El cas Fern¨¢ndez

Una ll¨¤stima i un desastre el que va passar la setmana passada al Congr¨¦s amb el bo de Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, per culpa de l¡¯artera deslleialtat del PSOE. Vetant-lo com a president de la Comissi¨® d¡¯Exteriors no nom¨¦s se li impedia d¡¯ocupar la poltrona abrillantada durant tres legislatures ¡ªonze anys¡ª per Josep Antoni Duran Lleida; a m¨¦s, es va infligir un dany irreparable a la pol¨ªtica internacional del Regne: us imagineu l¡¯alian?a transeuropea de verges (la de Covadonga, la de Czestochowa, la de Medjugorje, la de Loreto, la Macarena, la de Roc¨ªo, la de F¨¢tima, la de Lourdes...) que l¡¯exministre Fern¨¢ndez hagu¨¦s promogut des de la seva, ara, frustrada responsabilitat? Aquesta alian?a, i no la gesti¨® de la luterana senyora Merkel, s¨ª hauria estat capa? de salvar la Uni¨® Europea del naufragi. I sota el lideratge espiritual d¡¯Espanya!

Per¨° no serveix de res lamentar-se per les oportunitats perdudes. El fet ¨¦s que Fern¨¢ndez D¨ªaz presideix avui una anodina Comissi¨® de Peticions del Congr¨¦s, i que les seves possibilitats d¡¯ocupar en un futur el cobejat palazzo Monaldeschi (la hist¨°rica seu romana de l¡¯ambaixada espanyola davant la Santa Seu) resulten prou problem¨¤tiques. Quines s¨®n les claus d¡¯un colof¨® tan desllu?t a una carrera pol¨ªtica que va engegar en les albors de la democr¨¤cia postfranquista?

Foguejat a la UCD de Su¨¢rez i decebut despr¨¦s per la feble arrencada del CDS del mateix Su¨¢rez, quan Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz va aterrar a l¡¯Alian?a Popular barcelonina de principis de 1983 semblava qualsevol cosa menys un integrista. Ni en el tema personal ¡ªllavors no havia descobert encara el seu futur ¨¤ngel de la guarda, el fam¨®s Marcelo¡ª ni en l¡¯ideol¨°gic. M¨¦s aviat, i per comparaci¨® amb altres figures del partit (els Miguel ?ngel Planas, Eduardo Tarragona, Dom¨¨nec Romera...), es mostrava com un centrista, un liberal. I, sens dubte, era el dirigent menys refractari als valors b¨¤sics del catalanisme pol¨ªtic.

Aix¨° ¨²ltim resultava tan notori que, quan un antic protegit seu de nom Alejo Vidal-Quadras va comen?ar a segar-li l¡¯herba sota els peus (cap al 1989-1990), ho va fer gr¨¤cies a projectar a Madrid la imatge d¡¯un Jorge Fern¨¢ndez entregat, sotm¨¨s a Converg¨¨ncia. Amb ¨¨xit, si ho jutgem per aquest titular d¡¯El PA?S del 8 de febrer del 1991, despr¨¦s del triomf intern de Vidal-Quadras: ¡°Amistats perilloses. Fern¨¢ndez D¨ªaz ha perdut el lideratge del PP catal¨¤ per la seva bona relaci¨® amb Roca i Pujol¡±.

I b¨¦, si segons una versi¨® insistent la sobirania actual no ¨¦s m¨¦s que la serp nascuda de l¡¯ou que Pujol va covar durant un quart de segle, no sembla coherent descriure l¡¯exministre de l¡¯Interior com un antinacionalista catal¨¤ obsessiu de tota la vida. Menys encara quan se sap que, humiliat i marginat durant el virregnat del senyor Alejo, va arribar a considerar amb alguns companys la idea de crear un nou partit de centre, d¡¯estricta obedi¨¨ncia catalana.

En realitat, Jorge Fern¨¢ndez ¨¦s un convers, tant a l¡¯antinacionalisme com a altres creences m¨¦s ¨ªntimes. I, per tant, manifesta els excessos de zel t¨ªpics del ne¨°fit. Agra?t a Mariano Rajoy per haver-lo recuperat per a alts c¨¤rrecs de l¡¯administraci¨® central entre el 1996 i el 2004, m¨¦s encara per donar-li, a finals del 2011, la cartera ministerial d¡¯Interior, va creure que la seva obligaci¨® era correspondre a la confian?a erigint-se des del 2012 en antiindependentista ariet. Va comen?ar a exercir en aquestes termes en clau menor: recordeu la seva famosa par¨¤bola sobre els menjars familiars de Nadal que ja no es podien celebrar a causa de la dram¨¤tica divisi¨® social provocada per la q¨¹esti¨® de la independ¨¨ncia. Per¨° aviat va passar a coses m¨¦s importants, i ja fa quatre anys que vam tenir els primers indicis d¡¯una guerra bruta policial destinada a dinamitar el proc¨¦s sobiranista catal¨¤.

Fern¨¢ndez D¨ªaz, b¨¨stia negra de l¡¯independentisme? En tot cas, b¨¨stia negra de tots els dem¨°crates, perqu¨¨ les seves xerrades conspiradores amb Daniel de Alfonso s¨®n alarmants i rebutjables per a qualsevol que cregui en una democr¨¤cia versemblant, la divisi¨® de poders i la dec¨¨ncia pol¨ªtica. Incomprensiblement ¡ªateses les seves conviccions morals¡ª, el llavors ministre no va voler recon¨¨ixer-ho en esclatar l¡¯esc¨¤ndol, ni va considerar una dimissi¨® que hauria estat autom¨¤tica en qualsevol pa¨ªs del nostre entorn.

Sembla que continua sense entendre l¡¯¡°acarnissament¡± de la ¡°persecuci¨®¡± actual. ?s el que t¨¦ de dolent confondre els editorials del seu amic Paco Marhuenda (¡°Injusticia con un gran ministro¡±, La Raz¨®n del dijous 17) amb l¡¯opini¨® p¨²blica.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.