Les principals novetats de la nova gram¨¤tica catalana (I)

Qui esperi grans novetats pel que fa a l¡¯admissi¨® de noves formes i estructures ling¨¹¨ªstiques s¡¯endur¨¤ una decepci¨®. O no. Perqu¨¨ el que destaca de la GIEC ¨¦s la manera com la descripci¨® de la llengua es modula a trav¨¦s d¡¯orientacions i no pas de prescripcions expl¨ªcites, en tant que s¡¯hi ometen sistem¨¤ticament els mots correcte i incorrecte i queda per a l¡¯usuari la decisi¨® d¡¯emprar o no aquestes admissions. Alguns exemples:

L¡¯¨²s del gerundi per expressar l¡¯acci¨® posterior al verb (en frases com S¡¯han examinat aprovant l¡¯assignatura), i que en la gram¨¤tica de Fabra de 1956 dona lloc a ¡°una frase incorrecta¡±, passa a ser aqu¨ª ¡°inadequat¡±, o b¨¦ no ¨¦s ¡°viable¡± o ¡°apropiat¡±.

Es presenta com una forma normal, aix¨° s¨ª, amb l¡¯etiqueta de col¡¤loquial i substitu?ble per el en registres formals: Sempre em diu lo que he de fer. Tenint en compte l¡¯adequaci¨® al registre, es pot entendre com a forma v¨¤lida, per exemple, en una ficci¨® audiovisual que busqui la versemblan?a.

Una estructura com Porto tres dies sense fumar, tradicionalment substitu?da per Fa tres dies que no fumo, ¨¦s considerada una ¡°construcci¨® temporal relativament recent¡±.

Es consagra finalment la possibilitat d¡¯usar indistintament per o per a per a les construccions finals, d¡¯acord amb els parlars que diferencien cada f¨®rmula. Val a dir, per¨°, en les explicacions la GIEC utilitza per a.

Si finsaraera una estructura sistem¨¤ticament perseguida com a interfer¨¨ncia de el qual, ara ¡°en registres informals tamb¨¦ apareix la construcci¨® d¡¯influ¨¨ncia forana el que precedida d¡¯una preposici¨®¡±. I hi afegeix: ¡°Es tracta d¡¯un recurs que s¡¯evita en els registres formals, en qu¨¨ s¡¯usa el relatiu compost el qual¡±.

Un respir per al lector amo?nat: exemples com tinc que venir o hi ha que dir continuen exclosos del que entenem per catal¨¤ correcte, en tant que ¡°no s¨®n acceptables¡± (imagina¡¯t n¡¯hi ha que dir).

La GIEC obre finalment la porta a utilitzar frases com A l¡¯entrar ell, tots l¡¯al?aren, al costat de la construcci¨® en + infinitiu, ¡°a la qual s¡¯ha donat prefer¨¨ncia en els registres formals¡±. Com que no sembla que hi posi restriccions, cal entendre que ¨¦s v¨¤lida en tots els contextos.

Es consagra la possibilitat de combinar dos pronoms febles amb el pronom hi en funci¨® de complement indirecte, d¡¯acord amb la variant dialectal: li¡¯l, li la, li¡¯ls, li les en valenci¨¤, per¨°: l¡¯hi, la hi, els hi, les hi en la major part del domini ling¨¹¨ªstic. Tamb¨¦ es resol el sistema en combinaci¨® amb els pronoms en i ho (n¡¯hi, l¡¯hi).

La nova gram¨¤tica no s¡¯ha obert a la possibilitat que la f¨®rmula ¨¦s clar pugui ser lexicalitzada en una proposta recent, un esclar molt abundant: ¡°L¡¯expressi¨® ¨¦s clar (...) ¨¦s una interjecci¨® que expressa que es troba del tot evident all¨° que es diu¡±, i s¨ª que recull la possible pronunciaci¨® amb la e inicial neutralitzada. En la llista d¡¯interjeccions no hi trobem tampoc sisplau sin¨® si us plau.