Hist¨°ria de dues gram¨¤tiques

El passat 29 de setembre el ple de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC) va ratificar l¡¯esperada Gram¨¤tica de la llengua catalana(GIEC), la primera gram¨¤tica normativa institucional i l¡¯obra que completa la trilogia de qu¨¨ ha de disposar qualsevol llengua de cultura, juntament amb el diccionari (2007) i l¡¯ortografia, ja aprovada i a l¡¯espera de publicaci¨®.

Gaireb¨¦ cent anys despr¨¦s de la primera Gram¨¤tica catalana de Pompeu Fabra, de 1918, amb l¡¯etiqueta de normativa ¡ªtot i no ser-ho realment¡ª, les dues obres contrasten en un primer cop d¡¯ull, tant per la magnitud (sint¨¨tica la fabriana, exhaustiva la institucional) com pels processos d¡¯elaboraci¨® i els principis que guien tots dos textos. Aix¨ª com l¡¯any 1918 les urg¨¨ncies de la societat catalana van portar a la fixaci¨® de principis normatius b¨¤sics que permetessin el desenvolupament homogeni del codi escrit, amb la GIEC l¡¯Institut es dota d¡¯una eina que supera la cotilla de la normativa per establir uns nous par¨¤metres de la correcci¨® ling¨¹¨ªstica a partir de la completa descripci¨® de la llengua.

La gram¨¤tica es modernitza i es projecta al segle XXI, per¨° ara falta saber si l¡¯usuari de la llengua, en general insegur pel pes que tradicionalment s¡¯ha donat a la norma, ser¨¤ prou madur per assimilar una proposta que flexibilitza les intruccions i que, en bona mesura, relega al seu criteri l¡¯¨²s d¡¯unes formes o unes altres. Algunes de les novetats poden intranquil¡¤litzar m¨¦s d¡¯un.

L'autoria

1918. Pompeu Fabra (Vila de Gr¨¤cia, 1868) escriu la Gram¨¤tica catalana de 1918 a l¡¯edat de 50 anys, en un moment de maduresa vital i intel¡¤lectual que dona solidesa i confereix respecte a la seva obra. Era, en aquells moments, l¡¯¨²nica persona capa? d¡¯afrontar el repte de construir una gram¨¤tica (i, de fet, de codificar una llengua), i potser, despr¨¦s d¡¯ell, es poden comptar amb els dits d¡¯una m¨¤ els ling¨¹istes capa?os de fer-ho. Ja va sobresortir a l¡¯edat de 23 anys amb les seves propostes per a la campanya de L¡¯Aven? i era l¡¯autor de nombrosos tractats i estudis previs (com veurem un d¡¯ells, de 1912, decisiu). La fundaci¨® de l¡¯IEC el 1907 i de la Secci¨® Filol¨°gica el 1911 va donar embranzida a la seva tasca, primer participant en l¡¯elaboraci¨® de les Normes ortogr¨¤fiques de 1913 i despr¨¦s, de manera m¨¦s aut¨°noma (per no dir pel seu compte), amb les modificacions introdu?des en la que seria la seva primera obra de car¨¤cter normatiu, el Diccionari ortogr¨¤fic de 1917. Aix¨ª, l¡¯any 1918 Fabra s¡¯embarca en dos projectes que acabarien donant-li (m¨¦s) notorietat: l¡¯esmentada Gram¨¤tica catalana i el Curs mitj¨¤, una gram¨¤tica b¨¤sica per a escolars que gaudiria de gran popularitat i que reflecteix la import¨¤ncia que, per a ell, tenia traslladar la llengua a l¡¯escola.

2016. Ja no s¨®n temps d¡¯¨¨pica en qu¨¨ un ling¨¹ista afrontava en solitari una feina colossal. Cent anys de tradici¨® gramatical en llengua catalana, l¡¯abund¨¤ncia d¡¯estudis ling¨¹¨ªstics i l¡¯eclosi¨® de les noves tecnologies han fet que, avui dia, l¡¯elaboraci¨® d¡¯una gram¨¤tica sigui una feina conjunta, en un esfor? que ultrapassa la suma del talent individual per obtenir el fruit d¡¯un talent col¡¤lectiu. Lluny queda la gram¨¤tica del Mestre quant a elaboraci¨® i metodologia, per b¨¦ que ning¨² pugui dir que s¡¯ha ¡°matat el pare¡± i l¡¯her¨¨ncia de Fabra ¨¦s ben present. Els treballs de la nova gram¨¤tica van arrencar als anys noranta sota la direcci¨® de Joan A. Argente, el qual va ser rellevat per Joan Sol¨¤, i en l¡¯¨²ltima etapa n¡¯han assumit el pilotatge Gemma Rigau i Manuel P¨¦rez Saldanya, com a presidenta de la Comissi¨® de Gram¨¤tica i director de l¡¯Oficina de Gram¨¤tica, respectivament. Hi han participat, com a membres de l¡¯esmentada comissi¨®, noms com Antoni M. Badia i Margarit, Jordi Carbonell, Albert Jan¨¦ o Isidor Mar¨ª, els treballs dels quals han estat compartits per experts externs que han actuat d¡¯assessors puntuals, com ara Joan Costa, Jordi Ginebra, Neus Nogu¨¦ i, especialment, Josep Ruaix.

1918. Fabra planteja per a la seva gram¨¤tica de 1918 un tractat eminentment essencial. Despr¨¦s d¡¯haver escrit l¡¯any 1912 el que ¨¦s, segons molts estudiosos (aix¨ª ho diu Joan Coromines en el prefaci de la Gram¨¤tica de 1956), el m¨¦s exhaustiu i complet treball gramatical de la seva producci¨® (la Gram¨¢tica de la lengua catalana, escrita en castell¨¤ amb el pretext de fer con¨¨ixer la llengua catalana als castellans, tot i que, amb sornegueria, ell mateix apunta que ¡°contados ser¨¢n los espa?oles que sientan deseos de conocer un idioma que es hablado por m¨¢s de tres millones y medio de espalo?es¡±), Fabra fa un esfor? de s¨ªntesi per elaborar una gram¨¤tica essencial que reduiria aquella obra de 480 p¨¤gines a nom¨¦s 135, en les quals fixa q¨¹estions b¨¤siques de pronunciaci¨®, de flexi¨® nominal o adjectiva o del sistema de pronoms febles, entre altres, mentre que n¡¯aparca de menys urgents. La hist¨°ria no ha arribat a dilucidar mai si all¨° va ser un enc¨¤rrec de la Secci¨® Filol¨°gica o b¨¦ si l¡¯autor la va oferir a l¡¯entitat, per¨° al capdavall aix¨° poc importa. La bona acollida de la gram¨¤tica va ser immediata i es va arribar fins a les set edicions, amb un tiratge conjunt de 25.000 exemplars.

2016. Si alguna cosa caracteritza la GIEC ¨¦s el seu afany d¡¯exhaustivitat, visible amb un primer cop d¡¯ull davant d¡¯un volum de m¨¦s de 1.400 p¨¤gines que la fa destinada per al lector expert i no tant per a l¡¯usuari corrent. Potser, en aquest aspecte, aquesta gram¨¤tica hauria de ser comparada a aquella de Fabra de 1912, en tant que estableix els marges de tot all¨° que ¨¦s possible en la llengua (¡°una gram¨¤tica constitueix la representaci¨® d¡¯un model de llengua, ¨¦s a dir, [...]d¡¯all¨° que ha de ser una llengua¡±, en paraules de M. Teresa Cabr¨¦, presidenta de la Secci¨® Filol¨°gica al pr¨°leg de l¡¯obra), a l¡¯espera, per dir-ho aix¨ª, d¡¯una vulgata que actu? de gram¨¤tica essencial i que tingui com a destinatari l¡¯usuari mitj¨¤. L¡¯¨²nica concessi¨® de la GIEC a la simplificaci¨® ha estat la publicaci¨® en un volum a part de la nova ortografia, prevista per al primer trimestre del 2017. La nova gram¨¤tica, doncs, ¨¦s el compendi m¨¦s complet fins ara de la descripci¨® de la llengua, amb perm¨ªs de la Gram¨¤tica del catal¨¤ contemporani, la monumental obra dirigida per Joan Sol¨¤ que va veure la llum l¡¯any 2008.

El car¨¤cter normatiu

1918. Ning¨² ho diria, per¨° el car¨¤cter normatiu no ha estat mai reconegut expl¨ªcitament a la gram¨¤tica de Fabra. Com ha estudiat Xavier Rofes bussejant en les actes de la Filol¨°gica, no consta enlloc que la instituci¨® atorgu¨¦s a l¡¯obra de 1918 el car¨¤cter de gram¨¤tica normativa, tota una paradoxa si tenim en compte el grau de seguiment i respecte que ha suscitat. Com s¡¯ho va fer, doncs, el Mestre, per congriar adhesions que arriben fins als nostres dies? Potser va ser pel prestigi que ja havia obtingut l¡¯autor des de la campanya de L¡¯Aven? i el Primer Congr¨¦s Internacional de la Llengua Catalana, o potser per la impaci¨¨ncia de la societat catalana de disposar (per fi!) d¡¯una obra normativa, o potser, perqu¨¨ no dir-ho, per la mod¨¨stia amb qu¨¨ prescrivia les solucions i que donaven a la seva obra m¨¦s l¡¯aparen?a d¡¯un text descriptiu amb amablesindicacions que no pas la d¡¯una gram¨¤tica taxativa, el que Bonet anomena un ¡°sistema de prescripcions normatives¡±. ?s coneguda, aix¨ª, la modulaci¨® amb qu¨¨ Fabra desgranava la normativa, amb expressions de l¡¯estil ¡°sembla permissible¡±, ¡°cal evitar¡±, ¡°cal donar prefer¨¨ncia¡±, ¡°¨¦s en general preferible¡± o ¡°caldria potser intentar¡±.

2016. Tal com l¡¯IEC ha evitat proclamar que la gram¨¤tica de Fabra era normativa, tamb¨¦ ara eludeix atribuir a la GIEC un car¨¤cter normatiu o, en tot cas, associa expl¨ªcitament aquest car¨¤cter a la descripci¨® de la llengua. L¡¯objectiu, ara, no ¨¦s tant definir el que es coneix com a model de llengua (sobretot escrita) i determinar qu¨¨ hi ¨¦s correcte i qu¨¨ no, com descriure tota la llengua, i deixar que siguin altres criteris, sobretot l¡¯adequaci¨® al registre i a la varietat dialectal, el que dictamini qu¨¨ ¨¦s apropiat o no en un determinat text per mitj¨¤ del que Cabr¨¦ anomena ¡°una certa destresa interpretativa¡±. L¡¯¨¤mbit, doncs, del que ¨¦s normatiu amplia el focus sobre tot el que ¨¦s catal¨¤ (de la norma a la llengua), amb una atenci¨® especial a la diferent gradaci¨® que pot experimentar la tipologia textual en funci¨® del grau de formalitat. ?s aquest un fidel reflex del salt que representen cent anys en la vida d¡¯una llengua, en tant que, si abans calia bastir un model de llengua que don¨¦s resposta a les necessitats formals de disposar d¡¯un codi escrit, ara cal, a m¨¦s d¡¯apuntalar aquest model, obrir-lo a la diversitat de suports textuals, especialment resultants dels mitjans de comunicaci¨® audiovisuals.

El pes de la sintaxi

1918. El punt m¨¦s feble de la Gram¨¤tica catalana de Fabra ha estat sempre la sintaxi, per motius diversos, entre ells la voluntat d¡¯incidir en els aspectes m¨¦s urgents i espec¨ªfics (en aquell moment, ortografia, morfologia i pron¨²ncia) i, sobretot, d¡¯emprendre la descastellanitzaci¨® de la llengua. Com ha estudiat Sebasti¨¤ Bonet, a la Gram¨¢tica de la lengua catalana de 1912 (base de la de 1918) Fabra va abordar espec¨ªficament els fen¨°mens sint¨¤ctics interferits del castell¨¤, en una mena de ¡°sintaxi diferencial¡± que deixava sense tractar aquells aspectes coincidents en totes dues lleng¨¹es que podien resultar elementals per a un usuari m¨ªnimament format en castell¨¤, com ara quan, en la gram¨¤tica del 1918, omet la distinci¨® entre oracions relatives i especificatives perqu¨¨ la considera sabuda. Fabra planteja doncs la sistematitzaci¨® d¡¯aspectes com el complement directe preposicional, la caiguda de la preposici¨® o l¡¯¨²s de per i per a, mentre que no va dedicar una sola l¨ªnia a la sintaxi dels verbs ser, estar i haver-hi.

2016. La gram¨¤tica de l¡¯IEC sembla voler rescabalar-nos del buit tradicional que ha afectat la sintaxi, en dedicar-hi fins a 23 cap¨ªtols (per cinc de fon¨¨tica i fonologia i set de morfologia) al llarg de m¨¦s de 800 p¨¤gines. Hi ha, doncs, la voluntat de bastir un discurs propi i complet, d¡¯aut¨¨ntica gram¨¤tica de nou encuny, que no dona coses per sabudes perqu¨¨ siguin conegudes d¡¯una altra llengua i que revela una evoluci¨® sobre la valoraci¨® de la llengua concordant amb l¡¯evoluci¨® dels estudis ling¨¹¨ªstics, sobretot a partir de la segona meitat del segle XX: si b¨¦ els aspectes m¨¦s coneguts i compartits de la llengua ¡ªortografia i l¨¨xic¡ª s¨®n els m¨¦s evidents i aparentment m¨¦s necessaris a l¡¯usuari mitj¨¤, ¨¦s la sintaxi el factor m¨¦s transcendent, en tant que ¨¦s estructura i fonament de tot el codi gramatical. Aix¨ª, m¨¦s enll¨¤ d¡¯incidir en les cl¨¤ssiques ¡°q¨¹estions controvertides de sintaxi¡±, la gram¨¤tica suposa un tractat complet de tota la sintaxi d¡¯una llengua, des de cadascuna de les categories gramaticals fins a l¡¯an¨¤lisi exhaustiva de l¡¯oraci¨® complexa.

El paper dels dialectes

1918. El moment hist¨°ric i la urg¨¨ncia normativitzadora condiciona el paper que Fabra atorga als dialectes en la seva obra. ?s sabut que Fabra, influ?t pel grup de L¡¯Aven?, que atorgava tota la preponder¨¤ncia al catal¨¤ oriental com a model per a la llengua escrita, va partir d¡¯una prefer¨¨ncia per aquesta modalitat, per b¨¦ que la va matisar per bastir un sistema en el qual s¡¯hi pogu¨¦s trobar c¨°mode tot el domini ling¨¹¨ªstic. ?s el que es coneix com model composicional, pel qual algunes solucions, en aquell moment sobretot ortogr¨¤fiques, eren resultat d¡¯estendre realitzacions que, de fet, eren dialectals per¨° que, en virtut del model de llengua unit¨¤ria, podien ser assumides per la resta del domini. ?s per aix¨° que el catal¨¤ oriental va acceptar, en contra de la pr¨°pia tradici¨® escrita, les terminacions del plural en -es, tal com s¡¯ha consolidat l¡¯alternan?a entre b i v per al mateix so perqu¨¨ en els parlars balears i valencians es realitza la v fricativa. Ara b¨¦, la voluntat de Fabra no ¨¦s construir una gram¨¤tica que reculli i sistematitzi la variaci¨® geogr¨¤fica, ni tampoc fer-ne la descripci¨®, sin¨® rec¨®rrer a aquesta variaci¨® quan la seva aportaci¨® sigui decisiva en l¡¯establiment de la normativa.

2016. Definit per Fabra el model de llengua unitari, sembla que la GIEC tingui la necessitat de recordar que n¡¯¨¦s responsable, com si l¡¯exhaustivitat en la descripci¨® ling¨¹¨ªstica hagi esdevingut l¡¯estrat¨¨gia per emparar tot el domini ling¨¹¨ªstic. No caldria recordar-ho, ¨¦s clar, per¨° no ¨¦s casualitat que l¡¯elaboraci¨® de la gram¨¤tica hagi coincidit amb la fundaci¨® i els treballs de l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, i es diria que la nova obra no deixa cap coartada a l¡¯usuari que se¡¯n vulgui desmarcar. D¡¯aquesta manera, la variaci¨® geogr¨¤fica no tan sols forma part del model composicional que va construir la gram¨¤tica fa cent anys, sin¨® que ara ¨¦s necessari explicar-la, detallar-la, incloure aquesta variaci¨® dintre del ventall de recursos de qu¨¨ la llengua disposa i sovint donar m¨¦s d¡¯una possibilitat segons el dialecte, tot buscant flexibilitzar la norma a trav¨¦s de la tria. Potser el cas m¨¦s emblem¨¤tic d¡¯aquest tret sigui la inclusi¨® dins la gram¨¤tica, i per tant de l¡¯aval normatiu, de l¡¯expressi¨® de les hores amb l¡¯escreix (les tres i quart, les dues i mitja) en el valenci¨¤ i balear, una possibilitat que ja ha enc¨¨s les ires dels que consideren que aquesta f¨®rmula ¨¦s interferida pel castell¨¤.