Clivelles a la pell de l¡¯elefant

En els molts anys que fa que est¨¤ exposat a les c¨¤meres, no havia vist mai la cara de Mariano Rajoy tan adolorida com dimecres passat en ser interrogat sobre la mort de Rita Barber¨¢. Per una vegada vaig veure clivelles a la pell de l'elefant. No entrar¨¦ en especulacions sobre l'estat d'¨¤nim del president: cada persona ¨¦s propiet¨¤ria dels seus sentiments. S¨ª que ¨¦s rellevant, per¨°, l'actitud del PP amb aquesta defunci¨®, les paraules que els seus dirigents han anat deixant anar en l'escena medi¨¤tica. En un primer pla, l'intent de capitalitzar pol¨ªticament la mort de Rita Barber¨¢, tractant d'imputar-la als seus adversaris i a part dels mitjans de comunicaci¨®. En segon pla, el murmuri de retrets interns, exercici en qu¨¨, com gaireb¨¦ sempre, Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar ¨¦s l'¨²nic que s'ha pronunciat sense embuts: ¡°Ha mort havent estat exclosa del partit a qu¨¨ va dedicar la seva vida. I lamento que hagi mort abans de veure arxivada la causa oberta contra ella i, amb aix¨°, restablert el bon nom que per a mi sempre va tenir¡±.

Aquesta estrat¨¨gia del PP de polititzar l'esdeveniment i intentar recuperar a qui fa pocs mesos va defenestrar, nom¨¦s pot girar-se-li en contra. Si ¨¦s veritat, com diu Jes¨²s Posada, ¡°que ha sofert una cacera completament injustificada¡±, si les acusacions contra ella han estat tan injustes, com argumenta el ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, o si ha estat una dona tan honesta, com afirma Dolores de Cospedal, nom¨¦s hi ha una pregunta per fer: Per qu¨¨ Rajoy i la direcci¨® del PP la van for?ar a deixar la milit¨¤ncia i la van expulsar del grup parlamentari, si sabien que estaven cometent una greu injust¨ªcia? I nom¨¦s hi pot haver dues respostes: o eren conscients de les responsabilitats de l'exalcaldessa que ara neguen, o van sacrificar Rita Barber¨¢, encara que pensessin que no s¡¯ho mereixia, per donar una satisfacci¨® a Ciutadans i no espatllar la investidura de Rajoy. Cap de les dues respostes aporta grandesa al primer partit de la dreta. Ni al seu l¨ªder, que acumula una llarga traject¨°ria sacrificant amics i gent propera per salvar-se ell. Aix¨° ¨¦s la pol¨ªtica, diuen alguns, conven?uts que la virtut est¨¤ en el cinisme.

Les reaccions del PP a la mort de Barber¨¢ ofereixen un cas d'estudi sobre la relaci¨® entre ¨¨tica i pol¨ªtica. La pol¨ªtica ¨¦s poder, es diu, i no es pot interpretar des de la l¨°gica de la moral. Oblidant que si la moral ¨Cla necessitat de posar-nos l¨ªmits¨C existeix ¨¦s precisament perqu¨¨ les relacions humanes, totes, s¨®n, en diferents nivells, relacions de poder i hem de protegir-nos dels abusos. Per sustentar la incompatibilitat entre pol¨ªtica i moral, s¡¯acostuma a fer refer¨¨ncia a la distinci¨® weberiana entre ¨¨tica de la convicci¨® i ¨¨tica de la responsabilitat, cosa que s'interpreta com que les creences i les posicions personals han de posar-se al servei dels interessos generals, que ¨¦s un eufemisme per evitar dir al servei de la l¨°gica del poder. I la l¨°gica del poder es regeix per un principi: conquistar-lo i conservar-lo. Els l¨ªmits nom¨¦s s¨®n acceptables si poden contribuir a aquest objectiu. S'oblida aix¨ª f¨¤cilment que en la distinci¨® de Weber tant la convicci¨® com la responsabilitat van acompanyades de la paraula ¨¨tica. ?s a dir, d'un horitz¨® en qu¨¨ la idea de b¨¦ no est¨¤ exclosa. I aix¨ª, el cas Barber¨¢ n¡¯¨¦s un exemple can¨°nic. Se la va for?ar a deixar el partit i se la va excloure del grup parlamentari per salvar la imatge del PP i no entorpir la investidura de Rajoy. I ara se sobreactua a favor de la que ells mateixos van condemnar, amb el mateix objectiu ¨Csalvar el PP i acusar els altres¨C. Tot pel poder, aquest ¨¦s el primer principi de la moral pol¨ªtica.

Si, com es diu, la mort de Barber¨¢ ha produ?t en Rajoy una ensorrada moral, adquireix sentit la frase que s'atribueix a la germana de l'exalcaldessa: ¡°Quin bon dia per deixar la pol¨ªtica¡±. Aquesta invitaci¨® a reparar una presumpta injust¨ªcia amb un sacrifici lliure i gener¨®s que ennobliria el seu protagonista, ¨¦s summament ing¨¨nua perqu¨¨ la pol¨ªtica sempre d¨®na raons superiors per no deixar-la. La voluntat de poder es vesteix com a inter¨¨s suprem de la p¨¤tria: Espanya em necessita. I ¨¦s imbatible.