Antoni i Cle¨°patra: quan estimar radicalment tamb¨¦ ¨¦s pol¨ªtica

¡°El temps no pot marcir-la, ni el costum assecar la seva infinita varietat¡±, diu de Cle¨°patra Enobarbo, l¡¯amic i ajuda de camp de Marc Antoni inventat per Shakespeare. Una nova Cle¨°patra ens visita juntament amb el seu estimat, tots dos en un format molt diferent de l¡¯usual. Ant¨®nio e Cle¨®patra, del reconegut director i actor portugu¨¨s Tiago Rodrigues (Lisboa, 1977), que es representa al Temporada Alta el dissabte (Teatre de Salt, 21 h), ¨¦s una aproximaci¨® original a la trag¨¨dia de Shakespeare que redueix una de les obres m¨¦s concorregudes del bard (37 personatges sense comptar les serps) a nom¨¦s els dos protagonistes, i fa que els interpretin dos ballarins i core¨°grafs, Sofia Dias i V¨ªtor Roriz, parella al m¨®n real.

L¡¯espectacle ¨Cque dura una hora i quart i que es va poder veure al festival d¡¯Aviny¨® de l¡¯any passat (2015)¨C, s¡¯origina amb Shakespeare per¨° no dubta a emprar tamb¨¦ altres elements, fins i tot de la Cle¨°patra de Mankiewicz. ¡°?s una pe?a de nova creaci¨® inspirada en la trag¨¨dia de Shakespeare ¨Ccom el mateix Shakespeare es va inspirar en materials previs, en Plutarc, en altres obres sobre la parella¨C per¨° no la mateixa trag¨¨dia¡±, explica Rodrigues a aquest diari. ¡°?s d¡¯alguna manera com una mem¨°ria de la trag¨¨dia, d¡¯alg¨² que l¡¯havia vist i es decideix a intentar explicar el que recorda de l¡¯obra. Aquest ¨¦s el punt de partida. Tamb¨¦ em semblava interessant oferir aquesta trag¨¨dia, una de les m¨¦s monumentals de Shakespeare amb nom¨¦s dos actors, que a m¨¦s s¨®n ballarins i core¨°grafs i en un escenari molt auster¡±.

El director, en l¡¯actualitat al capdavant del Teatre Nacional D. Maria II de Lisboa (que produeix el muntatge, de la companyia Mundo Perfeito), recalca que a Antoni i Cle¨°patra de Shakespeare ¡°hi ha alguna cosa que ens toca molt: aquests dos amants madurs, gens ingenus, tan diferents de Romeu i Julieta, que no entenen encara els mecanismes de l¡¯amor. Aqu¨ª, molt lluny d¡¯aquesta puresa primera, tenim dues persones que ho han viscut tot, que coneixen el govern i el poder, han governat, mentit, manipulat, s¨®n c¨ªnics i cruels, i saben que en ¨²ltima inst¨¤ncia arrisquen perdre-ho tot. I entre ells sorgeix una forma molt radical d¡¯amor, en un m¨®n d¡¯ambici¨® i pol¨ªtica¡±.

Nom¨¦s dos actors, que a m¨¦s s¨®n core¨°grafs i ballarins, interpreten el muntatge del conegut director portugu¨¨s

Rodrigues considera que aquestes circumst¨¤ncies acosten molt Antoni i Cle¨°patra al nostre temps, ¡°molt c¨ªnic, racional, premeditat¡±. En aquest context, subratlla, ¡°estimar radicalment tamb¨¦ t¨¦ un significat pol¨ªtic¡±. Al director li agrada a m¨¦s que Marc Antoni i Cle¨°patra intercanvien les seves visions, s¨®n capa?os, diu, de veure un a trav¨¦s dels ulls de l¡¯altra, un home capa? d¡¯adoptar la visi¨® d¡¯una dona i viceversa, i un occidental que mira com una oriental i a l¡¯inrev¨¦s. ¡°Em sembla una dicotomia molt interessant, i, una vegada m¨¦s, una cosa que transforma l¡¯amor en gest pol¨ªtic¡±.

Qu¨¨ aporta que els actors siguin core¨°grafs i ballarins? ¡°T¨¦ un impacte visual molt clar, per la forma de moure¡¯s i gesticular. Hi ha un h¨¤bit, una fisicitat, en ells que imprimeix un dinamisme, un ritme i una est¨¨tica a l¡¯espectacle. La seva pres¨¨ncia ¨¦s molt exacta, molt matem¨¤tica, amb una part de repetici¨® (¡°Antoni inspira, Cle¨°patra expira, Antoni inspira, Cle¨°patra expira¡±), que evidencia l¡¯obsessi¨® dels personatges l¡¯un per l¡¯altra¡±.

Per Rodrigues, ¨¦s molt interessant veure com Antoni i Cle¨°patra s¡¯alliberen de les xarxes de la trag¨¨dia: ¡°Ho fan lliurant-se a ella amb tot el lliure albir, com Ant¨ªgona o Ifig¨¨nia, podrien sobreviure, sobretot Cle¨°patra, per¨° la veritable vict¨°ria de l¡¯heroi tr¨¤gic ¨¦s mostrar que ¨¦s amo de la seva destinaci¨®. Aix¨° m¡¯interessa molt¡±.

El director recalca la gran responsabilitat dels actors de fer uns Antoni i Cle¨°patra que no s¨®n els de Shakespeare. ¡°M¡¯interessava dialogar amb l¡¯obra de Shakespeare per¨° tamb¨¦ amb altres fonts. Hi ha refer¨¨ncies al present per¨° no actualitzo la trag¨¨dia, no s¨®n un Antoni i una Cle¨°patra d¡¯avui. S¨®n dos actors que expliquen una cosa que va passar fa temps i que es van ficant en la pell dels amants. L¡¯acte encantatori d¡¯explicar la hist¨°ria contamina els mateixos contadors i configura un doble pla. El present tamb¨¦ hi ¨¦s perqu¨¨ ens alimentem no nom¨¦s de Shakespeare i Plutarc sin¨® d¡¯altres fonts menys pures com la m¨²sica de la pel¡¤l¨ªcula de Mankiewicz (d¡¯Alex North), la figura d¡¯Elizabeth Taylor, i altres pres¨¨ncies de la cultura popular: cal no oblidar que Cle¨°patra ¨¦s una idea de dona, d¡¯exotisme i de poder intemporals, gaireb¨¦ un arquetip¡±.

Sofia Dias va actuar embarassada a Aviny¨®. No van tenir la temptaci¨® de posar al nen Alejandro Helios o ¨Cimagino que menys¨C Ptolomeu Filadelfo, els noms dels dos fills homes de Cle¨°patra i Antoni? (van tenir tamb¨¦ una noia, Cle¨°patra Selene, bessona del primer). ¡°No¡±, riu el director, ¡°es diu Artur!¡±.