¡®Fast comedy¡¯

Un fil¨® de la dramat¨²rgia catalana m¨¦s recent s¡¯inspira en les s¨¨ries televisives o en la cinematografia de g¨¨nere per bastir o almenys condimentar les seves faules contempor¨¤nies. De vegades, fins a extrems mim¨¨tics delirants, al caire del plagi. Respon aix¨ª als interessos i als gustos d¡¯un sector de p¨²blic jove que consumeix s¨¨ries o films compulsivament. Aquest tipus de dramat¨²rgia juga a discreci¨®, tamb¨¦, amb el recurs a la metaficci¨® com un component que, a m¨¦s de configurar la hist¨°ria, busca la complicitat de l¡¯espectador. Una tercera caracter¨ªstica ¨¦s la seva pobresa expressiva, amb un catal¨¤ que liter¨¤riament ¨¦s prim com el paper de fumar.

N¡¯¨¦s una bona mostra Sunday morning, de Carol L¨®pez (Barcelona, 1969), una com¨¨dia, sense gaires pretensions, influ?da per les s¨¨ries televisives i els films de moda. L¡¯acci¨® transcorre en una comissaria de policia de barri durant una nit de forta tempesta. Anna, doctoranda de criminologia, i Robert, guionista extravagant en hores baixes, s¡¯alien per resoldre a duo un cas d¡¯assassinats en s¨¨rie mensuals ¡ªsempre en diumenge al mat¨ª¡ª de jovenets rossos. Un fil argumental amb aires de thriller que es fa una mica m¨¦s n¨ªtid a mesura que el lector destria els indicis m¨¦s factibles de les pistes falses que joguinegen amb l¡¯horitz¨® d¡¯expectatives.

Els personatges de Sunday morning estan tan empatxats de ficci¨® televisiva o cinematogr¨¤fica que gaireb¨¦ no saben ni qui s¨®n. L¡¯alienaci¨® arriba a ser malaltissa. La ironia expl¨ªcita amb qu¨¨ l¡¯autora els dissenya, a for?a de t¨°pics i estereotips, fa cont¨ªnues picades d¡¯ullet al lector/espectador perqu¨¨ destri? el gra de la palla de la seva identitat. Anna, seguidora de s¨¨ries polic¨ªaques (Homeland), s¡¯entesta a resoldre com sigui el cas criminal de l¡¯¡°assass¨ª del ganivet¡± entusiasta de la poesia. Robert, amant de les pel¡¤l¨ªcules de suspens (The Usual Suspects), busca emocions fortes per recuperar la inspiraci¨®. Un tercer personatge, Sergi, tret del barret de les sorpreses, t¨¦ un paper m¨¦s funcional: activa el triangle sentimental en embri¨®.

La com¨¨dia de L¨®pez crea, al comen?ament, una intriga que genera expectatives considerables, per¨° que, a poc a poc, es van diluint per l¡¯ab¨²s caprici¨®s dels cops d¡¯efecte o dels cops de tim¨®, a l¡¯estil de Twin Peaks, per fer ballar el cap al lector/espectador i mantenir-lo permanentment connectat a la hist¨°ria. El desenlla? tampoc no resulta gens satisfactori, ni en una lectura par¨°dica. ?s cert que relliga totes les pistes escampades durant l¡¯obra i n¡¯ofereix un final obert, m¨¦s aviat aleatori, per¨° ho fa d¡¯una manera maldestra i precipitada.

Com altres textos de la dramat¨²rgia catalana actual, Sunday morning t¨¦ la grapa de portar a escena, amb una certa habilitat i artifici, una hist¨°ria propera que presenta referents i patrons medi¨¤tics contemporanis, f¨¤cilment recognoscibles pels espectadors, en especial els m¨¦s joves. Tanmateix, i no ¨¦s cap atenuant que sigui una com¨¨dia, el pitjor de la proposta de L¨®pez ¡ªcom la d¡¯altres coetanis seus¡ª ¨¦s que es redueix a un mer joc sense suc ni bruc, sense densitat ni complexitat, molt f¨²til tant en termes est¨¨tics com ideol¨°gics. Un teatre superficial, divertit, de consum r¨¤pid, un punt endog¨¤mic, autosuficient i esnob, que ni aprofundeix en res ni deixa bon p¨°sit. Fast comedy, en definitiva.