La ¡®crisi dels antibi¨°tics¡¯ s¡¯agreuja a Europa

La ci¨¨ncia va aconseguir guanyar la batalla als bacteris en la primera meitat del segle XX, per¨° un segle despr¨¦s aquests microorganismes estan contraatacant, i el m¨®n no est¨¤ preparat per plantar-los cara. Els experts del Centre Europeu per a la Prevenci¨® i el Control de Malalties (ECDC, per les sigles en angl¨¨s) han alertat aquest divendres, Dia Europeu de l'?s Prudent dels Antibi¨°tics, que les resist¨¨ncies als antibi¨°tics estan augmentant al continent i que cada vegada ¨¦s m¨¦s habitual trobar que bacteris comuns, causants d'infeccions urin¨¤ries i respirat¨°ries, ja no responen tampoc als f¨¤rmacs m¨¦s potents, l'¨²ltima l¨ªnia de defensa.

M¨¢s informaci¨®n

Troben un superbacteri immune a l¡¯antibi¨°tic m¨¦s potent

None

Es calcula que nom¨¦s a la Uni¨® Europea la resist¨¨ncia antimicrobiana s¡¯end¨² cada any 25.000 vides. A tot el m¨®n, 700.000 persones moren a causa de les infeccions resistents als f¨¤rmacs. Es tracta no nom¨¦s d'un greu problema de salut sin¨® tamb¨¦ econ¨°mic i de sostenibilitat dels sistemes sanitaris. L¡¯ECDC recorda que els hospitals gasten, de mitjana, entre 10.000 i 40.000 euros addicionals per cada pacient que tracten per una infecci¨® bacteriana resistent. Si els propers anys no es desenvolupen nous antibi¨°tics que substitueixin els que estan perdent efectivitat ¡ªla temuda era postantibi¨°tics¡ª, es calcula que l'any 2050 moriran 10 milions de persones a l'any al m¨®n. En aquest cas, Europa perdria entre el 1% i el 4,5% del seu producte interior brut.

¡°La resist¨¨ncia al bacteri Klebsiella pneumoniae suposa una preocupaci¨® creixent a Europa. M¨¦s d'una tercera part de les mostres examinades el 2015 s¨®n resistents almenys a una de les fam¨ªlies d'antibi¨°tics que vigilem, i la resist¨¨ncia combinada en diverses fam¨ªlies ¨¦s habitual¡±, va assenyalar Andrea Ammon, directora en funcions de l¡¯ECDC, durant la jornada del Dia Europeu de l'?s Prudent dels Antibi¨°tics, celebrada aquest divendres a Brussel¡¤les. Les difer¨¨ncies entre pa?sos criden l¡¯atenci¨®, segons destaca l'¨²ltim informe. En general, les resist¨¨ncies s¨®n m¨¦s elevades als pa?sos del sud i de l'est d'Europa.

El coneixement que tenen els ciutadans europeus sobre l'¨²s correcte dels antibi¨°tics ¨¦s encara molt baix, va destacar el comissari de Salut, Vytenis Andriukaitis, que va comen?ar la seva presentaci¨® resumint un petit treball de camp realitzat pels seus col¡¤laboradors al barri europeu de Brussel¡¤les. Despr¨¦s de visitar diverses farm¨¤cies de la zona, van comprovar que es venen 3,1 envasos d'antibi¨°tics per 1.000 habitants al dia, una xifra excessivament alta. ¡°La gent no sap que els antibi¨°tics no curen si tens un virus i que no s¨®n efectius contra els refredats¡±, va dir com a exemple de la falta de conscienciaci¨®.

Desconeixement a Espanya

Un eurobar¨°metre publicat el juny passat va mostrar un desconeixement generalitzat sobre la veritable utilitat dels antibi¨°tics, especialment a Espanya, on la meitat de la poblaci¨® creu que aquests f¨¤rmacs maten els virus i el 45% creu que s¨®n efectius contra refredats i grips. Espanya tamb¨¦ destaca en les ¨²ltimes dades publicades per l¡¯ECDC pel seu consum d'antibi¨°tics. ?s un dels pa?sos en qu¨¨ m¨¦s ha crescut entre el 2011 i el 2015.

Espanya apareix en el n¨²mero 20 d'un total de 30 pa?sos a la taula dels que consumeixen m¨¦s antibi¨°tics per habitant, segons dades del 2015, per¨° es tracta d'informaci¨® esbiaixada, ja que nom¨¦s inclou el consum amb recepta de la Seguretat Social. No compta, per tant, els antibi¨°tics receptats per metges o assegurances privades i els que, tot i que no est¨¤ perm¨¨s, se segueixen venent sense recepta. Els registres mostren enormes difer¨¨ncies entre els estats membres. A Gr¨¨cia, per exemple, es consumeixen tres vegades m¨¦s antibi¨°tics per persona que a Holanda.

El bacteri Klebsiella pneumoniae, que causa infeccions del tracte urinari i pneum¨°nies, ¨¦s un dels que m¨¦s preocupa a Europa, va destacar tamb¨¦ Dominique Monnet, cap del programa de resist¨¨ncia antimicrobiana de l¡¯ECDC. Especialment perqu¨¨ les resist¨¨ncies als antibi¨°tics anomenats carbapen¨¨mics han crescut els ¨²ltims quatre anys, des del 6,2% de mitjana al 8,1%. Aquest grup d'antibi¨°tics pertany als que es coneixen com ¡°d'¨²ltim recurs¡±, per aquest motiu, preocupa tant el fet que en alguns pa?sos com Gr¨¨cia les resist¨¨ncies superin ja el 50%. Monnet va destacar que, tot i que les dades encara s¨®n baixes, a Espanya i Portugal han augmentat.

¡°Tots els l¨ªders mundials han aprovat una declaraci¨® que recull la import¨¤ncia de prendre mesures contra aquest desafiament¡±, va recordar Danilo Lo Fo Wong, director del programa de control de resist¨¨ncies antimicrobianes de l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS). L¡¯Assemblea General de les Nacions Unides va signar el setembre passat una declaraci¨® per coordinar els estats membres. ¡°?s la quarta vegada que es pren una decisi¨® a aquest nivell sobre una amena?a sanit¨¤ria¡±, va destacar Wong. Despr¨¦s del VIH/sida, l'ebola i les malalties no transmissibles, com les cardiovasculars o el c¨¤ncer, l¡¯ONU ha acordat lluitar contra la resist¨¨ncia als antibi¨°tics.