Barenboim i el seu estrany piano

Mai deixa de sorprendre, Daniel Barenboim. Feia deu anys que no oferia un recital en solitari al Palau i, en el seu retorn al temple modernista, el carism¨¤tic m¨²sic argent¨ª va afegir al plaer del retrobament un curi¨®s regal; veure'l en acci¨® tocant el nou piano dissenyat i encarregat per ell mateix i constru?t pel fabricant belga Chris Maene, especialista en la reconstrucci¨® d'instruments hist¨°rics, amb el suport de la firma Steinway & Sons. Curi¨®s i estrany piano que, sent nov¨ªssim sona de vegades com un piano vell una mica cridaner. Per¨° el que importa ¨¦s la m¨²sica i Barenboim va posar el p¨²blic dempeus amb un Liszt memorable.

La visita del c¨¨lebre pianista i director ha portat sort al nou cicle BCN Cl¨¤ssics, que, despr¨¦s d'un comen?ament tebi, s'ha apuntat el primer gran ¨¨xit de p¨²blic en la seva primera temporada al Palau. Despr¨¦s dels recitals del dimecres a Saragossa i el dijous a Barcelona, Barenboim i el seu estrany piano es presenten el diumenge a l'Auditori Nacional de Madrid, a la temporada d'Iberm¨²sica.

Daniel Barenboim

El carisma de l'int¨¨rpret va marcar la vetllada molt m¨¦s que la novetat del flamant piano Barenboim-Maene, que recupera la sonoritat m¨¦s c¨¤lida i directa dels instruments anteriors al 1875; de fet, la clau de l'¨¨xit va recaure en la fogositat de la seva interpretaci¨®.

La vetllada va comen?ar una miqueta freda, amb una primera part consagrada a Franz Schubert ¡ªva tocar les Sonates n¨²m. 9 en si major, D. 575 i n¨²m. 18 en sol major, D. 894¡ª en la qual es va gaudir d'una claredat de les veus m¨¦s bona i del fraseig delicat de l'artista, que va mantenir el temperament fins i tot quan es van notar els sorolls i la tos de part del p¨²blic.

La temperatura del recital va anar in crescendo i, despr¨¦s d'una captivadora interpretaci¨® de la Balada n¨²m.1 en sol menor, op. 23, de Fryderyk Chopin, va arribar la felicitat amb dues p¨¤gines de Franz Liszt ¡ªFuner¨¢illes i el trepidant Vals Mephisto n¨²m. 1¡ª que van sonar amb matisos i colors desbordants.

De fet, el so de Liszt va inspirar la creaci¨® del nou instrument. Des que va tocar a Siena, fa cinc anys, el piano reconstru?t de Liszt, el m¨²sic argent¨ª persegueix un somni que ha fet realitat l'artes¨¤ Chris Maene: obtenir en un instrument nou la claredat, transpar¨¨ncia i calidesa del so antic dels pianos anteriors al 1875, sense renunciar als avan?aments dels instruments m¨¦s moderns. Per¨° el somni sonor exigeix el peatge de repensar la digitaci¨® i l'¨²s del pedal per evitar distorsions i errors.

La principal novetat del piano ¨¦s que recupera l'antiga disposici¨® de les cordes en paral¡¤lel, en comptes de les cordes creuades habituals en un piano de cua modern. Amb aquesta disposici¨®, i altres canvis t¨¨cnics, la varietat de colors i les difer¨¨ncies de registres permeten jugar amb una sonoritat m¨¦s realista i contrastada, per¨° l'acci¨® en tocar ¨¦s m¨¦s immediata i exigeix molta cautela per no distorsionar el so m¨¦s agut. Potser ¨¦s nom¨¦s q¨¹esti¨® de temps i pr¨¤ctica: de moment, el geni interpretatiu de Barenboim va v¨¨ncer els obstacles i va fer el que millor sap fer: m¨²sica amb l'art dels grans mestres.