix la pol¨ªtica en una dial¨¨ctica entre els falsos antisistema i els que segueixen reconeixent-se en el sistema, invocant, com va fer Obama a Gr¨¨cia, la reforma. I ha posat de moda el discurs de la moralitzaci¨® del sistema. ?s moralitzable el capitalisme? Crec que no, per¨° ho deixo per a un altre dia.

En cinqu¨¨ lloc: aquesta reducci¨® del debat pol¨ªtic al pla A (Clinton, Jupp¨¦) i el pla B del sistema venut com antisistema (Trump, Le Pen o Sarkozy) posa en evid¨¨ncia el frac¨¤s de l'esquerra i la necessitat d'una pressi¨® ciutadana que reequilibri una pol¨ªtica que camina imparablement cap a l'autoritarisme iliberal i postdemocr¨¤tic. No crec que sigui necessari recordar la llista: Trump, Putin, Xi Jinping, Erdogan, Orban, Al-Sissi, Maduro, Duterte i tants d¡¯altres.