L¡¯oportunitat d¡¯Iceta

?s dif¨ªcil comprendre per quina ra¨® una bona part del moviment sobiranista catal¨¤ identifica refer¨¨ndum amb independ¨¨ncia. Com si un refer¨¨ndum pogu¨¦s llan?ar nom¨¦s un resultat favorable als seus desitjos. Hi ha bastants indicis que apunten al fet que aquesta identificaci¨® ¨¦s un error i que la societat catalana est¨¤ dividida sobre aquest assumpte en dues meitats de mida molt semblant. L¡¯¨²ltim ¨¦s el sondeig recent del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO), que mostra un empat entre partidaris i contraris a la independ¨¨ncia, encara que amb un avantatge dels segons d¡¯escasses d¨¨cimes.

?s un empat, que oscil¡¤la en favor d¡¯uns o altres, per¨° amb molt poc marge, una indefinici¨® molt estable, valgui la paradoxa, i ning¨² sap fins a quan pot durar. La setmana passada, no obstant aix¨°, Miquel Iceta, el reelegit primer secretari del PSC, va augurar de forma una mica solemne, emf¨¤tica, que si el Govern de Puigdemont-Junqueras mant¨¦ les seves posicions actuals, s¡¯encamina no cap a la independ¨¨ncia sin¨® cap al frac¨¤s, la frustraci¨® i el desastre. El frac¨¤s vindria, segons el dirigent socialista, d¡¯haver ofert la independ¨¨ncia com una soluci¨® miraculosa a tots els problemes i no haver aconseguit ni independ¨¨ncia ni solucions. El desastre resultaria de dividir la societat en meitats cada vegada m¨¦s enfrontades.

Iceta creu que aquest escenari ¨¦s una oportunitat d¡¯or per al seu partit. Ho ha explicat sense embuts al congr¨¦s del PSC i al comit¨¨ federal del PSOE i ho ha dif¨®s en tots els f¨°rums possibles. El PSC sost¨¦ que el di¨¤leg, la negociaci¨® i el pacte que han estat l¡¯instrument estrat¨¨gic del catalanisme en l¡¯¨²ltim mig segle tenen encara recorregut per incrementar l¡¯autogovern. Est¨¤ tan conven?ut del paper de mediador que amb aquestes idees el PSC pot i ha de jugar en aquesta conjuntura dif¨ªcil, que defensar-lo el va portar a enfrontar-se a la majoria del Comit¨¨ Federal del PSOE en la dram¨¤tica reuni¨® en qu¨¨ el socialisme espanyol va decidir permetre la investidura de Mariano Rajoy. L¡¯argument d¡¯Iceta va ser que pel PSC votar a favor de Rajoy, encara que fos mitjan?ant una abstenci¨®, equival en el context catal¨¤ a decantar-se en favor d¡¯un dels responsables del conflicte i de l¡¯abs¨¨ncia del di¨¤leg ¡°i llavors deixar¨ªem de ser ¨²tils per bastir ponts¡±.

Refor?a aquesta posici¨® el fet que el sistema catal¨¤ de partits es troba en plena transformaci¨® des del 2010 i en aquests moments de canvi, el PSC es troba, sense haver-ho buscat expressament, com gaireb¨¦ l¡¯¨²nica for?a ¨²til per representar l¡¯univers social catalanista. ERC, el PDECat i la CUP formen el front independentista. El PP i Ciutadans integren el front del nacionalisme espanyolista, en versi¨® s¨¨nior i j¨²nior, respectivament. Dit en les paraules del mateix Iceta, ¡°l¡¯antiga CiU ha estat absorbida pel magma independentista, Uni¨® no ha aconseguit representaci¨® parlament¨¤ria, i Iniciativa es troba en proc¨¦s de conflu¨¨ncia amb altres forces pol¨ªtiques i socials que encara estan en la fase de definir el seu projecte¡±. Qu¨¨ queda, doncs, a l¡¯escenari catal¨¤? El socialisme catalanista i reformista, amb la seva oferta de di¨¤leg, unitat civil i federalisme. Almenys, fins que no es buidi la inc¨°gnita del nou partit impulsat per Ada Colau. I mentre el PSOE no el contradigui, com pretenen bona part dels seus dirigents regionals.

Aquesta oportunitat arriba al PSC, no obstant aix¨°, quan viu les seves hores m¨¦s baixes. I no nom¨¦s pel seu actual conflicte amb el PSOE. El socialisme ha vist com des del 2010 el seu suport electoral es redueix elecci¨® rere elecci¨® i no sembla que les seves expectatives hagin de millorar. Els nous competidors s¡¯estan consolidant, amb l¡¯efecte de reduir fins a l¨ªmits insospitats l¡¯espai electoral antany indisputat. Si als socialistes els votessin en les properes eleccions generals nom¨¦s els qui segons el CIS estan actualment decidits a seguir fent-ho, obtindrien 37 diputats. O 55 si se¡¯ls afegeixen els qui encara simpatitzen amb ells. Aquestes magres expectatives propicien un tancament del PSOE sobre posicions cada vegada m¨¦s properes al PP en el pla del nacionalisme: una sola naci¨®, un sol partit socialista. Iceta ho t¨¦ clar: el que m¨¦s l¡¯horroritza ¨¦s que la incapacitat d¡¯acceptar les difer¨¨ncies i gestionar les discrep¨¤ncies que ha demostrat el PSOE en el seu ¨²ltim conflicte serveixin perqu¨¨ a Catalunya ¡°molta gent ¨¦s capa? de conv¨¨ncer-se que aix¨° del federalisme no ¨¦s viable i s¡¯acabi resignant a la independ¨¨ncia com una cosa inevitable¡±.